SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2012 – 2013
Camins de Tramuntana"dels nyerros als maquis"
Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
Primera part: Cap de Creus – Sant Llorenç de Cerdans*****
8a etapa. Tapis - Albanyà (21,090 kms)
Entre el poble de Tapis i Albanyà, una travessa farcida de santuaris i castells, una explosió d'història al sector més occidental de l'Alt Empordà
Entre el poble de Tapis i Albanyà, una travessa farcida de santuaris i castells, una explosió d'història al sector més occidental de l'Alt Empordà
Diumenge, dia 21 d'abril
A cavall entre l'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa, en aquesta etapa gaudirem d'importants vestigis romànics, en una excursió a mig camí de dos punts de referència cabdals: el Canigó i el Cap de Creus. Som a l'extrem nord-occidental dels Pirineus empordanesos, al límit amb les comarques de la Garrotxa i del Vallespir, al sector dit les Garrotxes d'Empordà. Un bonic recorregut que s'estén per terres molt accidentades, amb altes carenes i abruptes cingleres i pregones fondalades. És una rodalia que identifiquen i emfatitzen els pics del Mont i de Bassegoda amb les seves enlairades i peculiars siluetes, tan familiars als habitants de tot l'Empordà i de la Garrotxa.
Som al menut veïnat de Tapis (580 m), un llogaret molt petit, d'uns 15-20 habitants, envoltat de prats i de camps de conreu, on haurem arribat per la carretera local GI-503. Sortim pel costat de l'Hostal-restaurant Can Mach, on es pot degustar la típica cuina catalana, en direcció al Coll dels Horts, seguint la riera del mateix nom. Passem per Cal Senyor, i seguim la pista, tot planejant, fins que travessem la riera. A partir d'aquí el camí es redreça en direcció al coll. Passat el Salt del Cavall, que deixem a l'esquerra, tornem a creuar la riera i arribem al Coll dels Horts (751 m). Des del coll, el camí comença a davallar lleugerament fins que arribem al Mas dels Horts (713 m). Des del mas, abandonem la pista per anar a visitar l'ermita mig ensorrada de Sant Cristòfol dels Horts (730 m) que es troba a 2 minuts. Era un notable exemplar de l'arquitectura romànica del segle XI , si bé el seu estat és lamentable. Tornem al camí principal i seguim un sender que amb una breu remuntada ens durà al Collet de la Fiola (798 m).
Descendim del santuari, tot carenejant, fins al Coll de la Pinosa (775 m). Seguim un perllongat descens que ens mena a la collada de la Trilla (692 m), on trobem també el mas de la Trilla, una gran casa en fase de restauració. És en aquest punt on enllacem amb el traçat del GR 11, que ja seguirem fins Albanyà. El camí ara planeja, entre el Puig de la Trilla i el Puig de Rovirós, fins assolir el Coll de Can Roquill (630 m), on destaca el Refugi de la Trilla. A partir del coll, seguim el Camí de Sant Llorenç de la Muga que ens menerà a l'ermita de Sant Feliu de Carbonills (638 m), que ens queda a l'esquera del camí. L'església de Sant Feliu, romànica, parroquial fins al s XIV, va ser sufragània de la dels Horts, i es troba en un replà de la carena per on s'enfila el vell camí de Sant Llorenç de la Muga al mas del Bac i al Fau, en un sector muntanyós cobert d'espesses boscúries.
Seguim davallant pel traçat del GR 11, que és el Camí de Sant Llorenç i passem pel Grau; més avall arribem al Collet de Palomeres (563 m). Tot seguint el GR, agafem diverses dreceres que es creuen amb la pista, fins arribar al Coll de Ferrerós (595 m) on hi ha un pal indicador i una cruïlla de camins. Seguim davallant per la dreta (GR 11). Passem pel Coll del Prat de Ferrerós; el mas de Ferrerós queda a 200m en una pista que deixem a la dreta. Arribem finalment a una cruïlla on deixarem la pista del GR, que se'n va a l'esquerra i que ens faria passar per un camí bastant brut que porta al Puig de la Cànova abans d'arribar al poble. Seguim l'antic camí d'Albanyà a Maçanet de Cabrenys fins arribar a Albanyà (234 m), final de la vuitena etapa dels Camins de Tramuntana (1ª part).
Full de ruta 8ª etapa, Tapis - Albanyà
Track GPS 8ª Etapa Tapis - Albanyà
Santuari de la Mare de Déu del Fau
El santuari del Fau es troba al cim de la muntanya d´aquest nom, a 960 metres, dins l'antic terme parroquial de Carbonils. L'indret , al nordest del terme municipal d'Albanyà, semblaria indicar un lloc propici a les carboneres, que era una activitat bosquetana primordial durant bona part de la baixa edat mitjana. El primer document dels arxius parroquials on es parla de la construcció d'un temple al Fau és del 1407, tot i que per la informació donada es dedueix clarament l'existència d´una ermita prèvia, a l'indret dels Carbonils, dedicada a Santa Maria. Estem clarament dins d´una obra d´arquitectura religiosa popular, d'una sola nau i absis semicircular, exemple paradigmàtic de la perduració, en èpoques molt avançades, de formes constructives retardatàries romàniques.
Com a nota curiosa, cal esmentar que el santuari de la Mare de Déu del Fau es coneix també amb el nom de les Formigues o de les Alades, El motiu d'aquest sobrenom no deixa d'ésser molt curiós. Resulta que el dia de la Nativitat de la Mare de Déu (8 de setembre), antany s'hi havia celebrat una romeria que era molt concorreguda i, en aquesta diada, eren milers les formigues alades que anaven a morir dintre de la nau de la capella. La veritat és que, generalment en entrar aquest dia, a la capella, era extraordinari el nombre de formigues que es veien mortes sobre el paviment, les quals augmentaven encara més en acabar la missa solemne. Possiblement atretes per la llum de les candeles, l'olor de l'encens ¡ l'aglomeració de gent, es precipitessin en el petit temple, on anaven a cercar la mort per asfíxia o pel fenomen que fos. En temps molt reculats, les gents senzilles d'aquells varals ho atribuïen a un miracle.
És una capella romànica del segle XII que havia pertangut a la jurisdicció parroquial de «les set parròquies dels Horts». El rector vivia en la seva hosteria. Per un document datat a Perpinyà el 24 d'abril de 1407, el Vicari general del papa Luna (Benet X I I I ) , Guillem Mariner, atorgà indulgè ncies als devots que donaven almoines per a la reconstrucció de la capella de «Santa Maria del Fau», caiguda en part, a la qual, diu, «acut gran multitud de fidels». La mateixa gràcia torna a ésser concedida pels bisbes Dalmau de Mur, el 1415 i Bernat de Pau, el 1438, fent-se constar aleshores que la dita capella pertanyia a la parròquia de Carbonills. Havia gaudit d'una gran veneració, especialment per aquells verals, essent molt invocada pels matrimonis que desitjaven tenir fills a l'hora del part, pels caminants i vianants i pels malalts i agonitzants. També la veu popular deia que les donzelles casadores que buscaven trobar marit, invocaven la Mare de Déu del Fau.
L'antiga imatge fou destrossada l'any 1936 i una de nova, reproducció aproximada de l'antiga fou reposada el dia 8 de setembre de l'any 1948, amb gran concurrència de devots. Fou beneda en el mas La Trilla situat als envolts de l'ermita, essent rector d'Albanyà, mossèn Xavier Arnau. La imatge fou portada a espatlles d'alguns devots per aquells corriols i viaranys, des de l'esmentat mas de La Trilla fins a l'ermita del Fau, on va quedar dipositada per a la veneració dels seus devots. El despoblament dels masos d'aquella part muntanyosa, fins al punt que creiem que no en queda ni un d'habitat, ha fet que s'hagi anat descuidant l'estat de l'ermita i, actualment encara que hi hagi la imatge, l'estatgeria es troba completament arruïnada, i quant a l'ermita, el seu estat és molt deficient si bé la teulada encara sembla que aguanta, ha caigut un tros d'espadanya del petit campaneret, que ha malmès una mica una part de la teulada.
És lamentable, doncs, que una ermita que endemés de la seva antigor i un cert mèrit artístic, unit a la devoció de què antany havia gaudit, es trobi completament abandonada. Al nostre modest entendre, ara que afortunadament es fan tantes obres de restauració, dedicant- hi una gran atenció la Diputado provincial, que aquesta Corporació amb l'ajuda econòmica del Bisbat i del municipi d'Albanyà, i àdhuc d'alguns altres dels voltants, s'emprengués la tasca de la restauració de l'ermita i així pogués tornar a fer reviure aquell ajust o romeria que tanta gent aplegava en la diada del 8 de setembre, puix mantenir i guardar les nostres tradicions no solament és fer una tasca ben meritòria, sino que, també, es fan sobresortir les millors característiques dels nostres pobles rurals, sempre tan atractius i interessants.
 |
| Bac Grillera |
Som al menut veïnat de Tapis (580 m), un llogaret molt petit, d'uns 15-20 habitants, envoltat de prats i de camps de conreu, on haurem arribat per la carretera local GI-503. Sortim pel costat de l'Hostal-restaurant Can Mach, on es pot degustar la típica cuina catalana, en direcció al Coll dels Horts, seguint la riera del mateix nom. Passem per Cal Senyor, i seguim la pista, tot planejant, fins que travessem la riera. A partir d'aquí el camí es redreça en direcció al coll. Passat el Salt del Cavall, que deixem a l'esquerra, tornem a creuar la riera i arribem al Coll dels Horts (751 m). Des del coll, el camí comença a davallar lleugerament fins que arribem al Mas dels Horts (713 m). Des del mas, abandonem la pista per anar a visitar l'ermita mig ensorrada de Sant Cristòfol dels Horts (730 m) que es troba a 2 minuts. Era un notable exemplar de l'arquitectura romànica del segle XI , si bé el seu estat és lamentable. Tornem al camí principal i seguim un sender que amb una breu remuntada ens durà al Collet de la Fiola (798 m).
Prop del coll trobem el Mas de la Fiola, que deixem a la nostra dreta, i el camí comença a enfilar-se fort en direcció a la serra de Bac Grillera. Seguim un camí carener que tot remuntant, ens menerà fins al Puig de Grillera on trobem les restes del castell de Bac Grillera (1.059 m), cim de la serra i punt més alt de l'excursió (vèrtex geodèsic). A cavall entre l'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa, des del cim gaudim d'una superba panoràmica, podem veure el Canigó, el Bassegoda, Mare de Déu del Mont, el Roc de Frausa, el Pic de les Salines i tota la plana empordanesa amb la badia de Roses al fons. Davallem per la carena i passem per les restes del Castell del Bac (997 m). Continuem davallant fins a la Collada del Fau (928 m). Remuntem un xic, i als dos-cents metres arribem al santuari de la Mare de Deú del Fau (965 m), també conegut com de les Formigues Voladores. El santuari marià del Fau es troba al cim de la muntanya d'aquest nom i dins l'antic terme parroquial de Carbonills. Està documentat des del segle XIV i va ser reconstruït al segle XV.
 |
Sant Feliu de Carbonills
|
Seguim davallant pel traçat del GR 11, que és el Camí de Sant Llorenç i passem pel Grau; més avall arribem al Collet de Palomeres (563 m). Tot seguint el GR, agafem diverses dreceres que es creuen amb la pista, fins arribar al Coll de Ferrerós (595 m) on hi ha un pal indicador i una cruïlla de camins. Seguim davallant per la dreta (GR 11). Passem pel Coll del Prat de Ferrerós; el mas de Ferrerós queda a 200m en una pista que deixem a la dreta. Arribem finalment a una cruïlla on deixarem la pista del GR, que se'n va a l'esquerra i que ens faria passar per un camí bastant brut que porta al Puig de la Cànova abans d'arribar al poble. Seguim l'antic camí d'Albanyà a Maçanet de Cabrenys fins arribar a Albanyà (234 m), final de la vuitena etapa dels Camins de Tramuntana (1ª part).
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.025 m) (- 1.360 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Manel Cajide i Josep Bordas
Full de ruta 8ª etapa, Tapis - Albanyà
Track GPS 8ª Etapa Tapis - Albanyà
Santuari de la Mare de Déu del Fau
El santuari del Fau es troba al cim de la muntanya d´aquest nom, a 960 metres, dins l'antic terme parroquial de Carbonils. L'indret , al nordest del terme municipal d'Albanyà, semblaria indicar un lloc propici a les carboneres, que era una activitat bosquetana primordial durant bona part de la baixa edat mitjana. El primer document dels arxius parroquials on es parla de la construcció d'un temple al Fau és del 1407, tot i que per la informació donada es dedueix clarament l'existència d´una ermita prèvia, a l'indret dels Carbonils, dedicada a Santa Maria. Estem clarament dins d´una obra d´arquitectura religiosa popular, d'una sola nau i absis semicircular, exemple paradigmàtic de la perduració, en èpoques molt avançades, de formes constructives retardatàries romàniques.
És una capella romànica del segle XII que havia pertangut a la jurisdicció parroquial de «les set parròquies dels Horts». El rector vivia en la seva hosteria. Per un document datat a Perpinyà el 24 d'abril de 1407, el Vicari general del papa Luna (Benet X I I I ) , Guillem Mariner, atorgà indulgè ncies als devots que donaven almoines per a la reconstrucció de la capella de «Santa Maria del Fau», caiguda en part, a la qual, diu, «acut gran multitud de fidels». La mateixa gràcia torna a ésser concedida pels bisbes Dalmau de Mur, el 1415 i Bernat de Pau, el 1438, fent-se constar aleshores que la dita capella pertanyia a la parròquia de Carbonills. Havia gaudit d'una gran veneració, especialment per aquells verals, essent molt invocada pels matrimonis que desitjaven tenir fills a l'hora del part, pels caminants i vianants i pels malalts i agonitzants. També la veu popular deia que les donzelles casadores que buscaven trobar marit, invocaven la Mare de Déu del Fau.
L'antiga imatge fou destrossada l'any 1936 i una de nova, reproducció aproximada de l'antiga fou reposada el dia 8 de setembre de l'any 1948, amb gran concurrència de devots. Fou beneda en el mas La Trilla situat als envolts de l'ermita, essent rector d'Albanyà, mossèn Xavier Arnau. La imatge fou portada a espatlles d'alguns devots per aquells corriols i viaranys, des de l'esmentat mas de La Trilla fins a l'ermita del Fau, on va quedar dipositada per a la veneració dels seus devots. El despoblament dels masos d'aquella part muntanyosa, fins al punt que creiem que no en queda ni un d'habitat, ha fet que s'hagi anat descuidant l'estat de l'ermita i, actualment encara que hi hagi la imatge, l'estatgeria es troba completament arruïnada, i quant a l'ermita, el seu estat és molt deficient si bé la teulada encara sembla que aguanta, ha caigut un tros d'espadanya del petit campaneret, que ha malmès una mica una part de la teulada.
És lamentable, doncs, que una ermita que endemés de la seva antigor i un cert mèrit artístic, unit a la devoció de què antany havia gaudit, es trobi completament abandonada. Al nostre modest entendre, ara que afortunadament es fan tantes obres de restauració, dedicant- hi una gran atenció la Diputado provincial, que aquesta Corporació amb l'ajuda econòmica del Bisbat i del municipi d'Albanyà, i àdhuc d'alguns altres dels voltants, s'emprengués la tasca de la restauració de l'ermita i així pogués tornar a fer reviure aquell ajust o romeria que tanta gent aplegava en la diada del 8 de setembre, puix mantenir i guardar les nostres tradicions no solament és fer una tasca ben meritòria, sino que, també, es fan sobresortir les millors característiques dels nostres pobles rurals, sempre tan atractius i interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada