Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Les Tres Creus a la Mola d'Estat (Muntanyes de Prades)

31 de gener del 2010

SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2011 - 2012

  TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA



Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)

8a etapa.  Montblanc - Coll de Senan  (26,290 kms).
Una excursió plenament cultural per la Conca de Barberà.  


Diumenge, dia 18 de març

Som a Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, un dels més bells conjunts medievals de Catalunya, situat al cor de la Ruta del Císter. Ens dirigim cap el Monestir de Santa Maria de Poblet seguint el GR 171 fins a l'Espluga de Francolí, després seguirem una variant de la Ruta del Císter, el GR 175-2, fins a la masia d'en Simó, i un curt tram del GR 175 fins a Poblet on entronca amb el traçat del GR 171; després seguirem cap a Vimbodí i el poblet de Senan, als peus de la serra del Tallat, en una excursió plenament cultural.

Sortim de Montbanc (350 m) pel Portalet de la Serra i tot seguit passem sota un arc de la muralla de Sant Jordi. Enfilem pel camí de l'Amalguer i trobem el punt de  confluència  amb  el GR 175,  la Ruta del Císter, que per l'esquerra ve del Monestir de Poblet. De seguit, creuem el torrent de Sant Joan i més endavant travessem el barranc de la Tossa. Seguim ara per l'anomenat camí de la Trinitat que ens mena a l'ermita de Sant Miquel (452 m), després de creuar el barranc de l'Ermita, des d'on tenim una bona panoràmica de la Conca de Barberà. Seguim en direcció a l'Espluga de Francolí, que ja podem albirar davant nostre. Travessem el barranc de la Masia d'en Simó i abandonem, momentàniament, el traçat del GR 171 que entra a l'Espluga, per seguir la variant de la ruta del Císter, el GR 175-2, que ens mena a la masia d'en Simó.

En aquest punt, tornem a trobar el GR 175, que ve de la Santíssima Trinitat i el mirador de la Pena, i el seguim en direcció al monestir. Girem a la dreta i seguim el camí fins a arribar a les Masies de Poblet, zona residencial i hotelera on també hi ha l'Alberg Jaume I. Seguim la carretera TV-7007 a mà esquerra i sortim de les Masies. Creuem el pont del Barranc de Sant Bernat, anem en direcció al Monestir. A mà esquerra trobem les fonts del Ferro de la Magnèsia, dedicades a l'abat Siscar. Entrem al recinte del Monestir de Poblet (496 m). Aquest bell i sobri monument, situat al peu de les muntanyes de Prades, destaca per una sobrietat i austeritat impressionants. Els seus orígens es remunten al 1151. Ha tingut un paper destacat en la història de Catalunya, com ho demostra el fet que la seva biblioteca allotja un important tresor històric de la corona catalanoaragonesa. El 1921 Poblet és declarat monument nacional.

Sortim del monestir per la carretera TV-7002 (Vimbodí-Poblet), deixant definitivament les variants i seguint únicament el GR 171 en direcció a Vimbodí. Travessem a gual el riu Sec i passem pel castell de Milmanda (450 m) on les aromes del vi i les pedres del castell conviuen en perfecta harmonia. Està situat per sobre d'uns assentaments primitius íbers, grecofenicis i romans. Sempre ha estat un castell-palau i mai no va tenir gaire importància estratègica com a castell defensiu. Després de travessar uns camps d'ametllers, arribem al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents (460 m), d'estil gòtic, i entrem al poble de Vimbodí (495 m) pel raval de Poblet. La vila, antigament emmurallada, es troba damunt un cingle pinyonenc, i el seu actual temple parroquial, situat on antigament romania el castell, és dedicat a la Transfiguració del Senyor.

Creuem Vimbodí pel centre i passem pel carrer Major, seguim pels carrers Anselm Clavé i Indústria, fins a sortir-ne. Girem a la dreta i travessem la via del tren per un pont i, tot seguit, la carretera N-420. Deixem el cementiri de Vimbodí a la nostra dreta i creuem les vies del TGV (tren de gran velocitat). Més endavant, travessem per un pont l'autopista AP-2 i seguim recte pel camí de Codoç en direcció nord cap a la Creu de Codoç (551 m), que ens queda a uns 100 metres a la dreta de la pista. Passem unes granges i de seguida a l'esquerra trobem les runes de l'antic poblat de Codoç (546 m). En aquest punt girem a la dreta i passem a frec del Cobert de l'Alzinet (555 m), a sota mateix de la serra de Vilobí, amb el seu parc eòlic. Ara, ja som al camí de Senan, a la Coma d'en Bom. En una cruïlla, deixem a l'esquerra el mas del Raspall i passem sota el Puig Coniller (611 m). El GR enfila els últims metres cap el Coll de Senan. Passem pel Coll de les Eugues (592 m) i assolim, finalment, el Coll de Senan (658 m), a la carretera T-232 (Espluga de Francolí - Els Omells de na Gaia), que separa les serres de Vilobí i del Tallat. El poblet de Senan es troba a uns 600 metres baixant per la carretera. Final de la vuitena etapa del GR 171.



Dificultat:  **

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 715 m) (- 400 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.















El Monestir de Santa Maria de Poblet


Poblet és un monestir de monjos cistercencs que segueixen la Regla de sant Benet, des de la seva fundació, el 1150. Suprimit per les lleis de l'Estat l'any 1835, va ser refundat l'any 1940 per monjos del mateix Orde vinguts d'Itàlia. Pertany a la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, de la qual formen part també els monestirs femenins de Santa Maria de Vallbona i de Santa Maria de Valldonzella, i el monestir masculí de Santa Maria de Solius. Actualment la comunitat monàstica de Poblet consta de 32 monjos professos, 1 oblat regular i 1 donat.
«Quan el visitant de Poblet entra al monestir i es troba submergit en aquest conjunt monumental que, com ha dit Josep Pla, és “un món de formes, de tradicions i de símbols”, després de fruir de l'espectacle de la pedra i la llum sent sorgir en el seu interior una sèrie de preguntes: Tot això, per què és així? Què ha fet que Poblet hagi esdevingut el que és? Quina intenció primitiva i quin procés ulterior han donat lloc a aquesta sàvia composició d'edificis i d'estils? Quina institució, i amb quines vicissituds, va anar produint, segle rere segle, aquest fet monumental? Quines relacions amb el món exterior van tenir els qui van fer possible aquesta enorme realitat artística i històrica?»
L'èxit de l'aventura cistercenca explica Poblet. Cister és fundat el 1098, i Poblet el 1150, quan encara no han passat cent anys. Els segles XII i XIII són fonamentals en la història del nostre monestir. De fet, ells ens deixen enllestides les principals dependències de la casa: un espai, bell i funcional alhora, per a la recerca de Déu. Aquest espai ens ha arribat gairebé intacte en la seva totalitat. El XIV és encara un segle de grans realitzacions, i també el de la davallada, lenta, però indefectible. Cal dir que la documentació coneguda sobre la vida privada de la comunitat de Poblet no reflecteix al llarg dels segles desviacions notables de l'ideal inicial dels fundadors de Cister i, al seu torn, dels fundadors de Poblet, provinents de Fontfreda. De fet aquesta, l'autèntica història de Poblet, encara no ha estat escrita, ni, segurament, ho serà mai. La dels monjos que, dia a dia, tot enfilant salms, asseguraren el creixement i la continuïtat de la casa, la domus Populeti. Podríem explicar així la successió dels dies i dels anys que completen els segles XV, XVI, XVII i XVIII: Poblet, la institució, la comunitat, els seus monjos, cerquen de donar un nou rostre, formes diferents a allò que viuen en la intimitat del propi cor. No sempre, però, ho podran fer amb la transparència ni amb el vigor del primer ideal. El segle XIX, amb una societat que experimenta canvis profunds, plantarà, amb l'abandó i la progressiva espoliació del monestir desert, la llavor d'un futur recobrament. Un recobrament que farà possible, amb el retorn dels monjos l'any 1940, el retorn també a unes formes de vida més pures, més autèntiques, més profundament benedictines i, per tant, també més evangèliques. Els monjos d'ara, hereus dels antics, mai no ho agrairem prou, perquè l'autenticitat és potser un dels valors més importants que podem i hem d'oferir als homes i dones del nostre temps.
 No hem parlat d'abats de Poblet il·lustres, ni de comtes, ni de reis, ni de construccions... Pensem que és sobretot la humilitat la qui escriu la història, la de debò. Com ho palesa, de forma contundent, la llosa tombal d'un ex-abat de Poblet, fra Vicenç Ferrer, mort el 1411, col·locada al claustre, just davant la sala capitular, al bell mig, perquè tothom la trepitgi en entrar i sortir, amb aquesta sola i reveladora inscripció: Miserere mei Deus secundum magnam misericordiam tuam, del salm 50, el salm amb què sant Benet fa començar cada dia la lloança del matí, a trenc d'alba, i a la recitació del qual vol que tots els monjos siguin presents (cf. Regla de sant Benet 13, 2). La pregària que, com l'abat Ferrer, nosaltres hauríem de fer nostra, amb confiança i amb agraïment, perquè, al capdavall, la vida del monjo es resumeix en aquesta actitud d'abandó a Déu: «no desesperar mai de la misericòrdia de Déu» (Regla de sant Benet 4, 74).

La Fundació Poblet és una institució creada el 2003 que té com a principal objectiu contribuir a la difusió d'una tradició de pensament, gairebé mil·lenària, constituïda pels ideals que la comunitat de monjos cistercencs ha anat transmetent durant segles, especialment en els territoris —de l'Estat Espanyol, França i Itàlia— que, en el passat, van formar part de la Corona d'Aragó.  La Fundació Canònica privada «Reial Monestir de Santa Maria de Poblet» es va constituir el maig de l'any 2003, d'acord amb el Codi de Dret Canònic. Com s'expressa en els seus estatuts, es proposa bàsicament: «Uns fins congruents amb la missió de l'Església Catòlica, que corresponen a obres de pietat, apostolat i caritat —tant espiritual com temporal— i en particular, el foment, recuperació, conservació, recerca i difusió en la societat civil d'aquells valors espirituals, socials, culturals i d'altres valors humans que tinguin especialment com a referent el Monestir de Santa Maria de Poblet, la comunitat de monjos cistercencs que hi resideix, l'àmbit geogràfic del territori històric de l'antiga Corona d'Aragó i el conjunt del món del Cister».
+
*
*
*
*
*