SENDERS DE GRAN RECORREGUT









...................................................................... ....."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"


7ª Etapa. Tavertet - Collada de Bracons (22,100 km)

Diumenge, dia 20 de març

Som a Tavertet (869 m), bell poble situat entre les Guilleries i el Collsacabra. Travessem el poble fins passada l’església on, en una petita plaça i a la nostra esquerra, trobem la bona pista que marxa cap a la casa de Novelles. La pista marxa en direcció nord-oest, farcida d’indicacions de rutes per a senderistes i practicants de la bicicleta tot terreny. Anem recorrent l’àmplia vall que forma el torrent dels Gorgs, on anem trobant diversos masos. A la dreta s'albira un ampli turó on resta amagada l’ermita romànica de Sant Corneli. Passem davant l’entrada del bonic mas de Novelliques, que resta a la dreta de la pista, i finalment arribem al gran mas de Novelles (910 m). Aquí deixem la pista principal que marxa cap a Cantonigròs i encetem l’ascensió cap a dalt el cingle per un camí secundari que ens menarà a l'ermita romànica de Sant Corneli. Seguim per la pista de La Cau en suau ascens cap al collet de Sant Corneli tot passant per un tram enllosat i sota unes boniques fagedes. Des d’aquí, la visió sobre els cingles d’Aiats i Cabrera amb el Pirineu nevat al fons, és espectacular. Passem pel collet de Sant Corneli i un agradable tram planer ens mena just sota el Puig-Urri. Una pista poc definida ens portarà al coll de Mas del Bac (1.004 m), a la carretera de Cantonigròs a Rupit, havent passat primer per una bonica fageda on es troba la font del Faig. Sortim en un tram obert que passa pel mig d’unes grans extensions de camps de conreu, des d’on disposem d’una esplèndida visió frontal del cingle d’Aiats. Dominant els camps i sota el cingle, podem albirar el mas de Can Colomer, actualment reformat parcialment com a casa de turisme rural. Passem pel costat del mas i arribem al collet de Comajoan (1.004 m).

Just davant nostre, albirem perfectament la gran masia de Comajoan. Deixem el camí ral de Vic a Olot que passa per aquest punt i seguim la pista central que ara esdevé de terra. Passem entre el mas de Comajoan i la modesta ermita de Sant Gil i anem seguint un camí poc definit al principi que marxa cap al sud-oest, salvant la carena que baixa del cingle d’Aiats. Ja podem veure el mas d’Aiats, enclavat en un indret de gran bellesa, sota els espadats que forma el cingle. Un darrer tram planer ens mena darrera la casa. Creuem l’era i passem per davant la porta principal del mas, on trobem la pista que baixa cap a la carretera de Cantonigròs.

Seguim aquesta pista que descendeix en direcció sud-oest i en pocs minuts arribem a una cruïlla de camins farcida de rètols indicadors (960 m). Prenem el camí que arrenca a la nostra dreta, indicat amb rètols, per encetar la remuntada cap als cingles d’Aiats i Cabrera. Aviat, el camí es bifurca: a la dreta puja cap al coll del Bram seguint una traça poc definida, però seguim el camí principal que gira a l’esquerra i que ens mena al Collet de Cabrera (1.175 m). Passem pel costat de les escales que pugen al Santuari de Cabrera (ascensió opcional i recomanable d’uns 30 minuts entre anada i tornada) i prenem l’encisador camí que descendeix vers el nord-oest per sota les parets que forma el cingle. El camí va descendint estretament, cobert de fullaraca, entre boixos, faigs i roures, cap a Sant Julià de Cabrera. Ara, cal seguir en marcada direcció nord tot travessant una agraïda catifa verda i sota nostre, ja ben proper, deixem el bonic conjunt romànic de Sant Julià de Cabrera (visita opcional). Passem per davant el mas de Cal Vidrier i pugem cap al Collet del Vidrier (976 m).

Arribats a aquest important collet, deixem a la dreta un nou camí senyalitzat que puja cap a Cabrera i seguim la pista cimentada que es dirigeix vers el nord en direcció al coll de Freixeneda. Durant tot aquest tram fins a la Collada de Bracons gaudirem de l’encanteri dels boscos del Cabrerès, travessant pel mig de boniques fagedes i exquisits prats. Amb un breu descens per terreny obert anem a trobar l’àmplia pista del Prat de la Vola. A l’esquerra, la pista remunta seguint una carena cap al collet del Vidrier. Marxem a la dreta, seguint la pista per terreny planer i ràpidament arribem sota el mas del Prat de la Vola (800 m) que resta damunt nostre. Ens dirigim ara cap el proper mas del Güell i la font de la Grevolosa (1.050 m), que resta situada al costat dret del camí i on l’aigua brolla de l’interior d’una roca a través de tres afloraments. Just abans d’arribar a la font de la Grevolosa, podrem contemplar des del camí la bellíssima fageda de la Grevolosa en tota la seva extensió i que resta a la nostra esquerra a un nivell inferior. Podem descendir a l’esquerra fins al proper Faig de la Grevolosa, exemplar catalogat com arbre monumental; val la pena esmerçar uns moments en la contemplació d’aquest meravellós indret.

Prosseguim l’ascensió tot passant per una rudimentària tanca de troncs per al bestiar. A partir d’aquí, el pendent s’accentua i el camí ascendeix fent unes pronunciades ziga-zagues fins assolir el Collet de la Pastera (1.160 m), envoltat de falgueres, on trobem un ampli camí transversal que a l’esquerra baixa cap a l’antic Molí de Bracons i a la dreta marxa cap a la Serra de Llancers. Seguim recte en direcció nord amb un lleuger descens que ens mena, finalment, a la Collada de Bracons (1.132 m). Aquí, trobem l’estreta carretera comarcal que puja de Sant Pere de Torelló per la nostra esquerra i davalla cap a Joanetes i la vall d’en Bas a la dreta. Acabem en aquest punt la setena etapa del Camí dels Nyerros.

Dificultat: **

Desnivells acumulats aproximats: (+ 990 m) (- 745 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.

Full de ruta de la 7ª Etapa del Camí dels Nyerros

Àlbum de fotografies d'aquesta excursió

El Santuari de Cabrera: la talaia del Collsacabra

Definir o descriure lleument l’altiplà de Collsacabra en poques línies és una tasca impossible per la diversitat i la riquesa d’elements naturals, paisatgístics, històrics i monumentals que atresora. En primer lloc cal subratllar la importància de l’element geològic i estructural. L’altiplà de Collsacabra està format sobre una plataforma estructural de margues i calcàries lleugerament basculada cap a la plana de Vic. Al cantó est i sud d’aquesta plataforma resta tallada, a causa de fractures, en unes altes i llargues cingleres que donen un gran caràcter i un enorme atractiu al paisatge.

Els cingles més espectaculars del Prepirineu català es troben a la serra de Cabrera, on també s'aixeca el Santuari de la Mare de Déu a 1.311 m d’alçada, un indret concorregut pels devots a la muntanya. Junt amb el pla d'Aiats, el cim rocallós presideix el Collsacabra i presumeix d'una panoràmica privilegiada més enllà de la Plana de Vic, el Montseny i les Guilleries. El cim de la serra de Cabrera forma part de la Serralada Transversal i que separa les comarques d’Osona i la Garrotxa. Aquí, era situat l’antic castell de Cabrera, pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017. Fou el lloc d’origen de la família Cabrera, el seu terme jurisdiccional rebé el nom de Cabrerès. El castell desaparegué pels terratrèmols de 1427-1428. La seva església, reconstruïda el 1429, esdevingué el santuari de la Mare de Déu de Cabrera. L’indret és un petit paradís de pau i bellesa que ens reserva una extensa panoràmica. Un lloc idílic, dels més encantadors de la comarca d'Osona, i on es respira una gran tranquil·litat, ja que només s’hi pot arribar caminant. Un cop a dalt, molts són els que es queden bocabadats davant la vista que es troben al seu davant. I és que és un espectacular mirador de tota la plana de Vic i les Guilleries, terrenys que s’estenen als peus del santuari. El cim guarda una altra agradable sorpresa per als excursionistes: un hostal on poder descansar i fer un bon àpat.

La serra de Cabrera es troba a l’extrem nord occidental de la comarca d’Osona, enllaçant amb la serra de Llancers i el Puigsacalm, en el límit amb la Garrotxa. Els cingles de Cabrera, amb els d’Aiats, formen una silueta inconfusible: una extensa serra tabular, coronada per un altiplà que el coll del Bram parteix pel mig. A un costat queda la plataforma del pla d’Aiats, llis i pelat, que acaba amb una proa de roca, encarada al sud. Cap al nord, es veu el cingle de Cabrera, perfectament identificable des de lluny per la silueta del santuari i els freixes que li fan costat. Des del coll del Bram, situat a 1175 metres d’altitud, el camí de les Marrades puja agosaradament pel caire de la serra fins al santuari de Cabrera. És un antic camí de bast, empedrat, al qual més tard s’hi afegiren escales protegides per baranes de ferro, que porten fins al pla del santuari. Envoltat de precipicis, situat a 1300 metres d’altitud, aquest petit altiplà allargassat, de terres ben magres, havia estat conreat pels ermitans fins a la primera meitat del segle XX.

El santuari, documentat des de 1144, ocupa l’espai de l’antiga capella del castell de Cabrera, però no ha restat res d’aquella època perquè tot fou destruït en els violents terratrèmols de 1427-1428, que tingueren l’epicentre a la veïna zona volcànica de la Garrotxa, destruïren la ciutat d’Olot i afectaren també molts altres indrets de Catalunya. A la ciutat de Barcelona aquest mateix sisme provocà la destrucció del rosetó de la façana principal de Santa Maria del Mar.

El santuari fou refet el 1429, però d’aquella reconstrucció tampoc no n’ha quedat cap rastre. L’església actual, amb teulada a dues vessants, és del segle XVII però sofrí renovacions els anys 1731 i 1775, i nombroses reparacions a causa dels desperfectes causats periòdicament pels llamps. El campanar, adossat en un angle, cobert amb una teulada piramidal de ceràmica vidriada, fou fet més tard. Al costat de l’església hi ha l’antiga hostatgeria, construïda el 1783. Tot el conjunt és un edifici rústec, però harmònic dins la seva simplicitat, situat en un paratge de gran bellesa i des d’on es domina una gran vista panoràmica. S’hi venera la Mare de Déu de Cabrera, que era representada per una petita i rústega imatge d’alabastre de finals del romànic, perduda en la revolució de 1936. El castell de Cabrera (castrum de Capraria) està documentat des de 992 en què consta com a castell termenat que agafava els termes de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó i part dels de Pruit, Rupit i Falgars d’en Bas. El primer senyor del castell de qui tenim notícia documental és Gausfred, que vivia l’any 1017. Els vescomtes de Girona posseïen el castell de Cabrera i varen acabar per dir-se vescomtes de Cabrera. Al llarg dels segles aquest llinatge fou un dels més importants del Principat. Foren vescomtes d’Àger, de Bas i tinguren jurisdicció sobre molts indrets de Catalunya. Més endavant, els Cabrera pujarien al soli comtal d’Urgell, foren comtes d’Osona i encara en el segle XV serien comtes de Módica a Sicília.

El castell de Cabrera va esfondrar-se en els terratrèmols de 1427 i si alguna cosa en quedava, les disposicions reials d’aterrament de castells dels segles XVI i XVII per evitar que fossin cau de bandolers, acabaren de bandejar-ho tot, respectant-ne només el temple. Una excavació feta l’any 1974 a la zona on el pla de Cabrera s’estreny, proper al carener de roca anomenat l’Osca, posà al descobert una cisterna i el basament d’una torre rodona, que son els únics vestigis que resten del castell.

El topònim Cabrera (derivat femení del llatí CAPRARIUS “el qui guarda les cabres”), es pot interpretar com a sinònim de lloc agrest, “on guarden cabres”. Dóna també nom al Collsacabra, la collada que comunica Olot amb la Plana de Vic, denominació que s’ha fet extensiva a tota la comarca, anomenada també el Cabrerès. La cabra és el signe heràldic del llinatge dels vescomtes de Cabrera.

*
*