SENDERS DE GRAN RECORREGUT
...................................................................... ....."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"
12ª Etapa. Estació de Vallter 2000 - Mantet - Nyer (19,110 km)
Diumenge, dia 10 de juliol
Per fí ha arribat el día. Avui fem l’ultima etapa del Camí dels Nyerros, el GR del Centenari. Sembla que va ser ahir quan vem sortir de Terrassa, i vet aquí que ja som a la Catalunya Nord, i avui arribem al nostre destí, al protectorat de Nyer, on trobem el famós castell de Nyer, que pertanyia a la família dels Banyuls, Senyors de Nyer i caps dels nyerros.
Comencem el nostre recorregut a l’estació d’esquí de Vallter 2000, a 2.165 metres d’altitud. Per darrera el restaurant d’aquesta estació d’esquí, arrenca el concorregut camí que remunta vers el nord cap a la Portella de Mantet (2.409 m) tot resseguint la ben definida coma regada per un rierol de curs constant i amb un breu ascens assolim el pas fronterer. Arribats a aquest històric pas entre muntanyes, entrem en territori francès tot descendint cap a la vessant nord per la bonica vall de Mantet. Perdem desnivell acusadament per la capçalera de la coma fins plantar-nos al bell mig de l’àmplia vall, on anem seguint un sender que recorre els bonics boscos de la reserva natural de Mantet, regats per un rierol que segueix el curs de la vall i que ens mena a les ruïnes de l’antiga barraca dels Alemanys, destruïda arrel d’un incendi l’any 1.983. De seguida, arribem al Refugi de l’Alemany (1.980 m), punt d’aturada obligada. Podrem firmar al llibre de registre i refrescar-nos a la font, d’aigua abundosa.
Un xic més endavant, enllacem amb el traçat del GR 10, que per la nostra esquerra baixa del coll de Pal. Ara, prosseguim el descens seguint sempre els senyals del GR i ja amb el poble de Mantet ben visible al fons de la vall. Un perllongat i agradable descens pel bell mig de la vall ens mena al petit poble de Mantet (1.577 m). Enfilem pels carrers del poble fins a l’església, on seguim un carreró que puja per darrera l’absis de l’església i per sota el campanar anem a trobar el camí senyalitzat amb pintura groga que davalla cap a Nyer, punt on trobem un rètol indicatiu que resa: “Sentier d’interprétation: A la découverte d’un monde sauvage”. Iniciem una marcada diagonal vers ponent tot creuant els prats suspesos per damunt el profund congost que forma el riu Mantet. El camí és força fressat i espectacular. Trobem la primera d’una sèrie de fites força treballades per un artista local de Mantet. L’indret ens ofereix una superba vista de tota la coma de Mantet i la carena de cims que tanca al sud la coma d’Ulldeter. El camí va ascendint suaument fins assolir el Roc de Juliol (1.649 m). A partir d’aquí, el camí va salvant amb una llarga diagonal un seguit de torrentades que baixen cap a les profundes gorges que forma el riu Mantet, i per terreny trencador amb constants canvis de ritme entre uns magnífics boscos molt variats d’espècies, finalment ens mena al Collet de la Pargonella (1.508 m).
Aviat arribem a la Cabana de Coulits (1.363 m), molt ben arrenjada. El paisatge canviant i els boscos de roures, boixos i pins, configuren al recorregut una bellesa inusitada. Ara el camí gira a la dreta i s’enfila per uns graons rocallosos en marcades ziga-zagues per superar l’anomenada Costa del Solei de la Mare de Déu. Una forta remuntada per l’assolellat vessant sud de la carena que baixa del Puig de les Tres Estel·les ens farà suar de valent fins que finalment assolim un aeri collet, punt on trobem una nova fita de l’artista local de Mantet, és el Collet de la Costa del Solei de la Mare de Déu (1.575 m). Passem pel costat de la fita on hi ha l’ull que tot ho veu en una peça de ceràmica de l’artista de Mantet, i iniciem una forta davallada cap el Coll de la Llosa o Pas del Grau (1.191 m). Arribem a l’encreuament de pistes d’aquest ampli coll i prenem la pista que marxa a l’esquerra cap a Nyer, ben seyalitzada per uns rètols. El camí descendeix fortament pel bell mig d’un frondós bosc i al cap de poc enllacem amb una pista fins trobar la desviació a la dreta del sender senyalitzat que davalla cap a Nyer i des d’on ja podem albirar l’altiva torre del seu castell.
Encetem el darrer tram de descens tot seguint els senyals de pintura groga, ja amb el poble de Nyer a tocar. Entrem al poble i prenem el primer carrer que baixa a l’esquerra cap a la plaça del castell. Arribem al castell de Nyer (750 m), antic refugi dels Nyerros i partidaris d’una Catalunya independent i lliure, on el seu rellotge de sol resa: “Totes marquen, la darrera mata”. Final de la dotzena i última etapa del Camí dels Nyerros.
Esperem que aquest gran itinerari que avui s’acaba, projecte de sender de gran recorregut, o, si més no, de ruta temàtica, que molts de vosaltres heu seguit des de Terrassa fins a Nyer, hagi servit per recuperar un dels camins històrics del nostre país, utilitzat en els segles XVI i XVII per en Serrallonga i altres nyerros per a refugiar-se en les terres de Tomàs de Banyuls, al Conflent; i a la vegada hagi servit, també, per conèixer un xic més la nostra terra i la seva història, la història dels nyerros a Catalunya, gaudint, a més, d’unes esplèndides caminades per paratges de gran bellesa. Desitgem que en aquest Camí que hem obert, hagi quedat un bon rastre del nostre pas perquè nous nyerros s’engresquin a seguir-lo.
Per fí ha arribat el día. Avui fem l’ultima etapa del Camí dels Nyerros, el GR del Centenari. Sembla que va ser ahir quan vem sortir de Terrassa, i vet aquí que ja som a la Catalunya Nord, i avui arribem al nostre destí, al protectorat de Nyer, on trobem el famós castell de Nyer, que pertanyia a la família dels Banyuls, Senyors de Nyer i caps dels nyerros.
Comencem el nostre recorregut a l’estació d’esquí de Vallter 2000, a 2.165 metres d’altitud. Per darrera el restaurant d’aquesta estació d’esquí, arrenca el concorregut camí que remunta vers el nord cap a la Portella de Mantet (2.409 m) tot resseguint la ben definida coma regada per un rierol de curs constant i amb un breu ascens assolim el pas fronterer. Arribats a aquest històric pas entre muntanyes, entrem en territori francès tot descendint cap a la vessant nord per la bonica vall de Mantet. Perdem desnivell acusadament per la capçalera de la coma fins plantar-nos al bell mig de l’àmplia vall, on anem seguint un sender que recorre els bonics boscos de la reserva natural de Mantet, regats per un rierol que segueix el curs de la vall i que ens mena a les ruïnes de l’antiga barraca dels Alemanys, destruïda arrel d’un incendi l’any 1.983. De seguida, arribem al Refugi de l’Alemany (1.980 m), punt d’aturada obligada. Podrem firmar al llibre de registre i refrescar-nos a la font, d’aigua abundosa.Un xic més endavant, enllacem amb el traçat del GR 10, que per la nostra esquerra baixa del coll de Pal. Ara, prosseguim el descens seguint sempre els senyals del GR i ja amb el poble de Mantet ben visible al fons de la vall. Un perllongat i agradable descens pel bell mig de la vall ens mena al petit poble de Mantet (1.577 m). Enfilem pels carrers del poble fins a l’església, on seguim un carreró que puja per darrera l’absis de l’església i per sota el campanar anem a trobar el camí senyalitzat amb pintura groga que davalla cap a Nyer, punt on trobem un rètol indicatiu que resa: “Sentier d’interprétation: A la découverte d’un monde sauvage”. Iniciem una marcada diagonal vers ponent tot creuant els prats suspesos per damunt el profund congost que forma el riu Mantet. El camí és força fressat i espectacular. Trobem la primera d’una sèrie de fites força treballades per un artista local de Mantet. L’indret ens ofereix una superba vista de tota la coma de Mantet i la carena de cims que tanca al sud la coma d’Ulldeter. El camí va ascendint suaument fins assolir el Roc de Juliol (1.649 m). A partir d’aquí, el camí va salvant amb una llarga diagonal un seguit de torrentades que baixen cap a les profundes gorges que forma el riu Mantet, i per terreny trencador amb constants canvis de ritme entre uns magnífics boscos molt variats d’espècies, finalment ens mena al Collet de la Pargonella (1.508 m).
Aviat arribem a la Cabana de Coulits (1.363 m), molt ben arrenjada. El paisatge canviant i els boscos de roures, boixos i pins, configuren al recorregut una bellesa inusitada. Ara el camí gira a la dreta i s’enfila per uns graons rocallosos en marcades ziga-zagues per superar l’anomenada Costa del Solei de la Mare de Déu. Una forta remuntada per l’assolellat vessant sud de la carena que baixa del Puig de les Tres Estel·les ens farà suar de valent fins que finalment assolim un aeri collet, punt on trobem una nova fita de l’artista local de Mantet, és el Collet de la Costa del Solei de la Mare de Déu (1.575 m). Passem pel costat de la fita on hi ha l’ull que tot ho veu en una peça de ceràmica de l’artista de Mantet, i iniciem una forta davallada cap el Coll de la Llosa o Pas del Grau (1.191 m). Arribem a l’encreuament de pistes d’aquest ampli coll i prenem la pista que marxa a l’esquerra cap a Nyer, ben seyalitzada per uns rètols. El camí descendeix fortament pel bell mig d’un frondós bosc i al cap de poc enllacem amb una pista fins trobar la desviació a la dreta del sender senyalitzat que davalla cap a Nyer i des d’on ja podem albirar l’altiva torre del seu castell. Encetem el darrer tram de descens tot seguint els senyals de pintura groga, ja amb el poble de Nyer a tocar. Entrem al poble i prenem el primer carrer que baixa a l’esquerra cap a la plaça del castell. Arribem al castell de Nyer (750 m), antic refugi dels Nyerros i partidaris d’una Catalunya independent i lliure, on el seu rellotge de sol resa: “Totes marquen, la darrera mata”. Final de la dotzena i última etapa del Camí dels Nyerros.
Esperem que aquest gran itinerari que avui s’acaba, projecte de sender de gran recorregut, o, si més no, de ruta temàtica, que molts de vosaltres heu seguit des de Terrassa fins a Nyer, hagi servit per recuperar un dels camins històrics del nostre país, utilitzat en els segles XVI i XVII per en Serrallonga i altres nyerros per a refugiar-se en les terres de Tomàs de Banyuls, al Conflent; i a la vegada hagi servit, també, per conèixer un xic més la nostra terra i la seva història, la història dels nyerros a Catalunya, gaudint, a més, d’unes esplèndides caminades per paratges de gran bellesa. Desitgem que en aquest Camí que hem obert, hagi quedat un bon rastre del nostre pas perquè nous nyerros s’engresquin a seguir-lo. Dificultat: ***
Desnivells acumulats aproximats: (+ 760 m) (- 2.160 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Full de ruta de la 12ª etapa del Camí dels Nyerros
Àlbum de fotografies d'aquesta excursió
JOAN SALA I FERRER, ÀLIES SERRALLONGA.
De la història a la llegenda
Avui coneixem la figura d’en Serrallonga, un dels bandolers més famosos del segle XVII, gràcies a la tradició oral i popular. Els primers estudis històrics i documentats sobre el bandoler no van aparèixer fins a les acaballes del segle XIX. Fins que no van aparèixer aquests primers estudis, en Serrallonga sobrevivia com un mite.
La memòria col·lectiva ha mantingut viva la seva figura i la seva biografia mitjançant el suport material escrit i la tradició popular que l’ha anat transmetent de generació en generació amb cançons, romanços, entremesos, balls, representacions teatrals i pel·lícules de caire popular, però també mitjançant la recreació culta i escrita del bandoler. Mitjançant aquesta memòria històrica, el bandoler va convertir-se en una llegenda.
Per aquest motiu, la comunicació presentada es divideix en dues parts: la històrica i la llegendària, en la qual s’hi pretenen resseguir les manifestacions i les pràctiques culturals que ha generat el record d’aquest bandoler d’època moderna fins als nostres dies. S’hi destaquen, especialment, els balls parlats, però també s’hi assenyalen altres manifestacions culturals generades a partir d’aquest personatge com poden ser les cançons populars, els romanços, la literatura de canya i cordill, la comèdia, la novel·la, el teatre, el cinema o la televisió.
Si voleu conèixer més a fons la història d'en Serrallonga, descarregueu-vos aquest document PDF.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada