SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2013 – 2014
Camins de Tramuntana"dels nyerros als maquis"
Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
Segona part: Sant Llorenç de Cerdans - Pica del Canigó*****
6a etapa. Prats de Molló - Molló (17,640 kms)
De Prats de Molló a Molló, pel Puig de la Clapa i el Coll Pregon, precioses balconades al Costabona i al massís del Canigó
Diumenge, dia 16 de febrer
 |
Torre de Mir
|
En aquesta sisena etapa dels Camins de Tramuntana, tornem a creuar la línia fronterera. Pel Pla de Meians, entre les comarques del Vallespir i el Ripollès tornarem a reviure els camins de la Retirada, els camins de l'Exili, completant un recorregut transfronterer amb unes panoràmiques del Pirineu Oriental que ens deixaran bocabadats. Una bonica excursió des de la vall del Tec fins a la vall de Camprodon, amb paisatges amplis, per gaudir-la sobretot si hi ha neu als cims, que és quan l'espectacle es més impressionant. Davant nostre, durant la part central de la sortida, farem una passejada contemplant el cim del Costabona, les Esquerdes de Rojà i tot el massís del Canigó com si estiguéssim ben bé a primera línia.
Comencem l'etapa a Prats de Molló (735 m) sortint vers el sud-oest, tot remuntant el Bac del Xatard, superant un intens ascens que ens farà passar el fred en un tres i no res. Deixem la casa del Xatard (960 m) a mà esquerra i continuem ascendint tot creuant algunes pistes que porten als masos que hi ha disseminats pel Bac Petit. Passem prop de can Mir (1.085 m), i després d'un acusat ascens passem pel costat d'un pluviòmetre, punt on el camí gira vers el sud-oest, per resseguir una carena en sentit ascendent que ens mena al Coll d'en Sé (1 .297 m), on podrem descansar. Continuem remuntant sota l'esvelta Torre del Mir (1.540 m), que passarem a tocar i que resta propera a la nostra dreta. Paga la pena desviar-se un xic per tal d'escalar dalt la torre i gaudir de les panoràmiques. La Torre del Mir ens ofereix unes magnífiques vistes del Costabona i el Massis del Canigó; fou construïda per Jaume II de Mallorca. Era una torre de vigilància la qual permetia vigilar el Coll d'Ares i servia per comunicacions militars amb les Torres de Cabrenys a Serrallonga i la Torre de la Guàrdia a Prats de Molló. Va ser punt de reunió clandestina dels Miquelets des d'on dominaven tota l'alta vall del Vallespir.
Des de la torre, prosseguim per terreny més suau i ara ja en agradable ascens anem a trobar la carena fronterera, resseguint la qual arribem a las Basses de Puig Sec (1.621 m), a la zona del Pla de Meians, on si a algú li bé de gust podrà fer un refrescant bany, això si no troba els bassals gelats. Des d'aquest punt resseguim la carena fronterera vers ponent, ara per terreny més planer, tot passant pel Puig Sec (1.638 m), i de seguit assolim el cim del Puig de la Clapa (1.654 m), punt més alt de l'etapa. Ara descendim en acusat descens al Coll de la Clapa (1.598 m), i, passant per les
Des de la torre, prosseguim per terreny més suau i ara ja en agradable ascens anem a trobar la carena fronterera, resseguint la qual arribem a las Basses de Puig Sec (1.621 m), a la zona del Pla de Meians, on si a algú li bé de gust podrà fer un refrescant bany, això si no troba els bassals gelats. Des d'aquest punt resseguim la carena fronterera vers ponent, ara per terreny més planer, tot passant pel Puig Sec (1.638 m), i de seguit assolim el cim del Puig de la Clapa (1.654 m), punt més alt de l'etapa. Ara descendim en acusat descens al Coll de la Clapa (1.598 m), i, passant per les
.jpg) |
El Costabona des d'Espinavell
|
Basses de Fabert, descendim al Coll Pregon (1.534 m), en plena línia fronterera. Des d'aquest coll, girarem vers el sud, entrant definitivament al Ripollès, encetant un acusat descens que ens menerà al petit poble d'Espinavell. Creuem el torrent de Collpregon i tot davallant passem pel casal d'en Quelet, sota el Serrat de Sant Joan. El camí davalla ara acusadament per les Costes d'en Bertran; i després de passar Can Perfecte, entrem al poblet d'Espinavell (1.252 m) d'arrelada tradició equina. Agregat de Molló, Espinavell va créixer entorn l'església de la Mare de Déu de les Neus, i on s'identifiquen clarament quatre carrers orientats als quatre punts cardinals respecte d'aquest edifici, i que són: a migjorn el carrer d'Avall, a ponent el carrer d'Enllà, a llevant el carrer d'Ençà, i al nord el carrer d'Amunt. Veritablement, els noms d'aquests carrers no poden ser més geogràfics.
