Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Entrant a Besalú pel pont romànic sobre el Fluvià

6 de gener de 2010

SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2010 – 2011










..................................................."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"


INTRODUCCIÓ

Com tots sabeu, el Centre Excursionista de Terrassa celebra enguany el Centenari de la seva fundació, al 1.910. Dintre dels actes de celebració d'aquest Centenari, n'hi ha un de molt important que ens integra directament com a senderistes: la inauguració d'un nou sender de Gran Recorregut (GR), un projecte de sender, en el qual estem treballant des de fa mesos, amb sòlides fonamentacions històriques, i que solcarà la vessant oriental del territori català i portarà el nom de “Camí dels Nyerros” en contraposició al conegut Camí dels Càtars (Camí dels Boms Homes) que solca la vessant occidental del territori. Aquest nou sender de Gran Recorregut trepitjarà camins de molts termes municipals, des del Vallès fins al Conflent (França).

Esperem que aquest projecte, en el qual esmercem tota la nostra tasca, amb il·lusió i motivació, esdevingui molt aviat sender de Gran Recorregut, amb el vistiplau de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), un GR creat per la nostra Entitat, i que iniciarà el seu viatge des de la mateixa porta de la seu del C.E.T., a la plaça del Vapor Ventalló.

Aquest GR ens portarà per un itinerari que hem seguit tot enllaçant una sèrie de camins perfectament definits i que hem batejat com "Camí dels Nyerros". És evident que al llarg dels anys i per tot el territori català, s’han emprat una gran quantitat de camins que han arrelat amb fonamentacions històriques i que han estat seguits pels excursionistes en el seu afany de conèixer a fons la nostra terra i la seva història. Més recentment, alguns d’aquests camins s’han recuperat de l’oblit per part dels practicants de l’ara anomenat “senderisme”, establint-se alguns d’ells com senders de gran recorregut, els coneguts com a GR i simbolitzats amb les característiques ratlles horitzontals de pintura blanca i vermella, o altres de menor abast geogràfic convertits en senders de petit recorregut. Així, podríem establir que el denominador comú de tots aquests camins no és altre que haver estat força fressats en temps passats, ja sigui com a antigues rutes comercials entre poblacions, com a rutes de caire religiós, de transhumància o bé rutes de contraban o d’evasió com és el cas del Camí dels Nyerros.

Inicialment, nyerro designava qualsevol seguidor o bandoler d’una de les tantes parcialitats locals existents durant el segle XVI a Catalunya, en aquest cas la baronia de Nyer, situada al comtat del Rosselló i pertanyent a la família dels Banyuls. Per extensió, nyerro designava també els vassalls i habitants d’aquesta baronia. Durant els segles posteriors, els nyerros aniran apareixent en l’escenari polític i social revoltant-se contra la imposició castellana, com és el cas de Tomàs de Banyuls i d’Orís, el qual s’enfrontà contra les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors al costat de Pau Claris i de la Generalitat. A partir de la Guerra de Separació, els nyerros (la família Banyuls i els seus seguidors) passaren a col·laborar amb els Angelets de la Terra, un grup de pagesos rossellonesos, encapçalats per Josep de la Trinxeria i en Manuel Descatllar, que s’aixecaren contra la gabella de la sal establerta per l’Administració Francesa durant el segle XVII. La revolta tenia una marcada ideologia política: l’objectiu era alliberar els comtats de la Catalunya Nord del domini francès.

Dels Nyerros i els Angelets, en tenim bones referències en el llibre d’en Joan Soler i Amigó sota el títol de “Rebels a Tramuntana”, on l’autor descriu aquests com personatges que coneixen bé la terra que trepitgen, els camins i les dreceres com ningú. Gent sense terra però amb pàtria. Els de més edat encara les recorden, les gestes llegendàries dels nyerros, de bandolers generosos com aquell Perot Rocaguinarda, com en Tallaferro o en Joan Sala, àlies Serrallonga, que havien lluitat contra els virreis castellans i contra la imposició de la Unió d’Armes a Catalunya. Conten que assaltaven els carros de la moneda quan el camí ral es ficava pels congostos i engorjats, carregats amb la plata de les Índies per pagar els Terços de Flandes i les guerres de Nàpols, amb menyspreu per la misèria del poble i per l’abandó que assolava la terra. Al cap i a la fi, el capitost dels nyerros no era altre que en Tomàs de Banyuls i de Llupià, senyor del castell de Nyer. De Nyer els vingué el renom de nyerros. La història i la llegenda es confonien en la memòria de la gent.

No podem parlar de Nyerros sense nomenar el bàndol dels Cadells, adversaris dels anteriors. Els cadells eren originaris d'Arsèguel, domini familiar dels Cadell al comtat de la Cerdanya, el capitost dels quals fou, a finals del segle XVI, en Joan Cadell. Durant aquesta època, les guerres privades del Rosselló estaven polaritzades per aquestes dues nissagues. Aquest faccionalisme, profundament arrelat, durà més de mig segle i fou periòdicament renovat a través de la descendència familiar, resorgint amb noves formes: bandolers durant el Barroc, miquelets durant la Guerra de Separació. Els dos bàndols es distingien per un emblema zoològic que portaven a la xarpa dels pedrenyals, en el cas dels nyerros un porquet, en el cas dels cadells un gos. Alguns autors han volgut trobar en aquests símbols un contrast social, en el qual el gos simbolitza la servitud als senyors, i presenta el bàndol dels porquets com un partit de connotacions populars i antisenyorials.

I és així, immersos en la lectura de la narració de la revolta, com vàrem anar donant cos al projecte de traçar una ruta alternativa al popular camí dels Càtars, més a ponent del territori però paral·lela a aquest, que solca la vessant oriental catalana, a tocar del Mediterrani. També, en contraposició a la noble ruta càtar, la ruta dels nyerros s’identifica amb una classe rural més popular, però que també han deixat la seva empremta ben marcada en la història del nostre territori.

De nyerros n’hi havia per tot el territori català i ara volem rememorar amb aquest nou traçat els camins que molts d’ells trepitjaren per viatjar cap el protectorat de Nyer, a l’altre costat dels Pirineus, assetjats per les tropes castellanes.

Així doncs, un bon dia ens vàrem posar en marxa des de Terrassa cap a Viladrau, el poble on nasqué en Serrallonga, i vàrem començar a establir el Camí pas a pas, en el més pur estil nyerro, és a dir, sense deixar rastre del nostre pas en el camí cap el protectorat de Nyer. Ara però, ha arribat el moment de deixar rastre de la nostra activitat amb la descripció del Camí des de Terrassa fins a Nyer, tot esperant que nous nyerros s’engresquin a seguir-la.

Des de la Vocalia de Senders volem esperonar-vos amb aquesta petita introducció històrica a seguir aquest nou Sender de Gran Recorregut en les diferents etapes que hem dissenyat per les activitats del Centenari de la nostra Entitat i que ens portarà, a partir de la propera tardor i fins l’estiu de l’any vinent, a recórrer vells camins de comerç i en aquest cas d’evasió des del Vallès al Conflent, per paratges sorprenents tot gaudint del patrimoni paisatgístic i arquitectònic que ens ofereix el nostre territori.

Tractant-se, com hem dit, d'un Camí nostre, ideat i creat dins la seu del Centre Excursionista, encoratgem tots els caminadors de les diferents seccions de l'Entitat (Excursionisme, Alta Muntanya, Pas a Pas, Horitzons, Petites Travessades...) a que ens acompanyeu, dintre de les vostres possibilitats, en aquesta nova aventura per gaudir de la gran diversitat històrica i paisatgística de la nostra terra. El proper mes de setembre hi haurà un acte institucional de presentació d’aquest GR del Centenari al saló d’actes de la nostra Entitat. La inauguració del Camí dels Nyerros es farà el proper 3 d’octubre, dia de la primera etapa.



DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

El traçat d'aquest Gran Recorregut arrenca des de la porta de la seu del Centre Excursionista i, pel Pla del Bon Aire, fem camí cap a les masies del Girbau i Can Cadafalch. Passem per Sant Sebastià de Montmajor, i per la riera de Caldes arribem a Sant Feliu de Codines. Seguim carena amunt cap el coll de Poses i Sant Quirze Safaja. Des d'aquí resseguim la coma del Vilardell i enfilem cap el Castell de la Popa. Descendim pel Castell de Sant Martí fins arribar a Aiguafreda pel grau del Sunyer, ja a la vall del Congost. Entrem de ple en el Parc Natural del Montseny pel veïnat del Brull; per Sant Segimon i els castanyers de l'Erola arribem a Viladrau i Espinelves.

Creuem les perxades d'en Serrallonga i ens endinsem als exuberants boscos de les Guilleries per davallar a l'embassament de Sau, i pel Grau del Castell arribem a Tavertet. Seguim carena amunt cap el coll del Bac i travessem pel coll de Cabrera cap a la Fageda de la Grevolosa i la collada de Bracons. Continuem el camí cap a Sant Bartomeu de Covildases i el veïnat de Ciuret, des d'on ascendim a Santa Magdalena de Cambrils. Davallem cap a Vallfogona del Ripollès i per terres del bisbat arribem a la seu de Sant Joan de les Abadesses.

A partir d'aquí comença el tram pirinenc tot remuntant cap el municipi d'Ogassa, el veïnat de Sant Martí de Surroca i el refugi forestal de Montserrat. Ascendim al coll de Pal i creuem cap a la Collada Verda. Prosseguim l'ascensió fins a la Collada de Meianell. Seguim la pista de Tregurà i per la Coma de Fontlletera creuem el coll dels Tres Pics per davallar a la vall del Freser i el refugi de Coma de Vaca. Remuntem la vall del Freser fins al coll de la Marrana. Baixem al refugi d'Ulldeter i remuntem la Portella de Mantet per davallar per terres franceses cap a la població de Mantet i el llogaret de Nyer, amb la visita al seu castell, punt final d'aquest Gran Recorregut.




PROGRAMA DE LA TEMPORADA

El sender del Camí dels Nyerros l’hem estructurat en 12 etapes, amb un recorregut total de 258 quilòmetres, i amb un desnivel acumulat de pujada de 12.100 metres i un desnivell acumulat de baixada d’11.000 metres, aproximadament. Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previst per aquesta nova temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu-ne bona nota i reserveu-vos aquestes dates:



CALENDARI TEMPORADA 2010-2011



**3 d’octubre ******1a etapa **Terrassa (CET) – Sant Sebastià de Montmajor (21,160 km)

24 d’octubre ******.2a etapa **Sant Sebastià de Montmajor – Castellcir (25,190 km)

21 de novembre **3a etapa **Castellcir – Aiguafreda (19,710 km)

12 de desembre **4a etapa **Aiguafreda – Viladrau (20,820 km)

16 de gener *******5a etapa **Viladrau – Sant Andreu de Bancells – Presa de Sau (29,230 km)

13 de febrer *******6a etapa **Presa de Sau – Tavertet (18,270 km)

20 de març ********7a etapa **Tavertet – Collada de Bracons (22,100 km)

17 d’abril **********8a etapa **Collada de Bracons – Sant Joan de les Abadesses (23,910 km)

15 de maig ********9a etapa **Sant Joan de les Abadesses – Refugi Montserrat – Abella (20,360 km)

12 de juny *******10a etapa **Pardines – Collada Verda – Refugi Coma de Vaca (19,890 km)

13 de juny *******11a etapa **Refugi Coma de Vaca – Estació de Vallter 2000 (7,750 km)

10 de juliol *******12a etapa * Estació de Vallter 2000 – Mantet – Nyer (19,110 km)



Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.

Recordeu sempre el nostre lema: “Un jorn de sender, una setmana de salut”.




AGRAÏMENTS

Des de la Vocalia de Senders volem agrair la col·laboració desinteressada d'alguns dels nostres consocis que han participat d'alguna manera en aquest projecte de sender de Camí dels Nyerros: Manel Cajide, Pep Aced, Pep Mas, Antoni Bartomeus, Manel Barcia, Toni Font, Hermógenes Díez, Jordi Sales, Mª Carme Rodríguez, Marcel Enrich, Joan Puig, Adrià Serret, Gabriel Bellmunt, Josep Muñoz, Ramon Roig, Paqui Arcos i Encarna Arcos.




NORMES DE L’ORGANITZACIÓ


1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es faran obligatòriament a la Secretaria del Centre, i es tancaran el dimecres abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.

2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.

3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.

4.- A partir de l'horari de tancament de secretaria el divendres anterior a la sortida, no es podrà retornar l'abonament del tiquet de l'autocar en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar.

5.-
Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara (excepte la primera etapa), davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia.

6.- Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar. També es recomana estar en possessió de la llicència de la FEEC.

7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.

8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.

9.- Les sortides de GR que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.

10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.