SENDERS DE GRAN RECORREGUT

LLIURAMENT DE DIPLOMES EN EL DINAR DE GERMANOR DE NYERROS

Diuen que de Nyer els vingué el nom de nyerros, però n’hi havia d’arreu: del mateix Conflent, del Rossselló, del Vallespir, del Ripollès, de la Garrotxa, d’Osona i fins i tot del Vallès; i és amb els d’aquesta darrera contrada amb els que avui ens centrarem.

De la Plana del Vallès, uns nyerros del segle XXI han creuat a peu les serralades de la Catalunya central, per arribar a l’antic protectorat de Nyer, a les muntanyes de la Catalunya nord, i acabar apagant les penúries de tan llarg viatge tot engolant un refrescant “panaxé” en la taverna d’un simpàtic nyerro d’Oleta, a qui l’embargà l’emoció en veure’ls arribar amb la samarreta nyerra, ratllada amb la senyera, i que no va dubtar ni un segon en lliurar els diners per aconseguir la tan preuada peça al capitost dels nyerros, que com a bon català no li’n perdonà ni un sol cèntim.

Avui, ja amb la feina feta i reunits en aquest esplèndid saló, després de degustar el dinar gentilment finançat a aquells que l’han suat de valent, pel generós capitost dels nyerros del Vallès, amb diners podríem dir de procedència quelcom dubtosa, però això sí, treballats de valent en el curs del llarg camí fins a Nyer, ple de perills, trampes, escamots, tempestes, fred, calor, duríssimes matinades i els coneguts desnivells originats pels desplaçaments de les plaques tectòniques, que ara per cloure aquest dinar de final de trajecte del Camí dels Nyerros, i aprofitant que avui ens acompanya el nostre president, voldríem lliurar a tots aquells que infatigablement han seguit amb il·lusió i amb total abnegació el seu capitost, un petit testimoni, en forma de diploma, que els acreditarà com a nyerros de soca-rel, aquells que estimen la terra que trepitgen, que parlen una llengua que no reconeixen ni els francesos ni els espanyols i que, com aquells nyerros foragitats del segle XVII, a qui l’Administració de Felip V els havia deixat sense un ral, ara entre els “Aznar” i els “Zapateros” de torn, i encara sota una corona borbònica, tenim els mateixos anhels d’aquells nyerros, i com ells estem sense un euro a la butxaca.

Així doncs, començarem l’entrega dels diplomes acreditatius per:

“Una petita però gran dona nyerra que, com diu el seu nom, encarna el més pur estil nyerro, escorredissa i fonedissa, la veus i no la veus, tot d’una la portes al darrera, tot d’una la veus per davant, sigil·losa i amatent, sempre controlant el cunyat nyerro. El seu petit motoret diesel, com ella diu, i la seva gran humanitat l’han portada fins a Nyer”. (Encarna Arcos)

“El següent és el nyerro per excel·lència. Abnegat amb el seu capitost, generós amb els seus companys. No dubta el més mínim en oferir la seva ajuda. És l’home fort i assenyat del grup, un autèntic nyerro de soca-rel que no ha dubtat tornar al Vallès tancat en els carruatges d’en Bardet, malgart el seu anhel de continuar trepitjant més terres i camins”. (Florenci Oliveres)

“La que ve ara, un nyerro exiliat la portà de les muntanyes suïsses i, neutral com el seu país, ha recorregut el Camí sense aixecar una espurna de polseguera. Silenciosa com les altes valls de l’Oberland, s’ha convertit en una nyerra de cap a peus”. (Sigrid Grubert)

“Aquest és el petit nyerro astut, com aquell “Astèrix” dels gals que portava de corcoll els centurions, que parla quan s’ha de parlar, que hi és quan cal ser-hi, i que no dubta ni un segon en posar a disposició del grup el seu particular “pecuni”, per tal d’obtenir, costi el que costi, el màgic beuratge de cava català”. (Marcel Enrich)

“Aquesta nyerra ja fa temps que va trobar el seu pollastre, i quan s’esvera el galliner no dubta a deixar-lo enrere per tal de posar el grup en línia. Ha fet el Camí com aquell qui res, i el famós gall francès s’ha amagat, per no dir una altra cosa, en veure-la trescar gorges avall camí de Nyer”. (Montse Cònsul)

“El figurat pollastre és, si més no, un nyerro de cresta ferma i rogenca, madurada sota el fort sol de les muntanyes mediterrànies. Amb el seu agut sentit de l’humor ha seguit el Camí amb certa flegma britànica i amb pas elegant. Segur i ferm, no ha defallit ni un instant en seguir la seva companya fins a Nyer”. (Joan Riba)

“Al costat del seu company, ja fa anys que tresca per camins i muntanyes. És una nyerra experimentada i prudent que camina en silenci allunyada d’una veu que escolta a diari, per poder gaudir de la natura, però atenta sempre a la logística del trajecte perquè el seu company, entre conversa i conversa, no es deixi res pel camí”. (Mª Carme Rodríguez)

“És el nyerro extravertit, xerraire i divertit, disposat en tot moment a amenitzar el camí. Bon company i muntanyenc d’arrel. Sempre té el comentari a punt a la situació esdevinguda. I si li dónes corda et pot acabar explicant l’enigma de les piràmides egípcies o les mil i una maneres de prendre una bona fotografia, malgrat que ens consta que és un mestre del “photoshop””. (Jordi Sales)

“En el grup ja se’l coneix com “l’Spilberg” dels nyerros, però amb la seva acurada barba i la característica gorra de caire britànic, recorda més aviat aquell John Ford d’arrels irlandeses que no pas l’Spilberg californià. L’acostumareu a veure un pèl allunyat del camí, pels marges i turons, tot cercant els millors enquadraments dels seus personatges. És, sens cap mena de dubte, el documentalista de l’activitat nyerra”. (Ramon Roig)

“Aquest nyerro del Vallès també ho és del Ripollès, doncs quan la feina li ho permet, fa llargues estades a la vall del Ter, trescant per valls i cims de marcada empremta nyerra. Treballa la fusta com pocs i, fort com un roure, ha passat el ribot al Camí gairebé sense despentinar-se”. (Ramon Salvador)

“És un altre nyerro veterà, metòdic, educat i prudent. Revisa els perfils de les etapes minuciosament amb un cert recel sobre les dades que li proporciona el capitost, qui segurament l’ha embolicat de valent en passades sortides. El seu particular i previ estudi del terreny a trepitjar li ha permès arribar a Nyer fresc com una rosa”. (Ramon Barba)

“Aquesta nyerra l’escoltareu sovint cridant el seu àngel de la guarda i la veureu sempre tancant el grup, tot remugant dels moderns i ineficaços aparells de transmissió que li proporciona el capitost. Enèrgica i amb caràcter, es baralla amb tots els accidents orogràfics del camí, incloses les “putes ortigues”; però val a dir que porta el grup controlat en tot moment”. (Montse Marchuet)

“És l’Àngel de la Guarda. Amb aquest nyerro pots errar de camí, però en tot moment té la posició controlada. Alguns el coneixen con el “Doctor Gipies” i amb ell anem acompanyats de tots els satèl·lits que volten per damunt l’hemisferi terrestre. Ja ha proposat per al següent GR la inversió d’uns receptors de posicionament per tenir controlat el grup “in time”, i així estalviar els nombrosos receptors del capitost”. (Àngel Vela)

“A Nyer ha arribat amb el barret de palla plegat, i ara sí que és un fet confirmat pel nyerro en cap. Aquesta nyerra intrèpida i agosarada és coneguda com la “dama de la pamela de palla”. De pas anàrquic i amb un cert aire d’excentricisme aristocràtic, se’ns bloqueja quan al camí hi ha algun pati, i mentre s’atura damunt el pati, deixa anar el seu vocabulari d’existencialisme sedentari, fins que superat el tràngol, segueix el camí al seu aire”. (Carme Palomar)


“Aquest nyerro d'empordaneses arrels, és un home tranquil, prudent i sacrificat; de tan sacrificat no li queda un pèl al cap. Seguint el nyerro en cap, en alguna sortida ben assedegat ha tornat, fet que l'ha portat a ser un xic desconfiat. I tant és així, que a la motxilla un "camelback" ha incorporat, per tal de seguir el Camí amb certa tranquil·litat i ben satisfet a Nyer ha arribat, sense que l'aigua li hagi faltat". (Santi Rifà)


“Aquesta simpàtica i divertida nyerra pertany al clan de les Montserrats, amb qui, amb alguna d'aquestes, manté sanes rivalitats. De camins i dreceres, no se n'ha cansat, i al dinar de cloenda no s'ha presentat, perquè encara no ho tenia tot caminat, doncs a Nyer ha arribat i cap a Occitània ha marxat. Camina que caminaràs, és una autèntica nyerra del principat". (Montse Maldonado)


“Es tracta d'un altre nyerro noble i veterà, metòdic i ordenat, amb el Camí estudiat abans de comprometre's en aquest nou projecte del nyerro en cap. I des del seu estudi, una estratègia va dissenyar per tal d'arribar a Nyer gairebé sense suar. Al costat de la seva companya, de Nyer va marxar i al dinar de cloenda va faltar, però si el voleu trobar, a terres occitanes l'haureu de buscar" (Toni Font)


“Nyerro de cap a peus, li encanta improvisar i canviar sobre la marxa el que estava planejat; el capitost ja tremola quan el veu mirar el cim de més enllà. Sap el nom de tots els colls, els cims i les valls, i pot trescar tots els camins amb els ulls tancats. Això sí, abans de començar un bon plat de botifarres amb seques li haureu de donar". (Manel Cajide)


“És la musa nyerra del poeta, el de Nyer d'Avall, pacient amb tots, no se li escapa cap senyal. Sempre a la "guait", no fos que un nyerro quedés descontrolat, donant ànims als qui les forces han minvat, i sempre a la cua fent costat a l'altra Montserrat. De Terrassa fins a Nyer ha dut els nyerros sense cap hospitalitzat". (Montse Gutiérrez)

“És, com diria en Guardiola, el “puto amo dels nyerros”, i no escatima esforços per què tot estigui perfectament organitzat, bé a la seva manera i no li portis la contrària! Això sí, companys, la logística del grup no el deixa viure ni dormir. Avui mateix ja em direu: per anar al Montseny, a les sis del matí! Sempre ocupat amb les documentacions, descripcions, distàncies, altimetries, gràfics, horaris, mitjans de transport, samarretes, pressupostos…, com carai voleu que l’home trobi parella?”. (Enric Cortès)

________________________________________

*
*
*
*
*