SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2011 - 2012
TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA
Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)
8a etapa. Montblanc - Coll de Senan (26,290 kms).
Una excursió plenament cultural per la Conca de Barberà.
Una excursió plenament cultural per la Conca de Barberà.
Diumenge, dia 18 de març
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 715 m) (- 400 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Desnivells acumulats aproximats: (+ 715 m) (- 400 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
El Monestir de Santa Maria de Poblet
Poblet és un monestir de monjos cistercencs que segueixen la Regla de sant Benet, des de la seva fundació, el 1150. Suprimit per les lleis de l'Estat l'any 1835, va ser refundat l'any 1940 per monjos del mateix Orde vinguts d'Itàlia. Pertany a la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, de la qual formen part també els monestirs femenins de Santa Maria de Vallbona i de Santa Maria de Valldonzella, i el monestir masculí de Santa Maria de Solius. Actualment la comunitat monàstica de Poblet consta de 32 monjos professos, 1 oblat regular i 1 donat.
«Quan el visitant de Poblet entra al monestir i es troba submergit en aquest conjunt monumental que, com ha dit Josep Pla, és “un món de formes, de tradicions i de símbols”, després de fruir de l'espectacle de la pedra i la llum sent sorgir en el seu interior una sèrie de preguntes: Tot això, per què és així? Què ha fet que Poblet hagi esdevingut el que és? Quina intenció primitiva i quin procés ulterior han donat lloc a aquesta sàvia composició d'edificis i d'estils? Quina institució, i amb quines vicissituds, va anar produint, segle rere segle, aquest fet monumental? Quines relacions amb el món exterior van tenir els qui van fer possible aquesta enorme realitat artística i històrica?» L'èxit de l'aventura cistercenca explica Poblet. Cister és fundat el 1098, i Poblet el 1150, quan encara no han passat cent anys. Els segles XII i XIII són fonamentals en la història del nostre monestir. De fet, ells ens deixen enllestides les principals dependències de la casa: un espai, bell i funcional alhora, per a la recerca de Déu. Aquest espai ens ha arribat gairebé intacte en la seva totalitat. El XIV és encara un segle de grans realitzacions, i també el de la davallada, lenta, però indefectible. Cal dir que la documentació coneguda sobre la vida privada de la comunitat de Poblet no reflecteix al llarg dels segles desviacions notables de l'ideal inicial dels fundadors de Cister i, al seu torn, dels fundadors de Poblet, provinents de Fontfreda. De fet aquesta, l'autèntica història de Poblet, encara no ha estat escrita, ni, segurament, ho serà mai. La dels monjos que, dia a dia, tot enfilant salms, asseguraren el creixement i la continuïtat de la casa, la domus Populeti. Podríem explicar així la successió dels dies i dels anys que completen els segles XV, XVI, XVII i XVIII: Poblet, la institució, la comunitat, els seus monjos, cerquen de donar un nou rostre, formes diferents a allò que viuen en la intimitat del propi cor. No sempre, però, ho podran fer amb la transparència ni amb el vigor del primer ideal. El segle XIX, amb una societat que experimenta canvis profunds, plantarà, amb l'abandó i la progressiva espoliació del monestir desert, la llavor d'un futur recobrament. Un recobrament que farà possible, amb el retorn dels monjos l'any 1940, el retorn també a unes formes de vida més pures, més autèntiques, més profundament benedictines i, per tant, també més evangèliques. Els monjos d'ara, hereus dels antics, mai no ho agrairem prou, perquè l'autenticitat és potser un dels valors més importants que podem i hem d'oferir als homes i dones del nostre temps.
No hem parlat d'abats de Poblet il·lustres, ni de comtes, ni de reis, ni de construccions... Pensem que és sobretot la humilitat la qui escriu la història, la de debò. Com ho palesa, de forma contundent, la llosa tombal d'un ex-abat de Poblet, fra Vicenç Ferrer, mort el 1411, col·locada al claustre, just davant la sala capitular, al bell mig, perquè tothom la trepitgi en entrar i sortir, amb aquesta sola i reveladora inscripció: Miserere mei Deus secundum magnam misericordiam tuam, del salm 50, el salm amb què sant Benet fa començar cada dia la lloança del matí, a trenc d'alba, i a la recitació del qual vol que tots els monjos siguin presents (cf. Regla de sant Benet 13, 2). La pregària que, com l'abat Ferrer, nosaltres hauríem de fer nostra, amb confiança i amb agraïment, perquè, al capdavall, la vida del monjo es resumeix en aquesta actitud d'abandó a Déu: «no desesperar mai de la misericòrdia de Déu» (Regla de sant Benet 4, 74).
La Fundació Poblet és una institució creada el 2003 que té com a principal objectiu contribuir a la difusió d'una tradició de pensament, gairebé mil·lenària, constituïda pels ideals que la comunitat de monjos cistercencs ha anat transmetent durant segles, especialment en els territoris —de l'Estat Espanyol, França i Itàlia— que, en el passat, van formar part de la Corona d'Aragó. La Fundació Canònica privada «Reial Monestir de Santa Maria de Poblet» es va constituir el maig de l'any 2003, d'acord amb el Codi de Dret Canònic. Com s'expressa en els seus estatuts, es proposa bàsicament: «Uns fins congruents amb la missió de l'Església Catòlica, que corresponen a obres de pietat, apostolat i caritat —tant espiritual com temporal— i en particular, el foment, recuperació, conservació, recerca i difusió en la societat civil d'aquells valors espirituals, socials, culturals i d'altres valors humans que tinguin especialment com a referent el Monestir de Santa Maria de Poblet, la comunitat de monjos cistercencs que hi resideix, l'àmbit geogràfic del territori històric de l'antiga Corona d'Aragó i el conjunt del món del Cister».
+*
*
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada