2a etapa: Mura - Talamanca - Monistrol de Calders (17,830 km)
Diumenge, 25 d'octubre
En aquesta segona etapa caminant per la història, ens mourem per la banda de tramuntana del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, entre els pobles de Mura i Monistrol de Calders. Des del sud-est de la comarca del Bages entrarem a la nova comarca catalana, recentment estrenada, el Moianès. L'itinerari ens transportarà a temps passats, on els nuclis rurals com Mura i Talamanca han conservat l'ànima tradicional amb carrers empedrats i racons que conserven el seu caràcter rústic, i s'han convertit, en ple segle XXI, en un poderós atractiu per a moltes famílies que busquen la pau en un entorn natural privilegiat. La guinda de l'excursió serà la visita guiada al Castell de Talamanca i
del Memorial del 1714, on es visqué la darrera victòria catalana un mes abans de la capitulació de Barcelona en la Guerra de Successió a Catalunya. Visitarem el celler, els patis, la sala d'armes, on hi ha el centre d'interpretació de la Batalla de Talamanca i on ens passaran un audiovisual. Pujarem a la Torre on es pot observar l'escenari de la Batalla i on es veuen les tombes antropomorfes. En el camí cap a Monistrol de Calders podrem visitar també La Mussarra, masia que acollí les tropes borbòniques en la Batalla de Talamanca.
Castell de Talamanca |
Iniciem la caminada al poble de Mura, concretament des de la placeta del cementiri (517 m). Seguim la carretera en sentit ascendent i als pocs metres prenem un camí a l'esquerra en suau ascensió. Es tracta d'una estreta pista cimentada que, obrint-se pas pel mig del bosc i en contínua ascensió, ens mena fins al Collet de Sant Martí (570 m), punt on hi ha una cruïlla de pistes; a partir d'ara continuem per pista de terra en direcció nord. Seguim ara aquesta pista, tot travessant els boscos d'en Ramonet en una lleugera i agradable davallada, entre el torrent de Ramonet a la nostra dreta i l'Obaga del Trullàs a l'esquerra. Després de creuar diverses vegades el torrent de Ramonet, el deixem a l'esquerra i comencem a remuntar un xic en direcció nord cap el mas de la Vila (463 m), que trobem a la nostra esquerra, una gran casa pairal que tenien en alou els senyors del Castell de Talamanca.
Estem seguint el Camí de Talamanca a Rocafort però a la inversa. Sota el Serrat del Castellar, arribem al Collet de Cantagalls (513 m). La pista continua direcció nord, tot revoltant el Serrat del Castellar en lleugera baixada. Creuem el torrent del Güell (410 m) i tornem a remuntar la pista passant per Can Valls (475 m), ja a les portes de Talamanca. Entrem a la població pel Camí de les Terres i l'avinguda de la Quintana. Pel carrer de les Basulles arribem a la Plaça del Raval (552 m). Travessem la part més antiga i més bonica del poble fins que arribarem al Castell de Talamanca. El seu petit nucli de carrers empedrats té diversos racons que conserven el caràcter rústic de l’indret. L’església parroquial de Santa Maria, situada a poca distància
vers ponent del castell, és un edifici d'estil romànic del segle XII. I per fi arribem al castell, la joia de la població. Situat al bell mig de Talamanca, el castell té el seu origen en el segle X. D’aquella època, però, només se’n conserva la torre i una part de la muralla. Posteriorment, en el segle XII, apareixen els primers documents que acrediten als senyors de Talamanca com a amos del castell, donant nom a la fortificació i al nucli que l'envolta. Aquesta construcció civil va ser protagonista d’un dels episodis rellevants de la Guerra de Successió de Catalunya. El 14 d’agost de 1714 les tropes comandades per Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, van vèncer l’exèrcit borbònic que encapçalava el mariscal de camp José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar. El Centre d’interpretació de la Batalla de Talamanca i la Guerra de Successió es troba a la sala gòtica del Castell de Talamanca, coneguda com la sala d’armes, i permet als visitants conèixer i descobrir tot el que va passar en l’última victòria catalana de la Guerra de Successió. En aquesta etapa serem protagonistes d'aquest fet històric, doncs tenim reservada la visita guiada del castell.
Masia de la Mussarra |
Sortint de Talamanca passem per la Font del Castell, un indret tranquil, amb una aigua fantàstica i un arbre centenari declarat Bé d’Interès Local per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un Acer Negundo, una espècie africana molt estranya de trobar fora del seu hàbitat originari. Avancem cap a llevant per la Baga del Castell i travessem la riera de Talamanca (430 m). Anem ascendint gradualment en direcció al Serrat de Mussarra. Enllacem amb una pista i la seguim cap a llevant. Arribem al Cau de la Guilla, on hi ha una cruïlla de pistes (664 m) i molt a prop la Pedrera de Mussarra. Acabem d'entrar a la nova comarca de Catalunya, el Moianès. Un xic més amunt trobem una desviació a l'esquerra que porta a la Quintana i mas de Mussarra, amb la seva ermita romànica de Sant Pere de Mussarra (s. XI). A l'agost del 1714 aquesta masia acollí les tropes borbòniques comandades pel Comte de Montemar, que atacà les tropes austriacistes del Marquès de Poal a la batalla de Talamanca. Seria un bon indret per dinar. Seguim avançant direcció nord per la pista, deixant a la nostra esquerra el trencall que porta al mas del Bosc de Mussarra amb la seva ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser (627 m) (paga la pena la visita). Continuem, ara davallant al Coll de Portella (556 m) on podem observar unes curioses roques, les Roques de l'Oan. Seguint el camí de baixada de Sant Pere Màrtir, entrem a la població de Monistrol de Calders i seguim fins a l'església parroquial de Sant Feliu (443 m). Final de la segona etapa dels Senders del 1714 (1ª part).
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: ** (17,830 kms)
Desnivells acumulats aproximats: (+ 606 m) (- 689 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada