SENDERS DE GRAN RECORREGUT
EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar
Vuitena etapa. Benifallet - Tortosa (28,310 km)
Diumenge, dia 18 d'abril
Tornant passos enrere des del final de l'etapa anterior, Móra d'Ebre - Benifallet, es creua el pont del Llaguter i es baixa a la vora de l'Ebre per seguir per la carretera C-12 fins al barranc Canaletes, que es remunta per ascendir a la vella estació ferroviària de Benifallet . S'aprofita aquí el traçat del Camí Natural del Baix Ebre per salvar tres barrancs per dos viaductes, accedir a l'assut de Xerta i després a aque
sta mateixa localitat. S'arriba després a l'horta d'Aldover (que posseeix la major platja fluvial de l'Ebre). Després de passar Roquetes, on es troba el Centre d'Interpretació del Parc Natural del Ports, es creua el pont de Ferro per concloure a Tortosa. Aquesta ben bé es podria anomenar l'etapa dels túnels, doncs en passarem uns quants, per la qual cosa convé portar il·luminació.
Un cop creuat el pont del Llaguter, als afores de Benifallet, se segueix cap a la dreta per passar sota l'estrep del pont. Al costat de la vora de l'Ebre, s'avança cap el SO, superant l'accés a l'antic pas de barca i sortint a la carretera C-12, punt de confluència amb el GR 7; els dos senders aniran junts un tram. Caldrà caminar per la carretera al costat del GR 7, fins a l'embocadura del barranc Canaletes. Hi ha una bonica panoràmica sobre el riu Ebre i la serra de Cardó. En aquest punt, es deixa la carretera i el GR 7 i es pren el carril a la dreta que remunta la riba esquerra de Canaletes. El vial creua el llit del barranc i puja per una vessant a la vella estació ferroviària de Benifallet, que va pertànyer a la línia fèrria de Val de Zafán, avui recuperada com a Camí Natural i via verda, és l'anomenada Via Verda del Baix Ebre.
El Camí Natural encaixa en la vessant entre trinxeres i el pas de tres túnels més abans d'arribar al viaducte que salva el barranc dels Frares. Després de travessar dos nous túnels, s'arriba al mas de Xalamera. Després, la via penetra al túnel més llarg (470 m) per sortir a la plana que l'Ebre forma prop de Xerta. Així es supera l'últim mur que la Serralada Costero-Catalana imposa a l'Ebre. Un nou túnel precedeix una zona àmplia, des d'on s'accedeix a l'assut de Xerta. Els seus 300 metres aporten aigua per al reg del delta. Va ser aixecat al segle XII, i a mitjans del segle XIX es va reforçar amb una resclosa per a la navegació. Permet el pas a petits vaixells d'esbarjo.
La via excava un últim túnel abans d'arribar a l'estació i població de Xerta. El terme és accidentat, ja que es troba als darrers contraforts orientals del massís Ibèric. La plaça Major és el centre emblemàtic de la població. Salvant la circumval·lació de la C-12, comença el pas per l'horta d'Aldover, a la qual s'arriba vorejant el poble per l'Oest. El Camí progressa i passa al costat de la gran torre medieval de Corder, vell far fluvial d'origen iberoromà que connectava amb les torres de la Suda de Tortosa i de la Campana de Xerta (ja desapareguda). Davant del far hi ha l'illa d'Audí, enclavament protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural Illes de l'Ebre.
Després d'un tram recte amb diversos accessos als barris del Raval de Jesús, s'arriba al poble de Roquetes, municipi independent de Tortosa des del 1850. Des d'aquest punt fins al revolt en que el Camí encara el pont de ferro sobre l'Ebre, el recorregut està urbanitzat. El final és el parc de Teodor González, al qual s'arriba creuant el pont de l'Estat. Tortosa, dominada pel castell àrab de la Suda, té més de 50.000 habitants i és la capital de la comarca del Baix Ebre. La relació de llocs interessants de la ciutat és molt llarga, però podem destacar-ne dos que podrien ser els més significatius de la població: la Catedral, d'estil gòtic, que conté dues obres mestres: el retaule Major de Santa Maria i el retaule de la Transfiguració, del segle XV. I en segon lloc, el castell de la Suda, situat a la part més alta de la ciutat, actualment Parador Nacional de Turisme.
sta mateixa localitat. S'arriba després a l'horta d'Aldover (que posseeix la major platja fluvial de l'Ebre). Després de passar Roquetes, on es troba el Centre d'Interpretació del Parc Natural del Ports, es creua el pont de Ferro per concloure a Tortosa. Aquesta ben bé es podria anomenar l'etapa dels túnels, doncs en passarem uns quants, per la qual cosa convé portar il·luminació.Un cop creuat el pont del Llaguter, als afores de Benifallet, se segueix cap a la dreta per passar sota l'estrep del pont. Al costat de la vora de l'Ebre, s'avança cap el SO, superant l'accés a l'antic pas de barca i sortint a la carretera C-12, punt de confluència amb el GR 7; els dos senders aniran junts un tram. Caldrà caminar per la carretera al costat del GR 7, fins a l'embocadura del barranc Canaletes. Hi ha una bonica panoràmica sobre el riu Ebre i la serra de Cardó. En aquest punt, es deixa la carretera i el GR 7 i es pren el carril a la dreta que remunta la riba esquerra de Canaletes. El vial creua el llit del barranc i puja per una vessant a la vella estació ferroviària de Benifallet, que va pertànyer a la línia fèrria de Val de Zafán, avui recuperada com a Camí Natural i via verda, és l'anomenada Via Verda del Baix Ebre.
El Camí Natural encaixa en la vessant entre trinxeres i el pas de tres túnels més abans d'arribar al viaducte que salva el barranc dels Frares. Després de travessar dos nous túnels, s'arriba al mas de Xalamera. Després, la via penetra al túnel més llarg (470 m) per sortir a la plana que l'Ebre forma prop de Xerta. Així es supera l'últim mur que la Serralada Costero-Catalana imposa a l'Ebre. Un nou túnel precedeix una zona àmplia, des d'on s'accedeix a l'assut de Xerta. Els seus 300 metres aporten aigua per al reg del delta. Va ser aixecat al segle XII, i a mitjans del segle XIX es va reforçar amb una resclosa per a la navegació. Permet el pas a petits vaixells d'esbarjo.
La via excava un últim túnel abans d'arribar a l'estació i població de Xerta. El terme és accidentat, ja que es troba als darrers contraforts orientals del massís Ibèric. La plaça Major és el centre emblemàtic de la població. Salvant la circumval·lació de la C-12, comença el pas per l'horta d'Aldover, a la qual s'arriba vorejant el poble per l'Oest. El Camí progressa i passa al costat de la gran torre medieval de Corder, vell far fluvial d'origen iberoromà que connectava amb les torres de la Suda de Tortosa i de la Campana de Xerta (ja desapareguda). Davant del far hi ha l'illa d'Audí, enclavament protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural Illes de l'Ebre.
Després d'un tram recte amb diversos accessos als barris del Raval de Jesús, s'arriba al poble de Roquetes, municipi independent de Tortosa des del 1850. Des d'aquest punt fins al revolt en que el Camí encara el pont de ferro sobre l'Ebre, el recorregut està urbanitzat. El final és el parc de Teodor González, al qual s'arriba creuant el pont de l'Estat. Tortosa, dominada pel castell àrab de la Suda, té més de 50.000 habitants i és la capital de la comarca del Baix Ebre. La relació de llocs interessants de la ciutat és molt llarga, però podem destacar-ne dos que podrien ser els més significatius de la població: la Catedral, d'estil gòtic, que conté dues obres mestres: el retaule Major de Santa Maria i el retaule de la Transfiguració, del segle XV. I en segon lloc, el castell de la Suda, situat a la part més alta de la ciutat, actualment Parador Nacional de Turisme.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+60 m) (-60 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
Desnivells acumulats aproximats: (+60 m) (-60 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
Full de ruta de la 8ª Etapa Camí Natural de l'Ebre
Àlbum de fotografies d'aquesta 8ª Etapa
La Via Verda del Baix Ebre
El ferrocarril, el mitjà de transport més ecològic, ens proporciona noves fórmules de transport no motoritzat a través dels traçats ferroviaris que queden fora de servei.
A Espanya hi havia el 1993 més de 7.600 quilòmetres de línies que ja no tenen servei de trens, o que mai no van arribar a tenir-lo per quedar inconcluses les obres de construcció. Aquest patrimoni de gran valor històric i cultural, és rescatat de l'oblit i la desaparició total, ja que ofereix un enorme potencial per desenvolupar iniciatives de reutilització amb fins ecoturístics, d'acord amb les noves demandes socials. Al final, és cert que el ferrocarril, el mitjà de transport més ecològic, fins i tot quan deixa de ser útil com a tal transport, ens retorna noves fórmules de gaudi.
Les persones amb mobilitat reduïda (especialment discapacitats, ancians i nens) són els grans beneficiaris d'aquestes infraestructures segures, fàcils i accessibles. El gran avantatge de les Vies Verdes és que garanteixen l'accessibilitat i la universalitat d'usuaris, sense limitacions d'edat o capacitat física.
Des de 1993, aquests antics traçats ferroviaris estan sent condicionats per a ser recorreguts per viatgers quelcom diferents als que els van transitar en tren: cicloturistes, caminants i persones amb mobilitat reduïda. És l'objectiu del Programa Vies Verdes, desenvolupat des de 1993 per l'anterior Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient i actualment pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, en col.laboració amb ADIF, RENFE Operadora i FEVE. Hi participen molt activament les Comunitats Autònomes, Diputacions i Ajuntaments, així com grups ciclistes, ecologistes i col·lectius ciutadans. L'existència d'aquest programa, coordinat a escala nacional per la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, proporciona a les diferents iniciatives de Vies Verdes a Espanya dos valors fonamentals. D'una banda, unes senyes d'identitat homogènies, que permeten distingir pel seu origen ferroviari, i definir com a recurs innovador i de qualitat. De l'altra, un important procés d'implicació i participació de les institucions i els col·lectius ciutadans a nivell local.
ADIF és conscient de la necessitat de contribuir a l'acostament del ciutadà a la natura i sensibilitzar-lo sobre el seu entorn, així com de donar resposta a les exigències de mobilitat sostenible, oci participatiu i respecte cap al medi ambient que planteja la societat actual. Com a titular de sòl, infraestructures i equipaments annexos en línies tancades o sense servei, impulsa la reutilització d'aquestes infraestructures per a la creació de "Vies Verdes". D'aquesta manera, s'afavoreix un turisme ecològic i responsable, en entorns ja integrats en el seu ecosistema i amb un mínim impacte ambiental per al seu desenvolupament. Amb aquestes actuacions, ADIF propicia el desenvolupament social, cultural i econòmic dels municipis, el desenvolupament rural i la generació d'ocupació local a través de la recuperació i rehabilitació estructural dels edificis per a usos relacionats amb les necessitats de lleure i educatives.
Les vies verdes constitueixen l’instrument ideal per promoure entre la societat una nova cultura de l’oci, de l’esport a l’aire lliure i de la mobilitat no motoritzada. A més, representa un ajut a la cultura de la bicicleta, de l’excursionisme o dels passeigs a cavall, ja que generalitza el seu ús entre tots els ciutadans, exercint un important paper educatiu, en especial per als més joves, ja que el gran avantatge de la Via Verda és que garanteix l’accessibilitat i la universalitat dels usuaris, sense limitacions d’edat o capacitat física.
La Via Verda del Baix Ebre és una ruta turística que transcorre per l'antiga via 
fèrria de la Vall de Zafán on, atès l'interès del govern de l'Aragó per tenir port de mar per explotar els seus productes, van construir un traçat ferroviari que pretenia unir el municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa. Les obres van començar el 1882 però, a causa de diversos problemes, no es va poder inaugurar fins l'any 1942. La via va estar en funcionament durant 31 anys i es va tancar definitivament el 17 de setembre de 1973. Aquesta obra mai no es va acabar, la qual cosa la va condemnar al desús.
fèrria de la Vall de Zafán on, atès l'interès del govern de l'Aragó per tenir port de mar per explotar els seus productes, van construir un traçat ferroviari que pretenia unir el municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa. Les obres van començar el 1882 però, a causa de diversos problemes, no es va poder inaugurar fins l'any 1942. La via va estar en funcionament durant 31 anys i es va tancar definitivament el 17 de setembre de 1973. Aquesta obra mai no es va acabar, la qual cosa la va condemnar al desús.La Via Verda del Baix Ebre coincideix amb l'antic camí de senderisme que seguien els pelegrins que es dirigien a Santiago de Compostela des de la zona del Baix Ebre. La ruta turística travessa paratges increïbles, plens d'història com la Catedral de Santa Maria que data del segle XIV a Tortosa o el Santuari de la Fontcalda. Aquests monestirs ens narren la història dels pelegrinatges a través d'aquesta ruta en l'època medieval. La Via Verda té el seu punt de partida al municipi de Tortosa, km 0, just on acaba l'antic pont del ferrocarril quetravessa el riu Ebre. Unes grans pedres i unes restes de rails assenyalen el començament del trajecte. A la ciutat de Tortosa, capitaldel Baix Ebre, es recomana visitar els Reials Col·legis (s. XVI), el castell de la Suda (s. X), la catedral de Santa Maria, els convents de Santa Clara (s. XIII), la Puríssima (s. XVII) i el Palau Episcopal (s. XIV), entre molts altres edificis del casc antic.
*
*
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada