SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2011 - 2012
TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA
Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)
5a etapa. La Figuera - La Morera de Montsant (21,450 kms). Visitant la Cartoixa d'Escaladei, als peus de la serra Major de Montsant.
Diumenge, dia 11 de desembre
 |
La Figuera |
Som a la comarca del Priorat. Iniciem la caminada des de la plaça de la Vila de La Figuera (575 m), poble enlairat i amb molt bona vista, punt on vem acabar l'etapa anterior. Passem pel carrer Major i el carrer de la Font, deixant les escoles a l'esquerra i una font i els rentadors a la dreta del camí. Podem veure, al nord-oest, l'ermita enlairada de Sant Pau. Comencem a davallar cap el riu Montsant. Travessem per uns camps de conrreu i arribem a una pista quitranada que ens mena al riu Montsant (260 m), el qual travessarem a gual. De seguida arribem a la carretera local T-702, de la Vilella Baixa a Cabacés, que seguim a l'esquerra durant uns 300 metres. Deixem la carretera i anem a la dreta per una pista travessant diversos masets. El camí comença a pujar lleugerament. Passem el coll del Vent i arribem al poble de Cabacés (360 m) (pal indicador). El GR 171 no hi entra a la vila, va cap a l'est, a la dreta per una pista; el poble, queda a 1 minut de la bifurcació. Cabacés és un poble d'origen islàmic que viu de l'agricultura, i on nombroses fonts afloren al seu terme. Hi ha les runes d'un antic monestir, anomenat el Castell, a més d'altres llocs molt interessants com per exemple el pont Vell sobre el riu Montsant i les capelles de la Foia, Sant Roc i Sant Joan.
Sortim de Cabacés pujant per la pista, és l'antic camí dels Cartoixants, deixant un camí a la dreta que mena a la Vilella Baixa pel pont de Cavaloques. Arribem al coll de les Valls (770 m), i iniciem la davallada cap a la vall de Cavaloques, fins arribar a la font de Cavaloques, amb molta aigua fresca (580 m). Tot seguit, travessem el coll de l'Ermengol (620 m), des d'on hi ha una bona panoràmica sobre La Figuera i la depressió de l'Ebre, i arribem a la collada del Pla del Bisbe (660 m). A la dreta, hi ha un sender que baixa al mas Déu, i a l'esquerra un altre sender que puja al grau de l'Enderrocada de la serra del Montsant. Passem a uns 50 metres del mas Forçans, que ens queda a la dreta, enmig d'un camp de vinyes. Arribem dalt d'un pla (680 m) on hi ha un pal indicador; a la dreta es va al mas Blanc, el GR 171 segueix recte, i deixem a la dreta les runes del mas Rialp. També a la dreta, trobem el mas abandonat de Sant Antoni, i després de passar una bassa, arribem al coll de l'Hort (720 m). A l'esquerra hi ha el pal indicador del grau de l'Escletxa. Comencem a baixar fent ziga-zagues pel pas de l'Ase en direcció a la vall del riu Escaladei. A l'esquerra hi ha la derivació a la font Prigona. Arribem, finalment, a la comunitat d'Escaladei (545 m), on podem veure en primer terme la Pietat d'Escaladei a l'esquerra de la pista, i arribem pròpiament a la Cartoixa. Els serveis del patrimoni de la Generalitat n'han iniciat la reconstrucció.
 |
Cartoixa d'Escaladei |
Escaladei fou la matriu de totes les cartoixes de Catalunya i la Península, fundada l'any 1.172. Les seves ruïnes, situades a un quilòmetre de la Conreria homònima, van ser un important cenobi fundat per Alfons el Cast. La part més ben conservada és la façana neoclàssica del segon recinte, l'església romànica, el claustre major, les cel•les i d'altres recintes presenten un estat llastimós. La Cartoixa està situada al llogaret del mateix nom (Escaladei), al terme municipal de la Morera de Montsant. La seva ubicació al peu del vessant sud de la serra de Montsant li dóna un marc paisatgístic incomparable. El seu manteniment actualment depèn del Museu d'Història de Catalunya.
Sortim d'Escaladei, tot pujant per la pista en direcció al poble de la Morera. Deixem diverses bifurcacions de la pista i arribem a la carretera. Al cap d'uns 200 metres deixem la carretera i entrem al poble de La Morera de Montsant (745 m), antic poble anomenant el de la Moreria. Passem pel costat de l'església, que queda a mà dreta, el carrer Major, i arribem a la plaça del Priorat. Final de la cinquena etapa del GR 171.
La Morera de Montsant està situat al nord-est de la comarca del Priorat, sota els cingles de la Serra Major de Montsant. La seva església parroquial conserva la porta romànica dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu. Pel que fa a racons naturals, la Morera és el punt de partida de moltes de les excursions més emblemàtiques a la Serra Major de Montsant pels seus diversos accessos, anomenats graus: grau dels Barrots, grau del Carabassal, grau del Carrasclet, grau de l’Agnet, grau de l’Espinós, grau de la Grallera i grau de Salfores, entre d’altres.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 965 m) (- 770 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei
L’origen de la cartoixa d’Escaladei és una mica confús, no es conserva cap document de l’època que pugui acreditar la seva fundació. El cert és que aquesta casa es va situar en un lloc que tradicionalment s’ha considerat que va servir d’escenari per l’establiment d’ermitatges, el propi nom de Montsant ho avala. En la muntanya i les seves rodalies s’hi haurien establert molts practicants de l’eremitisme, alguns d’ells coneguts, com Ramon de Vallbona, Guerau Miquel i Pere de Montsant; hom coneix també els noms d’alguns establiments d’aquella època, com Santa Maria de Montsant, Poboleda, Bonrepòs, Sant Bartomeu, Vallclara... La manca de concreció ha fet que fins i tot aquest moviment eremític es situï abans de la invasió sarraïna. Tot i que es desconeix la data de la fundació inicial del lloc, hom sap que fou Alfons el Cast (rei d’Aragó i comte de Barcelona entre el 1162 i 1196) qui va cridar els cartoixans perquè s’establissin aquí, i el 1194 van arribar els primers monjos de la Provença, que segurament es van establir a Santa Maria de Poboleda, uns dels antics ermitoris.
El 1203 la comunitat va rebre de Pere el Catòlic, fill i successor d’Alfons el Cast, un extens territori el que els va permetre deixar l’antic establiment i traslladar-se a un nou indret, molt apropiat per a construir una cartoixa. El nou monestir estaria ja en condicions d’habitabilitat el 1215 i tot i que les obres van continuar, segurament va ser en aquella data que els cartoixans van canviar de lloc. Les valuoses donacions rebudes van fer que la comunitat augmentés considerablement i visqués una època d’esplendor: el 1226 tenia dotze monjos, a més dels frares i donats. El 1270 fundaren una nova cartoixa a Sant Pol del Maresme i el 1272 es portà a terme una nova fundació: la cartoixa valenciana de Porta Coeli.
El 1333 va començar la construcció d'un segon claustre amb dotze cel·les més i el 1403 un tercer amb sis cel·les. El 1452 fou suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs, que volgueren unir a Santes Creus; Escaladei, que sempre havia mantingut diferències d’ordre material amb Bonrepòs va fer valer un pacte amb el papa Nicolau V, pel qual si l’establiment cistercenc fos suprimit, Escaladei en tindria dret. El cas va generar un litigi que finalment es va resoldre amb el repartiment de les propietats entre Escaladei i Santes Creus. Els importants béns i la situació econòmica favorable del monestir van permetre la promoció de grans obres al mateix recinte monàstic, sobretot al segle XVIII. Malgrat els episodis de guerra que el van afectar, va mantenir la seva vitalitat i poder fins el seu tancament. A començament del segle XIX va tenir lloc una primera exclaustració, que va fer que els monjos es dispersessin i el lloc fos saquejat. El 1835 i davant dels greus incidents succeïts en altres convents propers, els monjos van fugir d’Escaladei, abandonant-lo i deixant-lo a mans dels espoliadors, caient en l'abandó i ruïna. La conreria encara va continuar en ús i ara és un poble dins el municipi de la Morera. La propietat de la cartoixa va passar a la Generalitat (1990) que ha portat a terme obres de conservació a l'antic recinte monàstic.
*
*
*
*
El 1203 la comunitat va rebre de Pere el Catòlic, fill i successor d’Alfons el Cast, un extens territori el que els va permetre deixar l’antic establiment i traslladar-se a un nou indret, molt apropiat per a construir una cartoixa. El nou monestir estaria ja en condicions d’habitabilitat el 1215 i tot i que les obres van continuar, segurament va ser en aquella data que els cartoixans van canviar de lloc. Les valuoses donacions rebudes van fer que la comunitat augmentés considerablement i visqués una època d’esplendor: el 1226 tenia dotze monjos, a més dels frares i donats. El 1270 fundaren una nova cartoixa a Sant Pol del Maresme i el 1272 es portà a terme una nova fundació: la cartoixa valenciana de Porta Coeli.
El 1333 va començar la construcció d'un segon claustre amb dotze cel·les més i el 1403 un tercer amb sis cel·les. El 1452 fou suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs, que volgueren unir a Santes Creus; Escaladei, que sempre havia mantingut diferències d’ordre material amb Bonrepòs va fer valer un pacte amb el papa Nicolau V, pel qual si l’establiment cistercenc fos suprimit, Escaladei en tindria dret. El cas va generar un litigi que finalment es va resoldre amb el repartiment de les propietats entre Escaladei i Santes Creus. Els importants béns i la situació econòmica favorable del monestir van permetre la promoció de grans obres al mateix recinte monàstic, sobretot al segle XVIII. Malgrat els episodis de guerra que el van afectar, va mantenir la seva vitalitat i poder fins el seu tancament. *
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada