SENDERS DE GRAN RECORREGUT

G.R.-83. Primera etapa: Mataró-Vallgorguina

EL CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (GR-83). Mataró - Canigó - Prada de Conflent. La ruta de l’Exili.

Primera etapa. Mataró – Vallgorguina (21,100 Km)


Diumenge, dia 22 d’octubre

L’etapa inicial d’aquesa ruta surt arran del mar, a la platja del Callao prop de l’ermita de Sant Simó. Anirem seguint la riera del mateix nom aigües amunt fins a trobar el camí de les Cinc Sènies que agafarem pujant cap al turó d’Onofre Arnau (132 m). Excel·lent vista del Mataró agrícola, passem per sobre de l’autopista i anem en direcció al Parc Natural del Montnegre-Corredor gaudint de bones vistes sobre el Maresme. Passem per Sant Miquel de Mata, seguim cap a Can Flaquer i Sant Martí de Mata, i continuem cap a la font del Mal Pas i la Creu de Rupit en direcció a la urbanització de Collsacreu (360 m). En arribar a Coll Senís, deixarem el G.R. per anar fins a Vallgorguina (222 m), ja que és l’únic lloc on ens pot venir a buscar l’autocar (altrament, l’etapa seria de 34 quilòmetres fins a l’estació de trens de Riells-Viabrea), la qual cosa ens obligarà a iniciar la propera etapa en aquesta localitat.

Malgrat que passarem per pistes amples i urbanitzacions, el Parc Natural del Montnegre-Corredor és un indret que val la pena visitar.


Dificultat: *

Desnivells acumulats aproximats: (+400 m) (-250 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Robert Rué, Hermógenes Díez, Enric Cortés, Joan Perich

Camins, ermites, castells... i altres testimonis del passat.

Qual balanguera que fila i fila, el nostre país el forma un teixit de camins que es perden en el temps, molt abans que Catalunya fos cap signe d'identitat.

La Mediterrània, orígen i final de la ruta, ens empeny a cop d'onada a seguir el Nord. Just a l'inici de la ruta, ens trobem l'ermita de Sant Simó que data de la segona meitat del segle XVI i recorda la vocació marinera de la població. Enfilem la Riera de Sant Simó, seguint el fluxe invers de l'aigua que sovint porta de la serralada de marina. Riera amunt podem optar per anar per l'antic camí romà de Lorita, o pel camí de les Cinc Sènies i veïnat de Mata, anomenat per primera vegada com a vil·la de Mata en un document (actualment perdut) de l'any 989 i que és el que seguim en aquesta ocasió, antic camí ral i encara de més antic un dels ramals en què es separava la Via Augusta a la zona de Tordera (l'altre ramal continuava pel Vallès) per tornar-se a unir en una sola via en el Llobregat.

La Via Augusta però no va ser un invent d'Octavi August fa més de dos mil anys, si bé la reestructurà i la féu més eficaç, sinó que ja era una via vellísima que els grecs anomenaven Camí d'Heracles en record del viarany que hauria recorregut el fill diví de Zeus retornant de capturar els bous del gegant Gerió. I abans dels grecs...

El camí de les Cinc Sènies, denominació actualment majoritària, ens permet gaudir de l'única zona agrícola de Mataró estructurada i prevista com a tal i esperem que per molts anys. Les Cinc Sènies té un etern vigilant, el turó d'Onofre Arnau, des d'on hi ha una vista immillorable de tota la franja litoral i la serralada de Marina. En el seu cim es troben les restes del castell de Mata, anomenat també castell de Mataró.

Des del turó continuem per l'antic camí del veïnat de Mata, havent de superar l'autopista i la carretera de Mata, entrant en el Parc Natural del Montnegre-Corredor i passant per l'església de Sant Miquel de Mata, que consta que ja rebia culte l'any 1.065. El temple gòtic fou consagrat en 1448. Aviat arribem a Can Flaquer i l'ermita de Sant Martí de Mata, edificada sobre una construcció d'època romana, esmentada en un document de l'any 1096.

A Can Flaquer trobem també l'antic camí romà de Lorita, ermita de la qual amb prou feines se'n poden divisar quatre pedres mal posades després de passar pels colls de Can Xerrac i de Lorita. Seguint camí, aviat arribem a l'anomenat Hostal de Maria la Bruta, conjunt de blocs granítics d'entre les quals destaca la pedra de l'Indi (pel seu peculiar perfil), on es proporcionaven plaers carnals, que no pas culinaris, als viatgers que freqüentaven la ruta, per part d’una tal Maria... al menys això és el que asseguren els vells de les rodalies...

La font del Mal Pas ens observa, convidant-nos a refrescar la gola. La Casanova de Pibernat marca la carena divisòria entre les valls de Vallgorguina i Arenys. La següent fita és Cal Paraire, petit nucli de cases. Tot seguit, deixem el G.R.-83 i agafem a l’esquerra un camí que no abandonarem fins arribar al poble de Vallgorguina.

PROPERA ETAPA
Diumenge, dia 19 de novembre
Vallgorguina - Breda (20,800 Km)