Creuem el poble i la carretera pel pont d'Espinavell per damunt del Ritort i tot baixant, amb una agradable passejada, passem per la Cabanya del Turon, des d'on tornem a guanyar un xic de desnivell per passar per les cases de Grells, de Dalt i de Baix. Travessem el Clot de Sant Benet i més endavant el Torrent de la Font de l'Espatllat, on trobem el mas de la Bola (1.280 m). Continuem amb un agradable passeig fins arribar al bonic poble de Molló (1.181 m), on prèviament haurem encarregat coques de tarda per qui en vulgui. Passarem per la plaça Major i el carrer de l'Església, on podrem fer una ràpida visita a l'Església parroquial de Santa Cecília de Molló, romànica del segle XI. Final de la sisena etapa dels Camins de Tramuntana (2ª part).
Creuem el poble i la carretera pel pont d'Espinavell per damunt del Ritort i tot baixant, amb una agradable passejada, passem per la Cabanya del Turon, des d'on tornem a guanyar un xic de desnivell per passar per les cases de Grells, de Dalt i de Baix. Travessem el Clot de Sant Benet i més endavant el Torrent de la Font de l'Espatllat, on trobem el mas de la Bola (1.280 m). Continuem amb un agradable passeig fins arribar al bonic poble de Molló (1.181 m), on prèviament haurem encarregat coques de tarda per qui en vulgui. Passarem per la plaça Major i el carrer de l'Església, on podrem fer una ràpida visita a l'Església parroquial de Santa Cecília de Molló, romànica del segle XI. Final de la sisena etapa dels Camins de Tramuntana (2ª part).
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.079 m) (- 684 m).
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.079 m) (- 684 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Àngel Vela i Manel Cajide
Track GPS 6ª Etapa, Prats de Molló - Molló
Àlbum de fotos 6ª Etapa, Prats de Molló - Molló
La Tria de Mulats d'Espinavell
Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell, trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu o si és festa, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls.
La Tria de Mulats d’Espinavell és una fira ramadera d’arrel tradicional que se celebra a Espinavell cada any, el dia 13 d’octubre. Aquest nucli, del municipi de Molló, acull en aquesta data, diada de Sant Eduard, una fira de bestiar equí, d’enorme importància per tota la Vall de Camprodon i la comarca del Ripollès. Els orígens de la fira són incerts, ja que en un principi era només una trobada entre els ramaders de Molló i els compradors, que negociaven amb els anteriors a fi de comprar-los el bestiar. De mica en mica, la fira va anar guanyant adeptes i admiradors, i actualment suposa ésser una activitat turística de primer ordre en el nostre municipi i comarca, a causa del volum de visitants que la concorren. El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1997) va reconèixer la importància d’aquesta fira, atorgant a l’Ajuntament de Molló el Diploma Turístic de Catalunya.
La festa comença amb la baixada de forma natural i directa, dels caps de bestiar fins a Les Planes d’Espinavell, on té lloc la fira. Aquest bestiar però, ha passat tot l’estiu a la muntanya, i la Tria suposa el final de la temporada que aquests passen fora del municipi de Molló. A finals de juny, per Sant Joan, els ramaders de Molló fan la transhumància del bestiar equí i boví, des del nucli de Molló i fins a la muntanya de Rojà (pròxim al massís del Canigó, a la comarca del Conflent), on aquests conserven els drets de pastura, reconeguts per les Actes del Tractat dels Pirineus (1659).
El bestiar passa els mesos de juliol, agost i setembre en aquesta muntanya nord-catalana, vigilats pel Cisco del Carol, un veí de Molló de més de vuitanta anys, que segueix la tradició de custodiar el bestiar durant els mesos d’estiu. Aquest passa els tres mesos en un refugi situat a la mateixa muntanya de Rojà, completament sol, i vigila i es preocupa del bestiar que els ramaders de Molló hi han deixat. A finals de setembre, per Sant Miquel, els propietaris del bestiar retornen a Rojà, per recollir les eugues i cavalls que hi han passat l’estiu. La transhumància des de Rojà acaba altra vegada fins a Molló. És en aquest moment, quan els ramaders porten el bestiar a les proximitats del Costabona, molt a prop d’Espinavell, on esperaran fins el dia 13 d’octubre per portar-los a la fira.
El dia 13 d’octubre, els ramaders acompanyen el bestiar equí fins a Les Planes d’Espinavell, on passaran la resta del dia. Aproximadament, a les 11 hores del matí, les eugues, cavalls i mulats (la cria de l’euga) arriben a la Fira. Un cop allà, s’iniciaran els tractes de compravenda de mulats o pollins entre compradors i ramaders. Al matí també, es realitza l’entrega de premis als millors exemplars, escollits per un comitè veterinari. A la tarda, una vegada s’hagin tancat tots els tractes, es procedeix amb la separació o tria de les eugues i dels mulats. D’aquí el nom de Tria de Mulats, que al·ludeix a la separació de les cries de les seves mares. Finalment, les eugues i els cavalls, separats ja de les seves cries, retornen a l’entorn de la muntanya del Costabona, on esperaran les primeres neus perquè els propietaris els traslladin als respectius masos.
No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu-hi. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals de bona cuina catalana.
La Tria de Mulats d'Espinavell
Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell, trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu o si és festa, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls.
La Tria de Mulats d’Espinavell és una fira ramadera d’arrel tradicional que se celebra a Espinavell cada any, el dia 13 d’octubre. Aquest nucli, del municipi de Molló, acull en aquesta data, diada de Sant Eduard, una fira de bestiar equí, d’enorme importància per tota la Vall de Camprodon i la comarca del Ripollès. Els orígens de la fira són incerts, ja que en un principi era només una trobada entre els ramaders de Molló i els compradors, que negociaven amb els anteriors a fi de comprar-los el bestiar. De mica en mica, la fira va anar guanyant adeptes i admiradors, i actualment suposa ésser una activitat turística de primer ordre en el nostre municipi i comarca, a causa del volum de visitants que la concorren. El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1997) va reconèixer la importància d’aquesta fira, atorgant a l’Ajuntament de Molló el Diploma Turístic de Catalunya.
La festa comença amb la baixada de forma natural i directa, dels caps de bestiar fins a Les Planes d’Espinavell, on té lloc la fira. Aquest bestiar però, ha passat tot l’estiu a la muntanya, i la Tria suposa el final de la temporada que aquests passen fora del municipi de Molló. A finals de juny, per Sant Joan, els ramaders de Molló fan la transhumància del bestiar equí i boví, des del nucli de Molló i fins a la muntanya de Rojà (pròxim al massís del Canigó, a la comarca del Conflent), on aquests conserven els drets de pastura, reconeguts per les Actes del Tractat dels Pirineus (1659).
El bestiar passa els mesos de juliol, agost i setembre en aquesta muntanya nord-catalana, vigilats pel Cisco del Carol, un veí de Molló de més de vuitanta anys, que segueix la tradició de custodiar el bestiar durant els mesos d’estiu. Aquest passa els tres mesos en un refugi situat a la mateixa muntanya de Rojà, completament sol, i vigila i es preocupa del bestiar que els ramaders de Molló hi han deixat. A finals de setembre, per Sant Miquel, els propietaris del bestiar retornen a Rojà, per recollir les eugues i cavalls que hi han passat l’estiu. La transhumància des de Rojà acaba altra vegada fins a Molló. És en aquest moment, quan els ramaders porten el bestiar a les proximitats del Costabona, molt a prop d’Espinavell, on esperaran fins el dia 13 d’octubre per portar-los a la fira.
El dia 13 d’octubre, els ramaders acompanyen el bestiar equí fins a Les Planes d’Espinavell, on passaran la resta del dia. Aproximadament, a les 11 hores del matí, les eugues, cavalls i mulats (la cria de l’euga) arriben a la Fira. Un cop allà, s’iniciaran els tractes de compravenda de mulats o pollins entre compradors i ramaders. Al matí també, es realitza l’entrega de premis als millors exemplars, escollits per un comitè veterinari. A la tarda, una vegada s’hagin tancat tots els tractes, es procedeix amb la separació o tria de les eugues i dels mulats. D’aquí el nom de Tria de Mulats, que al·ludeix a la separació de les cries de les seves mares. Finalment, les eugues i els cavalls, separats ja de les seves cries, retornen a l’entorn de la muntanya del Costabona, on esperaran les primeres neus perquè els propietaris els traslladin als respectius masos.
No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu-hi. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals de bona cuina catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada