SENDERS DE GRAN RECORREGUT

...................................................................... ....."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"

10ª Etapa. Pardines - Collada Verda - Refugi Coma de Vaca  (19,890 km)

11ª Etapa. Refugi Coma de Vaca - Estació de Vallter 2000 (7,750 km)

Diumenge i dilluns, dies 12 i 13 de juny

A la darrera etapa del mes de maig, vem abandonar el Camí dels Nyerros a la Collada Verda, per poder baixar a la població d'Abella, seguint el PR C-189, per tal que ens recollissin els autocars. D'igual manera, en aquesta desena etapa, anirem a buscar la Collada Verda per prosseguir el nostre viatge nyerro cap el Pirineu Oriental, però aquesta vegada hi pujarem des de la població de Pardines, no només perquè és un xic més curt fins a la collada, sinó també per fer l'itinerari més distret i variat.

Iniciem l'etapa a la població de Pardines (1.226 m), seguint la pista que ens portarà a la Collada Verda, és l’antic Camí Ral que uneix les valls de Ribes i Camprodon. De seguida, deixem a la dreta un trencall que mena a Puigsac i l'ermita de Santa Magdalena. El camí comença a enfilar-se i guanyar desnivell de forma progressiva, paral·lel al riu Segadell, que veiem sota nostre. Passem per una petita font a mà esquerra de la pista, és la Fontanella, amb un petit banc per seure-hi. Al cap de poc, un trencall a l’esquerra mena al mas de can Boixatera i, de seguit, travessem el Torrent de Mosquetosa per un pontet de troncs. El camí comença a guanyar desnivell fent llaçades i arribem a la Font de l’Arç, feta amb una teula. Gairebé al capdamunt de la pujada, un pal indicador, a l’esquerra del camí, ens senyala el camí de pujada cap a les antigues Mines d’Antimoni, que es poden visitar. Als pocs minuts, arribem per fi a la Collada Verda (1.606 m), punt d'unió entre les valls de Camprodon i Ribes de Freser, i entre la Serra Cavallera i la serra del Mont-Roig, i ens ofereix unes vistes espectaculars del Taga, la Serra Cavallera, les muntanyes de la Garrotxa i part del Pirineu Occidental.

A la Collada Verda, tornem a enllaçar amb l’itinerari del Camí dels Nyerros que vem abandonar l’etapa anterior. Després d'esmorzar, seguim la pista de Setcases, i aviat la deixem per enfilar-nos per la carena. Anem guanyant desnivell entre pins i rasos herbosos, sempre en clara direcció nord-oest, tot seguint el fil de la carena que forma el Serrat del Pla del Rol i que ens ofereix unes belles vistes sobre la vall de Pardines a l’esquerra i la de l’Abella a la dreta. Després de passar pel Pla del Rol (1.880 m), ens encarem cap al Puig de Balandrau tot passant per la capçalera del torrent de la Planella que baixa cap a la vall de Setcases. Un darrer tram d’ascens pels rasos herbosos ens mena al cim del Puig de Mont-Roig (1.991 m), on trobem un vèrtex geodèsic i des d’on disposem d’una dilatada panoràmica de tot aquest sector. Ara, descendim vers el nord-oest per uns rasos i pel costat d’unes plantacions de pins, fins anar a trobar la propera pista de Tregurà i la Collada de Meianell (1.966 m). Creuem aquesta important collada, sota mateix del Puig Cerverís, i encetem un llarg recorregut per pista que va revoltant els contraforts de la Serra de la Canya tot prenent una marcada orientació nord. Passem pel costat del Refugi Forestal de Tregurà (2.027 m) i de seguida arribem al Pont de la Coma de Fontlletera (2.025 m).

Des de la Coma de Fontlletera, deixem l’àmplia pista que marxa cap a Tregurà i seguim el curs del rierol pel seu marge esquerre, per començar a remuntar de seguit els pendents herbosos en direcció al coll dels Tres Pics. Una diagonal cap a l’esquerra ens porta a la Cabana de Fontlletera (2.200 m). Marxem en diagonal cap a la dreta i creuem la capçalera del torrent. Superant els últims rasos herbosos que forma la coma, anem a cercar el fressat camí que puja decididament al Coll dels Tres Pics (2.396 m). Aquesta important collada separa els cims del Balandrau, a la nostra esquerra, i del Puig de Fontlletera a la dreta. Un cop assolit el coll, farem un bon i merescut descans abans de descendir vers el refugi de Manelic. Segons el temps meteorològic i l'horari que portem de marxa, es pot fer una ascensió opcional al Puig de Balandrau (2.585 m).

Des del coll, encetem el descens cap a la coma del Freser tot seguint un fressat sender. Uns metres camí avall, ja podem albirar en el fons de la coma del Freser el refugi de Coma de Vaca i amb una agradable davallada per la costa de Mantinell ens plantem al bell mig de la coma del Freser. Un cop arribats al Planell de les Eugues (1.995 m), creuem el riu Freser i sortim davant el refugi (2.020 m). El nou Refugi de Coma de Vaca va ser construït el 1999, per substituir l’antic i deficient refugi lliure, i es troba situat a 2.020 metres d'alçada, on conflueixen els rius Freser i de la Vaca, al terme municipal de Queralbs. Aquí passarem la tarda i la nit del diumenge, en règim de mitja pensió. Final de la desena etapa del Camí dels Nyerros.

L'endemà, dilluns, iniciarem l'onzena etapa, des del refugi Manelic fins a l'estació d'esquí de Vallter, una etapa curta però que pot ésser complementada amb altres activitats, per exemple, diferents ascensions a cims propers al Camí dels Nyerros. Des del Planell de les Eugues (1.995 m), enllacem amb el traçat del GR 11-7 que remunta la capçalera de la vall del Freser. Encetant un agradable ascens, amenitzat pel curs del riu Freser que ens ofereix uns bells gorgs i salts d’aigua, progressem plenament encarats a la gran pala sud del Pic Bastiments que domina tota la coma i pel marge dret del riu arribem a l’alçada d’un pluviòmetre (2.260 m), enclavat sota mateix el Roc dels Frares i al costat de l’antiga cabana dels Eugassers. Des d'aquest punt, tenim dues opcions: seguir el traçat original del GR 11-7, amb un darrer tram d’ascens, fins a trobar el camí del GR 11 principal en el seu recorregut de Núria a Ulldeter; o bé seguir la variant del GR 11-7 que ascendeix per la nostra dreta, de forma acusada pel mig dels prats fins assolir el camí del GR 11 principal, molt a prop del Coll de la Marrana. Marxem a la dreta vers llevant i per terreny suau assolim l’ampli Coll de la Marrana (2.515 m). En aquesta collada farem una parada important i, si el temps ens ho permet, ens podrem dividir en grups per fer diferents ascensions opcionals: Pic de Bastiments (2.883 m), Pic de Bacivers (2.845 m), Pic de Gra de Fajol Gran (2.704 m).

Després d'aquesta important aturada, prosseguim pel Camí dels Nyerros. Encetem el descens de la coma d’Ulldeter on destaquen les instal·lacions de l’estació d’esquí de Vallter 2000. Seguint sempre el traçat del GR arribem sense dificultat al Refugi d'Ulldeter (2.235 m), propietat del Centre Excursionista de Catalunya. Després de l’obligada aturada en aquest emblemàtic refugi, seguim el fressat camí que davalla cap a la carretera de Setcases (2.080 m) tot seguint els senyals del GR sense pèrdua possible. Ara, marxem a l’esquerra, seguint la carretera que ràpidament ens mena a les instal·lacions i l'aparcament de l’estació d’esquí de Vallter 2000 (2.165 m). Final de l'onzena i penúltima etapa del Camí dels Nyerros.

Dificultats:

• Etapa 10 del diumenge: *** (desnivells importants)
• Etapa 11 del dilluns: **

Desnivells acumulats aproximats:

• Diumenge: (+ 1.365 m) (- 595 m).
• Dilluns: (+ 585 m) (- 430 m)

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.

Full de ruta de les etapes 10 i 11 del Camí dels Nyerros

Àlbum de fotografies de la 10ª etapa

Àlbum de fotografies de l'11ª etapa

 

El Xalet-Refugi d'Ulldeter

El Refugi d'Ulldeter és un refugi de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, situat a l'extrem sud del Racó Gran de Morens, sota el circ d'Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2.221 m, i dins el terme municipal de Setcases, al Ripollès. Molt a prop hi ha l'estació d'esquí de Vallter 2000.

El primer refugi a Ulldeter situat a la part alta de circ, a 2.393 m, es va obrir el 25 de juliol de 1909, durant la “setmana tràgica”, essent el que es considera el primer refugi de muntanya de Catalunya i d'Espanya. Es trobava emplaçat molt a prop del naixement del riu Ter a la carena del Puig dels Lladres. En un lloc privilegiat amb vistes vers la vall del Ter. Aquell edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell tenia tot allò que la burgesia catalana, promotora de ciència i cultura d'aleshores, cregué necessari. El xalet refugi d'Ulldeter fou una construcció emblemàtica endegada pel Centre Excursionista de Catalunya i l'aleshores president Cèsar August Torras. Disposava d'estació colombòfila, menjador, dormitoris, cuina, cambra fosca, observatori científic, lavabos,... Seguint l'ideari de l'època exaltaven el país des del seu paisatge.

Construït amb estil noucentista, va restar obert fins la Guerra Civil. Problemes amb els material per una banda i la situació històrica del moment van accelerar el procés de degradació del refugi. El morter no tenia la qualitat necessària i es desfeia progressivament. Malgrat van intentar cobrir-lo amb quitrà per impermeabilitzar-lo, la solució no va ser reeixida. Finalment, va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s'hi aixopluguessin els maquis. Avui només queden les restes del que va ser el primer refugi d'aquesta banda dels Pirineus, amb una placa commemorativa. A mitjans del segle XX es va començar a gestar la idea de tornar a edificar un refugi en un lloc més arrecerat sota el Puig dels Lladres al final del bosc de pi negre, a 2.221 m d'altitud. A iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya es va dur a terme a mans de l'arquitecte Jordi Bonet, que va optar per un disseny més compacte i adaptat als nous temps. L'actual refugi d'Ulldeter es va inaugurar el 29 de juny del 1959. Aquell dia, unes cinc-centes persones s’aplegaven al circ d’Ulldeter per celebrar l’esdeveniment. Vuitanta tendes de campanya completaven l’espectacular desplegament excursionista.

El refugi és propietat del Centre Excursionista de Catalunya i és guardat amb 52 places i amb una part oberta de 8 places en absència del guarda. Disposa d'aigua a l'interior (calenta) i exterior, llum, lliteres i matalassos d'escuma, calefacció per estufes, lavabos i dutxes, ràdio d'emergència, material de socors i servei de menjars i begudes. Té dues sales de menjador i una terrassa de vidre amb vistes a la vall.

Per últim, una modesta recomanació. Tant per als nouvinguts com per als que hi repetiu estada: Quan el sol es pon a l’oest, sortiu a fora i eixampleu la vista a llevant per veure com els darrers rajos solars il·luminen l’arrodonida silueta del Costabona. Val la pena.