SENDERS DE GRAN RECORREGUT
...................................................................... ....."Les muntanyes uneixen, els homes divideixen"
9ª Etapa. Sant Joan de les Abadesses - Ref. Montserrat - Abella
(20,770 km)
(20,770 km)
Diumenge, dia 15 de maig
Som a Sant Joan de les Abadesses (773 m) i anem a trobar la carretera de Ripoll que passa pel bell mig de la població. Marxem a la dreta en direcció a Camprodon i prenem ara el primer carrer que baixa a l’esquerra per anar a trobar el Pont Vell, d’arquitectura medieval. Creuem el pont per damunt el Ter i anem a buscar, a l’altra banda de la carretera, el camí del Taga que ens menerà fins Ogassa. Creuem la via verda de l’anomenada Ruta del Ferro, antiga via dels trens que pujaven fins l’estació de Toralles per transportar el carbó extret de les mines d’Ogassa, i el sender comença a remuntar, amb suau ascens, paral·lel al Torrent de Plansesaigües. Arribem a una desviació, amb un pal indicador, on abandonem el camí del Taga i prenem un sender a mà dreta que continua ascendint fins a sortir al traçat de la recent denominada Ruta de les Vagonetes. Un darrer tram per terreny suau ens mena a un curt túnel, passat el qual entrem al poble d’Ogassa (984 m).
Sortim d'Ogassa, capital del nucli de Surroca de Baix, i seguim un dels itineraris marcats que puja cap el veïnat de Prat de Pinter, travessant l'estreta carretera diverses vegades i guanyant, alhora, força desnivell. Creuem el veïnat de Prat del Pinter tot seguint la carretera en acusat ascens fins arribar a una desviació de pistes (1.100 m). A l’esquerra, la pista asfaltada marxa cap a la bonica ermita romànica de Sant Martí d’Ogassa. Nosaltres prenem el ramal de la dreta que ens portarà a l’altra ermita romànica del terme, en un tram de terreny obert des d’on vers el sud podrem albirar gran part del nostre recorregut, destacant en primer terme el cim de la Serra de Santa Magdalena de Cambrils. Al cap de poc arribem a l'ermita romànica de Sant Martí Surroca (1.245 m). La pista continua pujant suaument. Després de passar pel costat del mas de Can Picola, arribem a una altra desviació que porta al gran mas de Fogonella, des d’on la pista descendeix fins a la vall de Camprodon. Nosaltres seguim ascendint per la pista de l'esquerra, amb una ascenció continuada en direcció a la Gran Jaça, on resta enclavat el refugi forestal de Montserrat. Sense més dificultat que la d’anar superant el fort desnivell, seguim sempre la pista cimentada. Passem per l'abandonat mas de Can Bac de la Roda (1.429 m), i un xic més endavant, hi trobem la font de la Roda. Ara, la pista comença a remuntar tot fent llaçades i amb fort pendent arribarem al refugi forestal de Montserrat (1.640 m), enclavat al bell mig de la coma que forma el coll de Pal.
La Collada Verda és el punt d'unió entre les valls de Camprodon i Ribes de Freser, i entre la Serra Cavallera i la serra del Mont-Roig, i ens ofereix unes vistes espectaculars del Taga, la Serra Cavallera, les muntanyes de la Garrotxa i part del Pirineu Occidental. En aquest punt, haurem d'abandonar en aquesta etapa el Camí dels Nyerros per davallar fins a la població d'Abella on ens esperen els autocars. L'itinerari fins Abella el farem pel PR C-189. Un primer tram de lleuger ascens ens menerà a l'abeurador de la font dels Ocells per la falda del Tossal de la Collada Verda i al Puig de la Creu de Pedra (1.660 m). Seguirem en tot moment els senyals blancs i grocs del PR en perllongada baixada, travessant el Torrent Negre i, més endavant, la Ribera de Pelancà fins arribar a Abella (1.210 m). Al nucli central d’Abella destaca l’Església de Santa Llúcia, d’origen romànic del S. XII, però que ja ha estat, fins a l’actualitat, reformada moltes vegades. Final de la novena etapa del Camí dels Nyerros.
Full de ruta de la 9ª Etapa del Camí dels Nyerros
Àlbum de fotografies d'aquesta excursió
La Ruta del Ferro i del Carbó
La Ruta del Ferro és la denominació que se li dóna a un dels múltiples ferrocarrils industrials que històricament es van desenvolupar als marges del Riu Ter per posar en comunicació les comarques pirinenques amb el litoral de la Costa Brava. Rehabilitada com Via Verda del Ferro i del Carbó, aquesta via verda perfectament condicionada ens rescata l'antic recorregut del ferrocarril miner que unia Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, i Toralles amb les generoses mines de carbó d'Ogassa (Girona).
El projecte va ser portat a terme per l'empresa minera "Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses" amb l'objectiu de portar els materials procedents de les mines d'Ogassa, a la Serra Cavallera, fins al mateix port de Barcelona per facilitar el seu transport i comercialització, evolucionant per un difícil traçat muntanyós a la vora del Ter.
Es va inaugurar el 1880, i poc després de la seva posada en marxa i després d'alguns problemes de viabilitat econòmica del projecte, la línia va ser adquirida per una altra empresa, la Companyia dels Ferrocarrils del Nord d'Espanya, popularment coneguda com la Companyia del Nord, i la integració dins de la seva xarxa ferroviària catalana. Després d'alguns anys de florida i esplendor, on fins i tot s'arriba a electrificar el seu traçat (anys 20), la crisi de la mineria de la comarca afecta molt negativament el tràfic mercantil en l'últim tram, Ripoll-Ogassa, i la línia entra en declivi també per al trànsit de passatgers, fins que, la manca de manteniment i la subsegüent manca de seguretat en el tram, obliguen a la seva clausura definitiva l'any 1985.
Som a Sant Joan de les Abadesses (773 m) i anem a trobar la carretera de Ripoll que passa pel bell mig de la població. Marxem a la dreta en direcció a Camprodon i prenem ara el primer carrer que baixa a l’esquerra per anar a trobar el Pont Vell, d’arquitectura medieval. Creuem el pont per damunt el Ter i anem a buscar, a l’altra banda de la carretera, el camí del Taga que ens menerà fins Ogassa. Creuem la via verda de l’anomenada Ruta del Ferro, antiga via dels trens que pujaven fins l’estació de Toralles per transportar el carbó extret de les mines d’Ogassa, i el sender comença a remuntar, amb suau ascens, paral·lel al Torrent de Plansesaigües. Arribem a una desviació, amb un pal indicador, on abandonem el camí del Taga i prenem un sender a mà dreta que continua ascendint fins a sortir al traçat de la recent denominada Ruta de les Vagonetes. Un darrer tram per terreny suau ens mena a un curt túnel, passat el qual entrem al poble d’Ogassa (984 m).Sortim d'Ogassa, capital del nucli de Surroca de Baix, i seguim un dels itineraris marcats que puja cap el veïnat de Prat de Pinter, travessant l'estreta carretera diverses vegades i guanyant, alhora, força desnivell. Creuem el veïnat de Prat del Pinter tot seguint la carretera en acusat ascens fins arribar a una desviació de pistes (1.100 m). A l’esquerra, la pista asfaltada marxa cap a la bonica ermita romànica de Sant Martí d’Ogassa. Nosaltres prenem el ramal de la dreta que ens portarà a l’altra ermita romànica del terme, en un tram de terreny obert des d’on vers el sud podrem albirar gran part del nostre recorregut, destacant en primer terme el cim de la Serra de Santa Magdalena de Cambrils. Al cap de poc arribem a l'ermita romànica de Sant Martí Surroca (1.245 m). La pista continua pujant suaument. Després de passar pel costat del mas de Can Picola, arribem a una altra desviació que porta al gran mas de Fogonella, des d’on la pista descendeix fins a la vall de Camprodon. Nosaltres seguim ascendint per la pista de l'esquerra, amb una ascenció continuada en direcció a la Gran Jaça, on resta enclavat el refugi forestal de Montserrat. Sense més dificultat que la d’anar superant el fort desnivell, seguim sempre la pista cimentada. Passem per l'abandonat mas de Can Bac de la Roda (1.429 m), i un xic més endavant, hi trobem la font de la Roda. Ara, la pista comença a remuntar tot fent llaçades i amb fort pendent arribarem al refugi forestal de Montserrat (1.640 m), enclavat al bell mig de la coma que forma el coll de Pal.
Després d'un breu descans al refugi, situat a la Gran Jaça, seguim ascendint per l'àmplia pista fins que aquesta s'acaba en uns abeuradors per al bestiar, i on podrem omplir les cantimplores. Ara, seguim el fressat sender que remunta amb fort pendent cap al proper Coll de Pal (1.776 m). Assolit aquest important pas entre les valls de Camprodon i les de Ribes de Freser, creuem el cercat metàl·lic i seguim un marcat sender senyalitzat amb pintura groga i blanca (PR C-189) que comença descendint cap a la collada Verda, ben visible des d’aquí, i on destaca la pista que creua la collada. Uns 7 minuts més avall, passem pel costat d’un niu de franctiradors de la guerra civil que resta en un bon estat de conservació. Davant nostre, el Puig de Balandrau domina tot aquest sector. Descendim agradablement pels rasos herbosos de la coma de Pal fins que al capdavall, arribem a la pista que revolta el Tossal de la Collada Verda. Marxem a l’esquerra i amb un breu descens arribem a la Collada Verda (1.606 m).
La Collada Verda és el punt d'unió entre les valls de Camprodon i Ribes de Freser, i entre la Serra Cavallera i la serra del Mont-Roig, i ens ofereix unes vistes espectaculars del Taga, la Serra Cavallera, les muntanyes de la Garrotxa i part del Pirineu Occidental. En aquest punt, haurem d'abandonar en aquesta etapa el Camí dels Nyerros per davallar fins a la població d'Abella on ens esperen els autocars. L'itinerari fins Abella el farem pel PR C-189. Un primer tram de lleuger ascens ens menerà a l'abeurador de la font dels Ocells per la falda del Tossal de la Collada Verda i al Puig de la Creu de Pedra (1.660 m). Seguirem en tot moment els senyals blancs i grocs del PR en perllongada baixada, travessant el Torrent Negre i, més endavant, la Ribera de Pelancà fins arribar a Abella (1.210 m). Al nucli central d’Abella destaca l’Església de Santa Llúcia, d’origen romànic del S. XII, però que ja ha estat, fins a l’actualitat, reformada moltes vegades. Final de la novena etapa del Camí dels Nyerros.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.185 m) (- 770 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Full de ruta de la 9ª Etapa del Camí dels Nyerros
Àlbum de fotografies d'aquesta excursió
La Ruta del Ferro i del Carbó
La Ruta del Ferro és la denominació que se li dóna a un dels múltiples ferrocarrils industrials que històricament es van desenvolupar als marges del Riu Ter per posar en comunicació les comarques pirinenques amb el litoral de la Costa Brava. Rehabilitada com Via Verda del Ferro i del Carbó, aquesta via verda perfectament condicionada ens rescata l'antic recorregut del ferrocarril miner que unia Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, i Toralles amb les generoses mines de carbó d'Ogassa (Girona).
El projecte va ser portat a terme per l'empresa minera "Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses" amb l'objectiu de portar els materials procedents de les mines d'Ogassa, a la Serra Cavallera, fins al mateix port de Barcelona per facilitar el seu transport i comercialització, evolucionant per un difícil traçat muntanyós a la vora del Ter.
Es va inaugurar el 1880, i poc després de la seva posada en marxa i després d'alguns problemes de viabilitat econòmica del projecte, la línia va ser adquirida per una altra empresa, la Companyia dels Ferrocarrils del Nord d'Espanya, popularment coneguda com la Companyia del Nord, i la integració dins de la seva xarxa ferroviària catalana. Després d'alguns anys de florida i esplendor, on fins i tot s'arriba a electrificar el seu traçat (anys 20), la crisi de la mineria de la comarca afecta molt negativament el tràfic mercantil en l'últim tram, Ripoll-Ogassa, i la línia entra en declivi també per al trànsit de passatgers, fins que, la manca de manteniment i la subsegüent manca de seguretat en el tram, obliguen a la seva clausura definitiva l'any 1985.La bona recuperació que s'ha fet del traçat en els últims anys ens ofereix una de les Vies Verdes més singulars i boniques d'Espanya, ideal per gaudir a peu o amb bicicleta. El recorregut és contínuament ascendent, molt moderat, de fals pla durant els 10 primers quilòmetres, i més pronunciat en els 4 últims.
El recorregut comença després de creuar un bonic pont, en la mateixa riba del Ter, a la localitat de Ripoll, i evoluciona en els seus primers metres per l'entorn urbà dels afores de la ciutat. Molt aviat la via s'endinsa en una zona boscosa d'especial bellesa, amb vegetació molt tancada. En aquesta zona es travessen alguns túnels que aporten entreteniment a l'itinerari. Després de sortir d'aquest bosc accedim a una gran recta que discorre per un paisatge molt més obert, entre pastures, finques ramaderes i agrícoles, que ens deixa gairebé sense adonar-nos a la localitat de Sant Joan de les Abadesses.
Un cop arribem a l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses podrem gaudir del seu entorn, perfectament recuperat com a zona de descans i oci, amb bar-restaurant i serveis de lloguer de bicicletes. Es tracta d'una zona ideal per fer una parada en el camí i reposar forces abans de prosseguir la marxa. Seguim el nostre recorregut deixant enrere Sant Joan de les Abadesses per afrontar l'última part de la via. L'orografia comença a fer-se més abrupta i la via discorre per una trinxera que cada vegada es va fent més marcada fins a la finalització de la part millor condicionada, a uns 2 kms d'Ogassa. En aquest punt l'asfalt de la via verda s'acaba i l'itinerari es desvia pel traçat d'una antiga via de vagonetes mineres, de forts pendents i forquilles molt dures, però convenientment condicionada amb una tanca de fusta i una adequada compactació i arranjament del terreny.
Malgrat la duresa d'aquesta última part, també podem gaudir de belles vistes cap a les muntanyes i masies confrontants. Travessarem trams de bosc absolutament espectaculars. Podrem descobrir racons fabulosos d'antigues instal.lacions industrials, completament desmanegades per l'abandó al llarg dels anys. I quan arribem finalment a Ogassa, molt pocs metres després de creuar l'últim túnel de la ruta, ens queda la satisfacció que ens ofereix l'arribada al final d'una ruta tan especialment bella, i tan intensa en sensacions i records que ens han quedat en la retina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada