SENDERS DE GRAN RECORREGUT
De La Jonquera a Terrassa (GR 2)
Vuitena etapa. Santuari Puig-L'Agulla - Aiguafreda (24,280 km)
Diumenge, dia 10 de maig
Per arribar fins al santuari de la Mare de Déu de Puig-L'Agulla, punt d'inici d'aquesta vuitena etapa, s'haurà de fer una lleugera pujada d'uns 15 minuts des del poble de Vilalleons, doncs l'autocar no ens hi pot portar. Santuari de pelegrinatge marià, Puig-l'Agulla és l'indret més famós de Vilalleons i un dels centres piadosos més visitats de la comarca. Des de la part esquerra del santuari seguirem un sender que ens portarà al Turó de l'Enclusa, on hi ha un vèrtex geodèsic i una antena. A la
baixada, passarem per diversos colls, com la collada de Mansa, per on passa la carretera de Vic a Viladrau, el coll de Taradell, punt de connexió amb el PR C-42 el qual seguirem juntament amb el GR 2, i el collet de Guaitallops, per on creua el camí ral de Taradell a Viladrau.
De La Jonquera a Terrassa (GR 2)
Vuitena etapa. Santuari Puig-L'Agulla - Aiguafreda (24,280 km)
Diumenge, dia 10 de maig
Per arribar fins al santuari de la Mare de Déu de Puig-L'Agulla, punt d'inici d'aquesta vuitena etapa, s'haurà de fer una lleugera pujada d'uns 15 minuts des del poble de Vilalleons, doncs l'autocar no ens hi pot portar. Santuari de pelegrinatge marià, Puig-l'Agulla és l'indret més famós de Vilalleons i un dels centres piadosos més visitats de la comarca. Des de la part esquerra del santuari seguirem un sender que ens portarà al Turó de l'Enclusa, on hi ha un vèrtex geodèsic i una antena. A la
baixada, passarem per diversos colls, com la collada de Mansa, per on passa la carretera de Vic a Viladrau, el coll de Taradell, punt de connexió amb el PR C-42 el qual seguirem juntament amb el GR 2, i el collet de Guaitallops, per on creua el camí ral de Taradell a Viladrau.
Després de passar un torrent, arribem al Pont del Molí dels Horts, per on passa el riu Gurri, i seguidament entrem a Seva, a la Plana de Vic, on destaca l'esvelt campanar romànic de l'església de Santa Maria. Passada la carretera de Seva a Palautordera, trobarem algunes masies com la Casanova de Figueroles, can Prat i la masia del Maset, fins a entrar a la població del Brull, municipi plenament muntanyenc, ja que arriba fins a la Creu de Matagalls. Al Pla dels Monjos trobarem can Casademunt, i un xic més endavant, a peu dels cingles, un mirador, des d'on podrem contemplar una bella vista sobre el Pla de la Calma i la riera de Picamena.
Un cop passada la pista que porta al Bruguer, que és la Granja Agrària del Montseny, trobem el famós dolmen del Pla del Boix, a la dreta del sender, que cal visitar. Seguidament, passarem per can Ser
ra de l'Arca, casa que queda a l'esquerra del camí i poc després entrem pels primers carrers d'Aiguafreda: carrer Maragall, carrer Barcelona i carrer d'Avencó, fins arribar al Pont de l'Abella, sobre el riu Congost. Aiguafreda ja és una població gran, que pertany al Vallès Oriental, i encara que hi ha algunes cases dels segles XVII i XVIII, amb portals de pedra dovellats, el conjunt de la població té l'aspecte d'un poble modern a causa del fort creixement de la indústria i de l'estiueig.
ra de l'Arca, casa que queda a l'esquerra del camí i poc després entrem pels primers carrers d'Aiguafreda: carrer Maragall, carrer Barcelona i carrer d'Avencó, fins arribar al Pont de l'Abella, sobre el riu Congost. Aiguafreda ja és una població gran, que pertany al Vallès Oriental, i encara que hi ha algunes cases dels segles XVII i XVIII, amb portals de pedra dovellats, el conjunt de la població té l'aspecte d'un poble modern a causa del fort creixement de la indústria i de l'estiueig.
Just abans de creuar el Pont de l'Abella hi ha el final del sender GR 2. Punt de confluència amb el GR 5, el qual per l'esquerra va en direcció al Tagamanent, i per la dreta vers els cingles de Bertí. A partir d'aquest punt, les dues properes etapes fins arribar a Terrassa es faran aprofitant trams del recorregut Matagalls-Montserrat i del GR 173, el Vallès Natural.
Nota: Nova baixada de preu del tiquet d'autocar!!
Malgrat la crisi econòmica que estem patint enguany, la Vocalia de Senders us rebaixa una altra vegada el preu del tiquet d'autocar. Per a les tres properes etapes del GR 2 que resten per acabar la temporada (10 i 31 de maig, i 21 de juny) el tiquet es rebaixa en tres euros!! (3,- €).
Per tant, el preu del tiquet d'autocar queda fixat, a partir d'aquesta etapa d'avui, de la següent manera:
10,- euros per als socis de l'Entitat
20,- euros per als qui no en són socis
Dificultat
: **Desnivells acumulats aproximats: (+470 m) (-790 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Hermo, Enric, Joan, Àngel i Montse.
En la següent imatge podeu veure el track GPS de la vuitena etapa De La Jonquera a Terrassa (GR 2), Santuari Puig-L'Agulla - Aiguafreda. Si hi cliqueu, podeu veure el track al Google Earth en 3D i descarregar-vos-el:
El Brull i altres indrets del terme
El poble del Brull (843 m i 115 h el 2005) és al peu del pujolet coronat per les restes del castell del Brull, del qual resten una torre d'angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l'alzinar que l'envolta. S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d'angle, com la que resta. El castell fou alçat pels vescomtes d'Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d'Osona (segle IX) i que comprenia també la demarcació de Tagamanent.
L'església de Sant Martí del Brull es troba a l'entrada de la vall que culmina amb Coll Formic, en un pendent del vessant dret de la riera de Collformic, que s'endinsa vers la Vallmanya, en direcció al Congost. L'església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l'absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions 
d'altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791. Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l'equip de mestres d'obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l'absis major. Té afegides les restes d'un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que protegien l'antiga porta de migdia, inutilitzada a partir del 1588, quan es modificà l'actual mur de ponent.
d'altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791. Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l'equip de mestres d'obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l'absis major. Té afegides les restes d'un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que protegien l'antiga porta de migdia, inutilitzada a partir del 1588, quan es modificà l'actual mur de ponent.
El Brull és un municipi força muntanyós, sobretot el sector que limita amb les terres del terme de Montseny, ja que s'integren dins el Parc Natural del Montseny. Així, les terres meridionals arriben a assolir altituds importants, com a la Creu de Matagalls (1 697 m), que fa de partió entre les terres de Viladrau, Montseny i el Brull, Puig Drau (1 344 m), Puig Ventós (1 243 m), el coll de Font Pomereta (1211 m) o Coll Formic (1 282 m). Tot el sector oriental s'estén vers el centre de la Plana i davalla fins als 600 m; les altituds màximes són a Serrabardina (779 m), al límit del Brull amb Seva. A excepció de la llenca occidental de terres formada geològicament en el període terciari, la resta del terme té un origen derivat de l'era paleozoica.
El terme és solcat per diverses rieres; unes vessen a la conca de la Tordera, com és la riera de la Castanya després de rebre les aigües de la riera de Collformic i del torrent de la Mina, i les altres, a la conca del Congost, com la riera de l'Avencó (que en el sector de capçalera rep el nom de riera de Picamena), que rep les aigües de la riera del Burguès, o el torrent de la Frau
, que en part forma límit natural amb el terme de Balenyà. Esparses arreu del terme hom troba diverses fonts, com la de la Castanya, la de Pomereta, la de la Barbota o la de l'Obi.
, que en part forma límit natural amb el terme de Balenyà. Esparses arreu del terme hom troba diverses fonts, com la de la Castanya, la de Pomereta, la de la Barbota o la de l'Obi.
Les masies històriques del Brull són la Sala, Casademunt, l'Estanyol, el Rourell, el Boix, el Bruguer, el Solà, el Pujol, la Castanyera, la Morera, les Planes i el Prat i, al sector de Viladrover, el Grau, els Bastons, el Pla i Serra-Montmany. Tots aquests masos existien ja el 1270. Per la seva importància històrica cal esmentar el dolmen del Pla del Boix, situat sobre l'espadat de la Vallmanya o riera de l'Avencó, que mira al vessant de la Móra del Pla de la Calma, i la muralla del Brull o del Montgròs, descoberta el 1974 i que ha estat excavada. És un gran mur, amb torres de defensa, d'uns 80 metres de llargada, que tanca un estret entre fondalades a l'indret conegut pel Montgròs, a l'oest del terme. Les restes de ceràmica àtica i altres elements arqueològics que s'hi han trobat revelen que és una obra de defensa dels ibers ausetans, iniciada al segle IV o III aC i restaurada en arribar els romans. Es pot accedir al dolmen i a la muralla pel camí o pista dels masos de la Sala i de Can Brull (Aiguafreda). Aquest és un camí que permet una magnífica vista del vessant N del Pla de la Calma i de les fondalades de la Vallmanya i de l'Avencó.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada