SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2013 – 2014
Camins de Tramuntana"dels nyerros als maquis"
Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
Segona part: Sant Llorenç de Cerdans - Pica del Canigó*****
1a etapa. Sant Llorenç de Cerdans - Sadernes (27,920 kms)
Del Vallespir a l'Alta Garrotxa en un llarg recorregut per camins de traginers i contrabandistes fins als llocs mes mítics i amagats: la vall de Sant Aniol
Diumenge, dia 22 de setembre
Iniciem avui, a l'inici de la tardor, la segona temporada dels Camins de Tramuntana, camins de maquis, que ens ha de dur fins al sostre del Vallespir, la Pica del Canigó. En aquesta primera etapa fins a Sadernes, recorrerem part de tres bellíssimes comarques: el Vallespir, a la Catalunya nord, l'Alt Empordà i la Garrotxa. Arranquem des del pintoresc poblet de Sant Llorenç de Cerdans (Saint Laurent de Cerdans) (675 m), reconegut internacionalment per la seva producció i exportació d'espardenyes de betes a tot el món, i on no vem poder arribar la temporada passada a causa d'una infernal tempesta. Ja tots amb unes espardenyes de betes als peus, sortim del poble per la banda oest, i comencem a remuntar el camí pels frondosos boscos de la Vila, travessant el Clot de Cogul fins al Coll de les Colomines (847 m). Seguim remuntant suaument i passem per Le Domaine de Falgos, on hi ha el camp de Golf de Falgós a mà esquerra (1.026 m), i on més d'un podrà practicar el "swing" i provar la seva destresa en els forats. A la nostra dreta podem veure el Puig de Montnegre (1.425 m).
 |
Collet de la Portellera
|
Seguim el camí en suau ascens fins arribar al Pla de la Muga (1.203 m), punt on creuarem la línia fronterera i entrem a la comarca de l'Alt Empordà. A la nostra dreta podem albirar el Puig de la Llibertat (1.290 m). Ja en territori català, enfilem cap el Coll del Boix (1.139 m), al bell mig de la Serra de Les Soques.
Una petita sifonada ens portarà al Coll del Llistonar (1.088 m), des d’on per terreny trencador, anirem creuant diversos collets: Coll del Perer (1.117 m), coll Pregon (1.114 m) i el Coll de les Falgueres (1.125 m). Ara descemdim sense perdre massa desnivell pel lloc anomenat Les Marrades, per sota la Lleixa de la Vaca i el Puig de les Bruixes (1.393 m), per la Serra Llarga de Monars. Amb un breu descens, assolim el Collet de la Maçana (1.076 m). Des d'aquest punt, anirem resseguint el camí per la Baga del Camp del Roc sota la carena de Sant Marc, fins arribar al Coll de la Portellera (999 m), punt que separa les comarques de l'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa. A la dreta, tenim el Puig de Sant Marc, i a l'esquerra el Puig Sanoguera.
Des del Coll de la Portellera, ja a la Garrotxa, encetarem el descens cap a les Balmes d'Uja i l'ombrívol Bac de Can Barrufa, gairebé fins arribar a les Llaces Velles. Seguim el descens i travessem el torrent del Bac de Can Barrufa, que segueix el seu curs cap a Sant Aniol d'Aguja i enllaça més endavant amb la Riera de Sant Aniol. Ara, el camí es redreça cap els Cingles de les Manrades fins assolir el Coll Joell (851 m). Des del coll, iniciem un perllongat descens cap a l'enrunat mas de la Quera (648 m), on podrem aturar-nos a fer un descans. Aquí trobem els senyals del GR 11 que es dirigeix a Talaixà, que es troba a menys d'un quilòmetre. Des del mas, iniciarem el definitiu i llarg descens per la vall de Sant Aniol fins al nostre destí. Sota nostre i a mà esquerra podem veure
 |
Pont de Valentí
|
Travessem el pont i agafem el camí principal de Sant Aniol a Sadernes, tot descendint paral·lels a la riera de Sant Aniol. Passem pel Passant d'en Roca (294 m), amb l'impressionant Castell Sespasa a la notra dreta. Tot davallant per la pista, passem pel Portell d'en Roca i el Pont del Pas dels Aures (275 m). Ja en els últims metres, deixem a la dreta el Molí d'en Galceran i arribem finalment al petit poble de Sadernes (307 m), on destaca en primer lloc el temple romànic de Santa Cecília de Sadernes. Final de la primera etapa dels Camins de Tramuntana (2ª part).
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 998 m) (- 1.364 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Manel Cajide i Enric Cortés
Full de ruta 1ª etapa, Sant Llorenç de Cerdans - Sadernes
Track GPS 1ª Etapa Sant Llorenç de Cerdans - Sadernes
De la mà de Vayreda per Sant Aniol d’Aguja
Si busquen al diccionari la paraula GARROTXA veuran que vol dir: terra aspra, trencada, de mala petja... Es diu, precisament, que el nom de la comarca ve d'aquí, de ser un territori rocallós, ple de cingleres i estimballs, de difícil comunicació. Així, almenys, és l'interior de l'Alta Garrotxa, al nord d'Olot, un territori molt agrest, però que, al mateix temps, guarda paratges de gran bellesa. Actualment, la vall està abandonada, però fa anys, tot i la duresa del territori, hi havia hagut diverses masies, un molí i fins i tot una farga.
Traginers, contrabandistes, maquis, carboners, trabucaires... tots havien de travessar el pont d'en Valentí per entrar a les terres altes de la Garrotxa. Alguns hi vivien o hi treballaven, uns pocs hi negociaven i també hi havia qui es dedicava a robar la gent de pas. De senders se n'obrien els justos per comunicar masos amb hostals i ermites, i no eren, precisament, camins planers. Recorrem la vall coronada per l’ermita romànica de Sant Aniol, a l’alta Garrotxa. En tot moment, ens hi acompanyaran les paraules de Marià Vayreda, que dedicà a aquests paisatges la novel·la ‘La punyalada’. L’aigua i el bosc combreguen sobre aquesta llargaruda vall coronada per l’ermita romànica de Sant Aniol, on el temps rauca llegendes a cop de bressol de vent, a cop de vareta màgica. Màrtirs, contrabandistes, escriptors i revolucionaris carlins han forjat la seva vida en aquesta remota vall. Qui més intensament ha narrat la vida d’aquestes valls és Marià Vayreda, l’autor de La punyalada, una de les novel·les més celebrades de la Renaixença. Vayreda fou un home de frontera, marcat per la frontera i narrador de frontera. Embolicat fins a la medul·la amb el carlisme que desembocà en el catalanisme, visqué la darrera guerra carlina, l’exili a França, les ferides i la derrota; però també fou, quan tornà a la Garrotxa, un impulsor cultural.
D’on pouar, no li’n faltà, doncs. Quan deixem enrere Sadernes i entrem en el congost de parets amenaçadores, ens hem d’imaginar Vayreda al vell hostal de Ca la Bruta, donant-li l’esquena i desapareixent cap a la riera d’aigües tremolenques per no ser pres per l’enemic. O potser prenent notes a la part més oberta de la vall, voltada de conreus i pastures; o endinsant-se al bosc per conèixer de primera mà les feines feixugues dels llenyataires i els carboners. Com fem nosaltres, faria via entre els estretalls i els ponts, progressant entre les gorges i els rabejos, plens de fulles flotant i peixos i amfibis que hi juguen a amagar-se. Després seuria als esglaons de l’ermita per recuperar l’alè o nodrir l’esperit. Ell s’hi capficà com ho fem nosaltres, i al cap de poc trisquem sobre el pont de Valentí i la masia enrunada de la Bruta. Hem de rebassar el pont per descobrir que la continuació de la ruta és un sender que es tanca sobre els nostres caps. L’aigua sovint banya les
El traçat esquerp de la riera de Sant Aniol ens ofereix la possibilitat d’un bany relaxant a les fredes aigües durant l’estiu o una remullada de peus durant els dies de bonança de la primavera i la tardor. La visita al salt de Brull i nedar al gorg Blau, segurament els dos millors indrets aquàtics de la riera, ens satisfarà. Són aigües amunt, a poc més de deu minuts de l’ermita.
Per fi arribem a l'entranyable ermita de Sant Aniol d'Aguja, edificada pels benedictins i datada al s.IX. L'edifici de l'església és a la vora de la riera de Sant Aniol, que passa a prop del seu absis, i al fons de la vall d'Aguja (o de Sant Aniol). L'església és un temple catòlic del bisbat de Girona, A l'alta Edat Mitjana havia estat seu d'un monestir benedictí del mateix nom i més tard d'una parròquia i d'un santuari. Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment abandonada i en ruïnes. A l'esplanada davant la font de Sant Aniol és habitual trobar-hi vaques pasturant. Al davant de l'entrada a l'església hi ha un panell amb informació sobre la història del lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada