SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2011 - 2012
TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA
Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)
6a etapa. La Morera de Montsant - Prades (22,340 kms).
Un tomb pel Parc Natural de la serra de Montsant, patrimoni natural i cultural al nord del Priorat.
Diumenge, dia 15 de gener
En aquesta etapa podrem gaudir d'una esplèndida caminada pel Parc Natural de la Serra de Montsant, des del poble de La Morera fins a Prades, passant per Ulldemolins, a la vall del riu Montsant, entre els vessants meridionals de la Serra de La Llena i els septentrionals del massís del Montsant. La descoberta a peu de la Serra de Montsant ens permetrà copsar l'espiritualitat i el misticisme d'aquesta serra, mentre gaudim d'una natura sorprenent, les seves roques i els poblets situats als seus peus. L'ascenció al cim de Montsant ens permetrà també captar les canviants tonalitats del paisatge encantat del Priorat. Ens hi podrem acostar per indrets planers i senzills, però també per senders agrests que ens menaran als llocs més recòndits. Seguint-los ens endinsarem en el Montsant més salvatge, on la geologia i l'aigua conviuen i interactuen per originar formacions i indrets d'una màgia ancestral. Iniciem el nostre recorregut a la Morera de Montsant (745 m), plaça del Priorat. Sortim del poble pel Planell del Torró; a la dreta, s'ajunta el camí dels graus de Barrots i Carrasclet. Més endavant, trobem la bifurcació del grau de l'Agnet per on pujarem. Amb els primers raigs de sol, les roques del grau de l’Agnet ens mostren uns colors i uns relleus espectaculars. Ens acostem al grau de l’Agnet. Estem molt alts i caminem per una cornisa, sota i arran de cingle. La panoràmica que ens ofereix aquesta balconada és magnífica, ja que tenim els cingles del grau de Barrots al davant. Al fons veiem Siurana i el seu entorn. Arribem al capdamunt de la canal i del grau de l’Agnet, i assolim el cim de la Roca Falconera de Dalt (1.120 m). El poble de La Morera ens apareix sota els nostres peus. Seguim per la carena, camí de la Serra Major del Montsant.
En el nus de carenes, trobem un pal indicador dels tres graus: el de l'Agnet, el de l'Espinós i el de Barrots. Som al camí de capçada, que transcorre per la serra Major. El seguim cap a l’esquerra i trobem el PR que va cap a la cova de l’Ós. Nosaltres caminem cap a la dreta, descendint per una carena secundària. Comencem a baixar fort, cap a la dreta i arribem al barranc de l’Eixaragall. Baixem per un fort pendent que ens duu fins una curiosa cascada i uns llacs, conegut el conjunt com el Toll de l’Ou, d'obligada visita, ja que és la joia d’aquest indret. Creuem a gual el riu Pèlags, que sol dur aigua, i ens enfilem pel vessant oposat. El camí passa entre boixos molt atapeïts. Tot seguit, el camí travessa els barrancs del Parral i del Madalenet i torna a pujar fort fins arribar al Pi de la Carabasseta (1.040 m), on hi ha un pal indicador. A l'esquerra tenim la derivació a les ermites de Santa Magdalena i Sant Antoni, i que arriba fins a trobar el GR 65-5. Seguim endavant pel GR 171 per una ampla collada. Arribem al Portell de la Punta del Peret (1.042 m) on hi ha una cruïlla de camins. A la dreta es va a Pèlags i a l'Ereta. A l'esquerra es va a les Ermites; el GR continua recte per la carena per un camí de balcó, amb algun tram aeri. Deixem a l'esquerra el camí del Grau de Belart i arribem a l'enlairada ermita de la Mare de Déu de Montsant (1.040 m), situada al peu de la Roca Corbatera, el punt més alt de la Serra, essent l’ermita més alta de la serra de Montsant. Té el seu orígen en les construccions eremítiques del segle XII i és també coneguda històricament com Santa Maria de Montsant. Se sap que antigament s’hi celebraven romiatges en diferents èpoques de l’any, gairebé sempre per demanar pluja per als conreus.*Ara el GR comença a davallar en direcció al Pla del Grau Gran. Des d’aquí seguim les marques del GR fins arribar al collet de Miragüelos. Deixarem la pista i seguirem l’antic camí de bast, a trams empedrat, que ens portarà fins el Pla dels Hostalets (800 m), on hi ha rètols indicadors. En aquest punt hi ha una cruïlla de camins, punt d'inici del GR 174 que es dirigeix a Sant Joan del Codolar i Cornudella de Montsant; a l'esquerra, el camí va a les ermites i Ulldemolins. Sortint dels Hostalets, arribem a Albarca (800 m), nucli agregat de Cornudella, on trobem el Refugi Montsant, del C.E. de Tarragona. Som al bell mig de la Vall del Silenci.
De seguit, passem pel Coll d'Albarca (778 m), on es creua la carretera C-242 d'Ulldemolins a Cornudella, i pels Colls Alts, i arribem a la Feixa Llarga de l'Argany, punt de confluència amb el GR 65-5. Tots dos aniran junts fins a Prades. Arribem a la carretera local T-701, de Prades a Albarca (960 m), que seguim uns 200 metres fins al Coll de Forcals. A la nostra dreta ens queda el mas de Regiments i assolim el Coll de la Drecera (1.030 m). Davallem al riu Prades, que travessem, deixant la font Vella a l'esquerra de la pista i entrem a la població de Prades (950 m) pel carrer de Sant Llorenç. Seguim per la plaça de la Pau i els carrers Alt del Castell, Sant Martí i plaça dels Infants. Final d'aquesta esplèndica caminada, sisena etapa del GR 171.
*
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.050 m) (- 850 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
*
*
Parc Natural de la Serra de Montsant
El Parc Natural de la Serra de Montsant és un dels espais naturals més singulars de Catalunya. La serra de Montsant és un territori eminentment rocós, i s'estén en el sector occidental de la Serralada Prelitoral Catalana, dins de la comarca del Priorat.
La singularitat de la serra resideix en l'originalitat del relleu, que s'aixeca com un bloc abrupte on destaquen fortament les imposants parets rocoses del Cingle Major, compost per conglomerats calcaris de l'oligoxè (de 35 a 23 milions d'anys). Per damunt d'aquests, la muntanya continua ascendint suaument fins a arribar a la Serra Major, on es troba la Roca Corbatera, de 1163 metres, màxima altitud del Parc. Un bon grapat de barrancs esquerps vessen les seves aigües a l'excepcionalment ben conservat riu Montsant, que travessa la Serra per la banda nord mig partint-la.
Un paisatge divers i ric, sorgit d'una complexa orografia, de la confluència de diverses regions climàtiques i d'uns usos tradicionals agrícoles. Podem distingir les unitats paisatgístiques següents:
El vessant sud: hi destaquen poderosament les imposants parets rocoses del cingle Major, compost per conglomerats calcaris de l'oligocè (de 38 a 24,6 milions d'anys). Per damunt d'aquests, la muntanya continua ascendint suaument fins a arribar a la serra Major.
La serra Major: són els grans estrats de conglomerat que formen el llom de la muntanya. És una zona rupícola amb poca o nul·la vegetació. S'hi accedeix mitjançant els graus (la majoria dels accessos a la serra Major es realitzen a través del que es coneix com a graus, ja que són diversos els indrets en els quals cal superar el desnivell passant per un esglaó o un pas amb dificultat).
El vessant nord: àrea de boscos feréstecs i barrancs profunds, que s'estén des de la serra Major cap al nord.
Montsant occidental: sector de barrancs profunds i brolles amb pinedes que descendeixen de les cingleres cap al riu Montsant.
Les valls dels rius Montsant i Siurana: zona d'un alt valor ecològic i estètic. Paisatge singular i de gran bellesa.
Les aigües que baixen de Montsant alimenten cursos fluvials que tenen el seu origen a les muntanyes de Prades. Dos corrents principals, el riu Siurana i el seu principal afluent, el riu Montsant, enclouen la serralada i recullen els seus escorrentius. Tots dos rius estan sotmesos, en l'actualitat, a una regulació del seu cabal mitjançant preses. L'embassament de Siurana recull les aigües del tram superior del riu homònim, així com les dels seus tributaris, els barrancs de l'Argentera i de l'Estopinyà. Té una presa de 63 m d'altura i 260 m de longitud de coronament i, quan està ple, emmagatzema 12,4 hm³ d'aigua i ocupa una superfície de 86 ha, a una altura sobre el nivell del mar de 4.211 m. Es va construir entre el 1965 i el 1974 per aportar aigua a l'embassament de Riudecanyes. La naturalesa calcària del massís s'evidencia per elements característics del relleu. Entre aquests, destaquen coves i balmes, sinònims en força ocasions a Montsant: denominen habitualment les cavitats formades per l'erosió diferencial de les capes argilenques, margoses o gresoses, respecte als conglomerats calcaris amb els quals alternen. Solen ser estructures baixes de profunditat variable. Normalment, les balmes reben el nom de cova quan la profunditat de la cavitat és superior a la seva amplada: n'hi ha moltíssimes a la muntanya i no té sentit mencionar-les aquí (vegeu Puchades,1968; Perea, 1985; Biete,1991; Ferré, 1999). Més rarament, altres coves són autènticament càrstiques i tenen una estructura, per tant, molt diferent, amb passadissos, galeries i les típiques formacions producte de la precipitació del carbonat càlcic (estalactites i estalagmites). Aquestes, si bé minoritàries, són les més conegudes i espectaculars: la cova Santa, la cova de la Taverna i la cova de l'Escolania són les més notables. Els avencs són escassos, però n'hi ha uns quants de ben documentats (Borràs i col., 1984), i solen ser d'origen tectònic. Altres formacions típiques d'aquest relleu són els tormos, formacions prismàtiques o discoïdals a les carenes, residu de l'erosió de l'estrat superior.Els portells són passadissos naturals entre formacions rocoses. Els clots són grans depressions del terreny aproximadament circulars, producte de la dissolució del conglomerat original, les parets del qual delimiten planures on s'acumula la terra. Els racons i els comellars són denominacions que reben les parts superiors de molts barrancs: els primers solen ser de barrancs truncats per cingleres semicirculars, mentre que els comellars són els trams superiors força oberts dels barrancs que serpentegen amb poc pendent entre els conglomerats del cim. Sovint, el fons dels comellars està cobert de codolells, nom que reben els dipòsits formats per les graves resultants de l'erosió de la roca mare.
El nom de la serralada, Montsant, també ens indica que la muntanya ha estat, des d'antic, un indret d'espiritualitat. En són testimonis antics topònims com Colldemònecs o vestigis arqueològics com les tombes medievals excavades a la roca que es troben prop d'Albarca, en els límits del Parc. La llegenda situa l'eremitisme ja en època musulmana, i l'etimologia del nom d'Albarca —que derivaria de l'àrab gäbäl al-barka, que es tradueix per ‘muntanya de benedicció' o ‘muntanya beneïda'— fa pensar que, efectivament, la serralada era un indret d'espiritualitat abans de la conquesta cristiana.
Però, sens dubte, parlar d'espiritualitat a Montsant implica fer referència a la cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, instal·lada al territori des de l'any 1194 fins a la desamortització de 1835, i al conjunt d'ermites que es troben escampades per tota la muntanya. És per aquest motiu que el Parc Natural de la Serra de Montsant ha estat incorporat dins la Iniciativa Delos, impulsada des de la UICN, com a cas d'estudi per realitzar una diagnosi de com els valors espirituals, especialment en relació amb els valors naturals i culturals, afavoreixen la gestió de la conservació.
El valor excepcional de la zona del Parc Natural de la Serra del Montsant va ser reconegut pel Parlament de Catalunya l'any 2002 quan es va fer efectiva la declaració de Parc Natural mitjançant la publicació del DECRET 131/2002 el dia 30 d'abril. Deu anys enrera ja va ser inclosa al Pla d'espais d'interès natural, aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992. El nou parc natural, amb un total de 9.192 hectàrees, serà un més dels espais naturals de protecció especial de la demarcació de Tarragona, després de la declaració dels parcs naturals del Delta de l'Ebre i dels Ports i del paratge natural de Poblet.
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada