SENDERS DE GRAN RECORREGUT
EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar
Setena etapa. Móra d'Ebre - Benifallet (23,120 km)
Diumenge, dia 21 de març
Des de Móra d'Ebre se segueix el camí de les Sènies, que recorre la feraç horta de Benissanet fins al nucli monumental de Miravet, que suma al seu entorn natural les restes del seu castell templer, en una de les imatges emblemàtiques del curs baix de l'Ebre. Aquí conclou la plana i comença un tram abrupte, en acostar-se el GR 99 a les estribacions finals de la Serralada Litoral Catalana. El congost del Pas de Barrufemes permet flanquejar el riu sobre
un mur vertical i arribar a Benifallet, després de creuar a la marge esquerra pel pont del Llaguter enmig d'un paisatge de tarongers i fruiters.
Després de sortir de Móra d'Ebre pel vial que passa sota l'arcada del pont, fent un gir a la dreta, es pren el camí de les Sènies, que salva per sota el pont de la N-240. Es progressa en direcció sud i, després de travessar el barranc del riu Sec, entre masies i sínies a banda i banda, es fan dos girs que permeten arribar a Benissanet, municipi de la Ribera d'Ebre situat en un pla, a la dreta del riu. L'afiliació del topònim Benissanet és aràbiga; sembla ser que l'origen del poble va ser una alqueria musulmana, situada sobre unes ruïnes romanes.
Se surt de Benissanet en direcció Miravet per la T-324, per una plaça amb un creuer. Abans d'arribar a aquesta població s'arriba al Raval dels Canterers. En ell, després d'un lleuger revolt de la travessia urbana, es pren el carrer de l'esquerra, que surt als camps i permet arribar a la vora del riu, a la plaça de l'Arenal, sota el casc antic de Miravet. A Miravet hi ha un dels últims pas de Barca, transbordador fluvial amb llaüts que creua el riu sense motor, ja que aprofita l’impuls del corrent de l'aigua. Les cases del nucli antic s'enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer de l'impressionant castell; des de la plaça de l'Arenal, pujant per estrets carrers, es pot veure l'última drassana fluviala l'Ebre català, l'antic embarcador, el molí medieval, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la juderia, les muralles de tancament i la talaia, l'església Vella i, al seu davant, el mirador de la Sanaqueta, amb una panoràmica del riu impressionant. El castell de Miravet està considerat un dels millors exemples d'arquitectura militar del Temple d'Occident. Per sortir de Miravet cal pujar, des de l'esplanada de la ribera, pel carrer del Forn fins a la placeta de l'església. El Camí Natural surt en direcció sud-oest, per un carrer empedrat que comença un pronunciat descens. Després de baixar la Costera de Riago i d'uns metres en pla, s'arriba a una cruïlla presidida per un vell garrofer, el Garrofer de l'Onso, des d'on una sendera, a la dreta, puja fins al castell.
Més endavant, el camí es conv
erteix en pista i puja a una cruïlla. Amb bones vistes sobre el riu, es baixa i s'arriba a la porta d'una finca, sempre oberta, ja que és camí públic. Dins de la finca, el camí de Miravet a Benifallet és un vial de l'explotació. Només un petit tram d'uns 400 metres s'ha de recórrer per un sender recuperat a la muntanya, ascendint a un coll per baixar a la vora de l'Ebre. Al final, on el riu s'estreny contra la vessant rocosa, la pista es torna camí per superar el Pas de Barrufemes o Roca Folletera.
En aquest mur, que cau vertical sobre l'Ebre, el camí s'obre pas ajustant-se a la seva vora. Àlbers, salzes i canyes acompanyen el sender fins que aquest mor sobre la pista d'entrada a les hortes de Benifallet. S'avança entre camps de tarongers, recorrent aquesta estreta franja de terreny que l'Ebre permet en el seu encaixament. El GR 99 passa pel barranc de Les Murtes i converteix el seu paviment en asfalt. Després d'un encreuament amb una bona vista panoràmica de Benifallet, el Camí guanya el voral de la carretera C-12, al costat del pont del Llaguter. Es creua el pont i, avançant cap al sud, s'accedeix finalment al nucli urbà de Benifallet, final de l'etapa d'avui.
El municipi se situa al límit nord de la comarca del Baix Ebre, i s'estén a les dues ribes de l'Ebre. El nucli antic de la població comprèn els carrers de la part alta, estrets, tortuosos i costeruts, que estaven al costat d'un castell, ara desaparegut, i que conserven molts elements característics del seu passat morisc. L'església parroquial està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, d'estil neoclàssic. Al municipi, cal destacar les denominades coves de Benifallet (la cova Meravelles i la cova del Dos), el jaciment arqueològic del Castellot de la Rocaroja i la vall de Cardó, amb balneari, fonts, un convent i diverses ermites.
EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar
Setena etapa. Móra d'Ebre - Benifallet (23,120 km)
Diumenge, dia 21 de març
Des de Móra d'Ebre se segueix el camí de les Sènies, que recorre la feraç horta de Benissanet fins al nucli monumental de Miravet, que suma al seu entorn natural les restes del seu castell templer, en una de les imatges emblemàtiques del curs baix de l'Ebre. Aquí conclou la plana i comença un tram abrupte, en acostar-se el GR 99 a les estribacions finals de la Serralada Litoral Catalana. El congost del Pas de Barrufemes permet flanquejar el riu sobre
un mur vertical i arribar a Benifallet, després de creuar a la marge esquerra pel pont del Llaguter enmig d'un paisatge de tarongers i fruiters.Després de sortir de Móra d'Ebre pel vial que passa sota l'arcada del pont, fent un gir a la dreta, es pren el camí de les Sènies, que salva per sota el pont de la N-240. Es progressa en direcció sud i, després de travessar el barranc del riu Sec, entre masies i sínies a banda i banda, es fan dos girs que permeten arribar a Benissanet, municipi de la Ribera d'Ebre situat en un pla, a la dreta del riu. L'afiliació del topònim Benissanet és aràbiga; sembla ser que l'origen del poble va ser una alqueria musulmana, situada sobre unes ruïnes romanes.
Se surt de Benissanet en direcció Miravet per la T-324, per una plaça amb un creuer. Abans d'arribar a aquesta població s'arriba al Raval dels Canterers. En ell, després d'un lleuger revolt de la travessia urbana, es pren el carrer de l'esquerra, que surt als camps i permet arribar a la vora del riu, a la plaça de l'Arenal, sota el casc antic de Miravet. A Miravet hi ha un dels últims pas de Barca, transbordador fluvial amb llaüts que creua el riu sense motor, ja que aprofita l’impuls del corrent de l'aigua. Les cases del nucli antic s'enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer de l'impressionant castell; des de la plaça de l'Arenal, pujant per estrets carrers, es pot veure l'última drassana fluviala l'Ebre català, l'antic embarcador, el molí medieval, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la juderia, les muralles de tancament i la talaia, l'església Vella i, al seu davant, el mirador de la Sanaqueta, amb una panoràmica del riu impressionant. El castell de Miravet està considerat un dels millors exemples d'arquitectura militar del Temple d'Occident. Per sortir de Miravet cal pujar, des de l'esplanada de la ribera, pel carrer del Forn fins a la placeta de l'església. El Camí Natural surt en direcció sud-oest, per un carrer empedrat que comença un pronunciat descens. Després de baixar la Costera de Riago i d'uns metres en pla, s'arriba a una cruïlla presidida per un vell garrofer, el Garrofer de l'Onso, des d'on una sendera, a la dreta, puja fins al castell.
Més endavant, el camí es conv
erteix en pista i puja a una cruïlla. Amb bones vistes sobre el riu, es baixa i s'arriba a la porta d'una finca, sempre oberta, ja que és camí públic. Dins de la finca, el camí de Miravet a Benifallet és un vial de l'explotació. Només un petit tram d'uns 400 metres s'ha de recórrer per un sender recuperat a la muntanya, ascendint a un coll per baixar a la vora de l'Ebre. Al final, on el riu s'estreny contra la vessant rocosa, la pista es torna camí per superar el Pas de Barrufemes o Roca Folletera.En aquest mur, que cau vertical sobre l'Ebre, el camí s'obre pas ajustant-se a la seva vora. Àlbers, salzes i canyes acompanyen el sender fins que aquest mor sobre la pista d'entrada a les hortes de Benifallet. S'avança entre camps de tarongers, recorrent aquesta estreta franja de terreny que l'Ebre permet en el seu encaixament. El GR 99 passa pel barranc de Les Murtes i converteix el seu paviment en asfalt. Després d'un encreuament amb una bona vista panoràmica de Benifallet, el Camí guanya el voral de la carretera C-12, al costat del pont del Llaguter. Es creua el pont i, avançant cap al sud, s'accedeix finalment al nucli urbà de Benifallet, final de l'etapa d'avui.
El municipi se situa al límit nord de la comarca del Baix Ebre, i s'estén a les dues ribes de l'Ebre. El nucli antic de la població comprèn els carrers de la part alta, estrets, tortuosos i costeruts, que estaven al costat d'un castell, ara desaparegut, i que conserven molts elements característics del seu passat morisc. L'església parroquial està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, d'estil neoclàssic. Al municipi, cal destacar les denominades coves de Benifallet (la cova Meravelles i la cova del Dos), el jaciment arqueològic del Castellot de la Rocaroja i la vall de Cardó, amb balneari, fonts, un convent i diverses ermites.
Dificultat: *
Desnivells acumulats aproximats: (+220 m) (-230 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
Desnivells acumulats aproximats: (+220 m) (-230 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).
Full de ruta de la 7ª Etapa Camí Natural de l'Ebre
Àlbum de fotografies d'aquesta 7ª Etapa
Miravet i la seva història
El nucli històric de Miravet és un entramat de cases que pengen sobre el riu i que s'enfilen per la muntanya i els penyasegats. Pujant pels seus carrers podem trobar els típics carrers porxats, cases antiques, bonics racons i molt bones vistes sobre el riu i la seva vegetació. També destaca la desolació creada per la Batalla de l'Ebre, que encara es pot veure amb les nombroses cases caigudes i abandonades.
Si iniciem una ruta des del costat de l'Ebre, a les cases del Carrer del Riu hi podem trobar plaques de la riuada de 1907. Més endavant trobarem unes escales que baixen al riu i on al costat hi ha l'antiga drassana medieval; ben aprop seu hi ha una casa dins del riu, que era un antic molí. Si començem a pujar trobarem una portalada i un porxo, on antigament hi havia la porta que tancava la població. Si 
mirem a dalt de tot de la casa trobarem la placa de la riuada de 1787, la més gran que es té registrada a l'Ebre. Contiuem pujant pel Carrer del Forn on trobarem "lo Salt", zona des d'on podem observar l'Ebre i el meandre del Tamarigar, zona protegida per l'interes de la seva fauna i flora. Seguim pujant rodejant l'església i arribem a una petita plaça on destaca un gran arc; aquest arc era el lloc on es reunia la comunitat musulmana de Miravet, ja que on ara hi ha l'església, hi havia la mesquita. Si pugem fins davant de l'església trobarem el mirador de la Sanaqueta, antic pati de la mesquita, i que ofereix grans vistes. Si seguim el Carrer de Ferreries, on es ferraven els cavalls dels senyors del castell, arribarem a un camí empedrat, la Costa de Riago, on podrem llegir el poema de Roc Llop, il·lustre mirvetà que visquè gran temps a l'exili. Si tornem cap al poble trobarem el camí que puja al castell i continuar així la ruta per Miravet.
La situació privilegiada d'aquest indret, fa pensar que podria haver estat un assentament ibèric. La profusió d'aquest tipus d'assentament, al llarg del riu, i la situació estratègica de Miravet, tant des del punt de vista defensiu com econòmic, avalen aquest supòsit, si bé de moment no s'han dut a terme actuacions contundents a les restes arqueològiques. Però el fet que sabem és que, durant el domini àrab, s'integrà a l'estructura defensiva que s'establí al llarg de l'Ebre, i que va constituir juntament amb Siurana, un dels darrers reductes del poder islàmic en terres del Principat. De ben segur que és en aquest període quan apareix un c
onjunt d'estructura urbana concentrat a la fortalesa amb el nom de "Muràbit", d'on és originari l'actual nom de Miravet.
mirem a dalt de tot de la casa trobarem la placa de la riuada de 1787, la més gran que es té registrada a l'Ebre. Contiuem pujant pel Carrer del Forn on trobarem "lo Salt", zona des d'on podem observar l'Ebre i el meandre del Tamarigar, zona protegida per l'interes de la seva fauna i flora. Seguim pujant rodejant l'església i arribem a una petita plaça on destaca un gran arc; aquest arc era el lloc on es reunia la comunitat musulmana de Miravet, ja que on ara hi ha l'església, hi havia la mesquita. Si pugem fins davant de l'església trobarem el mirador de la Sanaqueta, antic pati de la mesquita, i que ofereix grans vistes. Si seguim el Carrer de Ferreries, on es ferraven els cavalls dels senyors del castell, arribarem a un camí empedrat, la Costa de Riago, on podrem llegir el poema de Roc Llop, il·lustre mirvetà que visquè gran temps a l'exili. Si tornem cap al poble trobarem el camí que puja al castell i continuar així la ruta per Miravet. La situació privilegiada d'aquest indret, fa pensar que podria haver estat un assentament ibèric. La profusió d'aquest tipus d'assentament, al llarg del riu, i la situació estratègica de Miravet, tant des del punt de vista defensiu com econòmic, avalen aquest supòsit, si bé de moment no s'han dut a terme actuacions contundents a les restes arqueològiques. Però el fet que sabem és que, durant el domini àrab, s'integrà a l'estructura defensiva que s'establí al llarg de l'Ebre, i que va constituir juntament amb Siurana, un dels darrers reductes del poder islàmic en terres del Principat. De ben segur que és en aquest període quan apareix un c
onjunt d'estructura urbana concentrat a la fortalesa amb el nom de "Muràbit", d'on és originari l'actual nom de Miravet. L'any 1153 fou conquerit per Ramon Berenguer IV, cinc anys després de Tortosa, i aquest mateix any, segons un document datat el 24 d'agost, el comte fa donació del Castell de Miravet, amb tots els seus termes i pertinences, a l'Orde del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere de Rovira. Aquesta donació, juntament amb la d'altres fortaleses secundàries, convertiren els templers en gairebé els únics senyors de tota la zona compresa entre l'Ebre i l'Algars.
La repoblació del lloc s'efectuà uns anys més tard, sense excloure la població sarraïna, convivint en la vila les comunitats morisca, jueva i cristiana fins a l'expulsió, el segle XVII. En el fogatge de 1497, després de l'expulsió dels jueus, hi havia un 97% de població morisca a Miravet.
Els templers van reconvertir una part del recinte fortificat en castell-monestir, seguint l'estil romànic-cistercenc, que es convertí unes dècades més tard en la seu de l'Orde a la Corona d'Aragó, amb l'arxiu i el tresor provincial. Des de Miravet es van planejar les conquestes de Mallorca i València i varen sortir els millors exèrcits del regne, tal i com registren els documents de l'època. El 13 de desembre de 1307, Jaume II ordena la detenció dels templers al seu regne, segons el desig del papa Climent V i Felip IV, rei de França. Durant dotze mesos, els templers refugiats al Castell de Miravet varen patir el setge més llarg que va conèixer l'Orde, convertint-se en l’últim reducte a la Corona, capitanejat per Fra Ramon de Saguardia i Fra Berenguer de Sant Just. El 12 de desembre de 1308 es produeix la rendició pacífica, finalitzant així tot un any de resistència. El 1312, l'Orde de la Milícia del Temple de Salomó, "els Pobres Cavallers de Crist", s’extingeix, tancant així un capítol més de la història d'Occident.
L'any 1317, amb la caiguda del Temple, el castell i nombroses possessions més, passen a mans de l'Orde de l'Hospital depenent de la Castellania d'Amposta. Els hospitalers ordenaren la compilació del Llibre de Costums de Miravet (1319), en versió llatina i catalana, que atorgava una certa autonomia als pobles de la castellania. Miravet continuà donant nom a la batllia, pràcticament fins a l'extinció de l'Orde el 1835, però la pujada d'impostos i les plagues i pestes que es produïren en les dècades subsegüents provocà una notable baixa demogràfica i decadència econòmica que el va fer perd
re el protagonisme que va viure durant el domini templer, fins que es produeix l'expulsió dels moriscs el 1610.
re el protagonisme que va viure durant el domini templer, fins que es produeix l'expulsió dels moriscs el 1610. Malgrat això, el castell de Miravet, continuà tenint importància, sobretot durant les successives guerres que tingueren lloc al Principat, i en especial la de l'any 1640, que comportà un augment de població considerable, en bona part de la mateixa població fugida anys enrere cap a València i l'Aragó. La recuperació de la indústria artesana, sobretot els oficis canterers, i la venda dels seus productes riu amunt per tot l'Aragó, seguint la tradició dels segles anteriors, donà un nou caire a la població que no es veu afectada fins a la guerra de Successió de Felip V, el 1714, i la desmantellació i ordre d'enderrocament de Carles III, l'any 1750, però encara serví durant les guerres carlines al segle XIX. Després de la desamortització de Mendizabal, els carlins el reconstruïren en part i l'ocuparen fins el 1875, quan el general Martínez Campos el bombardejà i el conquerí.
La vila i el castell tornaren a patir les conseqüències bèl·liques de la Guerra Civil espanyola de 1936, sobretot l'any 38 durant el temps que es va decidir la Batalla de l'Ebre.
*
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada