SENDERS DE GRAN RECORREGUT


EL CAMÍ NATURAL DE L'EBRE (GR 99)
Casp - Riumar

Sisena etapa. Flix - Móra d'Ebre (26,420 km)


Diumenge, dia 21 de febrer

La població de Flix s'assenta en el centre de l'espectacular meandre que dibuixa l'Ebre al seu pas per aquest lloc. La seva posició estratègica ha suposat que, al llarg dels segles, nombroses cultures l'habitessin per tal de controlar aquest pas fluvial i el comerç associat. En l'actualitat, Flix és una important població amb bones comunicacions, diversos equipaments socials, una important activitat industrial i un entorn natural de gran interès. La barca de sirga de Flix, una de les dues operatives en el tram català de l'Ebre, permet saltar a la riba esquerra del riu. Es deixa enrere la central nuclear d'Ascó i la masia de Serraneta per entrar a Vinebre i, al poc, tornar al marge dret del riu pel pont d'Ascó. A la sortida del poble, el camí de Barbers permet franquejar el congost del Pas de l'Ase, vertiginós passatge en el mur rocós, i entrar en la depressió de Móra d'Ebre després d'un descens amb diversos ziga-zagues. Vorejant l'enclavament de l'illa i el galatxo de Sovarrec, part de l'espai natural protegit de les Illes de l'Ebre, s'arriba finalment a la meta de Móra d'Ebre.

Sortim de Flix travessant l'Ebre pel famós pas de barca en direcció al Pla d'Ini. En passar el mas del Comte, ja s'albira la central nuclear d'Ascó. Entrem a Vinebre, municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat al marge esquerre del riu. El Camí Natural busca un pas subterrani per creuar la carretera C-12 i arribar fins al pont d'Ascó. Entrem a aquesta localitat per la carretera de Camposines. Ascó, que té els seus origens en un antic poblat íber, conserva un barri morisc als vessants del turó que acull el seu castell. Durant el domini musulmà, el castell d'Ascó era lloc de defensa estratègic en la línia de l'Ebre i, després de la reconquesta cristiana, al segle XII, hi va haver un període de convivència entre musulmans i cristians.

Passem per l'ermita de la Mare de Déu i sortim d'Ascó en direcció al barranc de la Gala. Després de passar per diversos túnels, el GR 99 puja pel camí de Barbers, que permet travessar el congost del Pas de l'Ase. Sobre les verticals parets deixades pel riu, l'home i la seva necessitat de navegar han construït els camins de sirga.

Tradicionalment, eren els llaüts els mitjans utilitzats per a dur a terme la navegació fluvial. Aquestes petites embarcacions viatjaven aigües avall dutes per la força del riu i aigües amunt a cop de rem o mitjançant una sirga que era tirada pels homes o, més tard, per una mula. El Pas de l’Ase és un exemple d’un treball tan dur: quan la riba s'estrenyia i desapareixia sota el faralló vertical, els “sirgadors” havien de trobar passos alternatius. En moltes ocasions, es veien obligats a pujar pel vessant o a progressar sobre els tallats per a, aigües amunt, reprendre l'embarcació que remuntaven.

Diverses ziga-zagues davallen vers a un mirador amb una taula d'orientació. El Camí Natural segueix una pista, paral·lela a la via del tren, cap a les Sènies de Garcia. Passem per l'estació del tren i el mas de les Sènies, davant mateix del poble de Garcia. A l'esquerra hi ha l'accés al pas de barca de Garcia, punt de confluència amb el GR 171 que per la dreta passa sota la via del tren; el GR 99 i el GR 171 continuen junts en aquest tram. De seguida se separaran, el GR 99 segueix pel camí de Sovarrec i un cop passada l'àrea de lleure l'Alvareda, s'entra a Móra d'Ebre, final d'etapa. Cal visitar l’església prioral de Sant Joan Baptista i la plaça de Baix; els carrers del barri de la Citel.la, que condueixen al castell medieval, el pla del Calvari i l’ermita neogòtica de la Mare de Déu dels Dolors.


Dificultat: **

Desnivells acumulats aproximats: (+200 m) (-210 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel (699 390 957) i Montse (669 154 950).

Full de ruta de la 6ª Etapa Camí Natural de l'Ebre

Àlbum de fotografies d'aquesta 6ª Etapa



El congost del Pas de l'Ase

La transició entre la plana continental de la depressió de l'Ebre i les terres litorals, final de viatge de tan llarg riu, es fa amb no poca dificultat. L'Ebre ha de superar les barreres orogràfiques que la cadena Costero-Catalana imposen al seu pas, travessant les serres transversals, de resistents calcàries de l’era mesozoica, que només el pas dels segles i la força del corrent han aconseguit modelar i perforar.

En aquest paratge podem contemplar un dels estreps del braç interior de la Serralada Prelitoral que queda interromput pel curs de l’Ebre, donant lloc a l’estret del Pas de l’Ase, d’uns 4 km de llargada. Hi destaquen diverses elevacions com les de la Roca de Beanta, la serra del Tormo i la Roca del Sol, aquestes darreres ja dins el terme de Garcia. Al marge dret del riu, al terme d’Ascó, aquest pas és constituït per l’alineació de sis turons en forma de serra, anomenats els Mugrons, 2,5 km al sud del poble, a la dreta de l’antic camí que comunica aquesta població amb la de Móra. Als Mugrons cal distingir la Roca de l’Ortiga, escarpat erosionat pel riu, i el Barber Medina, planiol entre les sis dents dels Mugrons i la Roca esmentada.

Sobre les verticals parets deixades pel riu, l'home i la seva necessitat de navegar han construït els camins de sirga. Tradicionalment, eren els llaüts els mitjans utilitzats per a dur a terme la navegació fluvial. Aquestes petites embarcacions viatjaven aigües avall dutes per la força del riu i aigües amunt a cop de rem o mitjançant una sirga que era tirada pels homes o, més tard, per una mula. El Pas de l’Ase és un exemple d’un treball tan dur: quan la riba s'estrenyia i desapareixia sota el faralló vertical, els “sirgadors” havien de trobar passos alternatius. En moltes ocasions, es veien obligats a pujar pel vessant o a progressar sobre els tallats per a, aigües amunt, reprendre l'embarcació que remuntaven. Així, l'Ebre no només enfortia terres i paisatges, també als habitants de les seves ribes.

En conjunt, el Pas de l’Ase defineix un marc territorial especialment important des dels punts de vista històric i paisatgístic, amb un ric potencial de vestigis arqueològics coneguts. El seu estudi sistemàtic ens està aportant dades de gran interès per interpretar la gènesi i evolució d’un poblament prehistòric dispers en el pla, fins a la seva concreció en hàbitats ben estructurats de forma estable en punts més o menys elevats i dissenyats d’acord amb les necessitats dels seus ocupants. Aquest petit congost, ja a l’últim tram de la conca fluvial de l’Ebre, considerem que podria haver determinat un dels límits del territori ilercavó, tret que posteriorment es mantindrà en definir també l’àrea d’influència de la ciutat romana de Dertosa.

A través d'antics camins com el de Sirga o el de Mules s'accedeix al congost del Pas de l'Ase. Aquest paisatge engorjat és també un punt de separació entre els municipis del nord de la comarca, més desenvolupats tecnològicament, i els del sud, on predomina una economia agrària.

Cal sortir de l'Ajuntament de Móra d'Ebre en direcció al riu. Quan s'arriba a la barana es tomba a l'esquerra: aquí s'inicia el trajecte, que en alguns trams coincideix amb l'antic camí de Sirga. De seguida es passa l'embarcador del club nàutic. Als 40 minuts s'observen a mà dreta uns horts vora unes roques, on es troben unes coves condicionades com a petits refugis. En acabar-se l'asfalt se segueix una estona per sota de les roques fins que als 50 minuts es topa amb una bifurcació: cal fer cap a la dreta. A l'hora del recorregut es passa per davant d'una casa i el camí s'apropa a la via del tren, on es bifurca. Es continua pel sender de la dreta que avança per un pas sota la via. Es deixen enrere dues masies i s'observa a l'altre cantó el poble de Garcia.

Es creua, a l'hora i escaig, el GR 7-1 (sender de Gran Recorregut), senyalitzat amb marques blanques i vermelles, que per la dreta duu a un pas de barca per on s'accedeix a Garcia. Es prossegueix recte i, entre camps d'oliveres i vinyes, es passa a l'esquerra el baixador de tren de Garcia. Es travessa un petit bosc i, a l'hora i 26 minuts, el camí s'apropa a la via del tren. Es passa entre un penya-segat i el riu: s'està entrant al Pas de l'Ase. Es continua recte entre engorjades muntanyes i boscos de ribera deixant diversos túnels ferroviaris. Transcorreguda una hora i 38 minuts apareix una bifurcació i es tomba a la dreta vorejant un camp abandonat. En arribar al final d'aquest camp s'acaba el camí i cal prendre un senderol que s'enfila fins al costat de la via i, després, pel rocam per sobre d'un altre túnel.

El trajecte coincideix en alguns trams amb el vell i empedrat camí de Mules, amb murs i escales de pedra, que a través del Pas de l'Ase unia Móra d'Ebre i Ascó. Des d'aquí es té una bona panoràmica del curs de l'Ebre. S'ha de parar atenció perquè el camí a vegades és poc clar i difícil de seguir. Finalment, a l'hora i tres quarts, s'arriba al Pas de l'Ase. El sender discorre per dalt d'un mur de contenció sobre la via del tren. És un tram un xic perillós, ja que s'és a una considerable alçada gairebé en vertical sobre la via.

*

*

*

*