Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Mirador de Sant Joan de la Muntanya (Montblanc)

14 de novembre del 2007

SENDERS DE GRAN RECORREGUT

El Camí dels Bons Homes (GR-7, GR-107)

Quarta etapa. Santuari de Queralt - L'Espà (Gósol) (26,100 km)

Diumenge, dia 20 de gener

Una vegada feta la nova variant del Camí dels Bons Homes, (des del Santuari del Miracle a Gósol), iniciem el que podríem dir el camí clàssic de l’esmentada ruta, la qual té per punt de partida el Santuari de Queralt.
El Santuari es troba al capdamunt de la Serra de Queralt. Està situat a una alçada de 1200 metres. Per la seva peculiar ubicació se l'ha anomenat el "balcó de Catalunya". L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar a Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons que sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.
L'actual església és un edifici construït al segle XVIIIè. Originàriament hi hagué un monumental retaule barroc fet per en Pere Costa, destruït el 1936. El temple és d'estil renaixentista i es compon d'una nau central amb dues de laterals. Té una sagristia molt espaiosa. Damunt la sagristia hi ha el cambril de la Mare de Déu igualment espaiós. El projecte de l'actual retaule es deu a l'arquitecte Ramon Masferrer (1958), mentre que l'altar actual fou pensat per Mn. Josep M. Ballarín (1965) quan fou capellà custodi del Santuari.
A l’esplanada del davant de l’església hi ha un monòlit que assenyala el començament del Camí. Cal anar cap a l’oest, seguint la senyalització del GR-107; passarem per la font de la Vedella i anirem fins al poble d’Espinalbet, petit nucli pertanyent a Castellar del Riu, des d’on, passant pel Pla de l’Estany, una àmpia esplanada herbosa que acollí en l’antigor un estany, anirem fins al poble de Peguera, antic nucli rural i miner, actualment deshabitat.
En arribar a una cruïlla tenim dues opcions: la variant GR-107/1, de Bonner a Feners, més planera però més llarga i menys bonica, i la ruta normal que passa per les roques de Ferrús en forta pujada per la canal Gran de l'Estret, que serà la que farem si no ha nevat, ja que segons la quantitat de neu, pot ser impracticable. Tant una com altra variant ens portaran fins a Feners, petit nucli que queda al costat del riu Aigua de Valls. Des d’aquí ja tan sols ens restarà pujar fins a l’Espà i sortir a la carretera de Guardiola de Berguedà a Gósol, on agafarem l’autocar que ens portarà fins a Gósol per tal de segellar el full de ruta i prendre alguna cosa.
Fixeu-vos que aquesta etapa, en principi, tenia un recorregut de 33,540 kms. però en part per un itinerari diferent, totalment homologat pel Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, i en part per acabar l’etapa a l’Espà en lloc de Gósol (per qüestió d'horaris), l’hem deixada en 26,100 kms., la qual cosa està a l’abast de tot-hom, malgrat la forta pujada de la canal Gran de l'Estret.

Recomanem que, qui pugi, porti frontal o llanterna, doncs el últims 30-60 minuts de l'itinerari, els podríem fer sense llum diürna.



Dificultat: ***

Desnivells acumulats aproximats: (+1.075 m) (-865 m).

Organitza: Vocalia de Senders
Vocals: Robert Rué, Hermógenes Diez, Enric Cortés i Joan Perich






Quan Picasso pintaba a Gósol

L'actual poble de Gósol es va formar a finals del segle XIX en establir-s'hi la població que va baixar de l'antic nucli del castell. Ara, d'aquest castell, que fou dels Pinós, en resten parets; les més ben conservades són les de l'església amb el seu campanar, al qual es pot accedir a través d'una escala metàl·lica. Del poble al castell s'hi va en pocs minuts.
Gósol sembla construït al voltant de la plaça presidida per la font, i a sobre l'escultura de la Dona dels Pans. En una de les cases d'aquesta plaça, l'antiga fonda de cal Tampanada, durant el 1906, hi va viure el pintor Pablo Picasso, que aquí va catalanitzar el nom, en alguna correspondència signant "Pau de Gósol". La nombrosa obra aquí realitzada, escampada per tot el món, es pot contemplar, reproduïda, a la sala Picasso del museu. Gósol, a l'època de Picasso, era un cau de contrabandistes. Ell observava les cases, les muntanyes i la fesomia de la gent, en prenia notes en els seus quaderns, ho reproduïa en quadres i anava descobrint els nous i més fonamentals camins de l'art contemporani mundial.
L'exposició "Picasso i el Circ", és la quarta i última proposta expositiva del Museu Picasso dins de l'Any Picasso que commemora el centenari de la seva estada a Gósol, i amb motiu del centenari d'aquesta estada es va crear també la "ruta Picasso" on es mostra alguns dels camins rellevants en l'arribada i estada de Pablo Picasso a Gósol a la primavera-estiu del 1906. Aquests camins ens permeten fer un viatge al passat i apropar-nos als llocs anecdòtics i freqüentats del pintor en aquells temps.
De fet hi ha 8 rutes, 6 de les quals es consideren les més significatives de l'estada del pintor a la vila de Gósol i 2 rutes són externes, que corresponen a la seva arribada des de Guardiola i a la seva partida de Gósol cap a Bellver de Cerdanya.
La primera ruta és la del castell. Comença a la Plaça Major del Poble, per la Fonda Cal Tampanada, on es va allotjar el pintor durant la seva estada a Gósol. Continuem pel carrer de la Canal, on es podran veure les cases típiques gosolans a mesura que es va pujant al castell. La ruta passa per l'ermita del Roser,on es pot visualitzar tota la vila, i finalment arriba al poble medieval emmurallat, conegut com el Castell de Gósol, on Picasso va trobar un escenari ple de misticisme i d'inspiració.
Ara Gósol és una població freda i solitària a l'hivern que amb el bon temps recobra un tràfec humà considerable.