Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Les Tres Creus a la Mola d'Estat (Muntanyes de Prades)

22 de maig del 2008

SENDERS DE GRAN RECORREGUT


De La Jonquera a Terrassa (GR 2)


Cinquena etapa. Les Preses - Rupit (21,610 km)


Diumenge, dia 15 de febrer


Les Preses és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a la zona nord-oriental de la Plana d’en Bas, a la dreta del riu Fluvià i sota la serra del Corb. Sortim des de la plaça de l’Església, on hi ha una font on podrem omplir la cantimplora, i anem en direcció a la Bòbila i a la carretera de Santa Coloma de Farnés, la qual seguim a la dreta. Després de passar per la Central i Els Gorrancs arribem a la carretera de Manlleu a la Vall d’en Bas. Seguim aquesta carretera local que ens durà a Can Trona i Can Viladavall. Més endavant, la masia Les Comelles, on trobarem una font. El sender entra en un magnífic bosc, ple d’avellaners i faigs. De seguida trobem un trencall que porta als Hostalets d’En Bas, però seguirem recte fins al Portell de Sant Miquel, on podrem fer una parada a Sant Miquel de Falgars, on es gaudeix d’una gran vista sobre la vall d’en Bas.


A la font de Pibernat ens podrem refrescar; al seu costat, la casa deshabitada de Can Pibernat. Després de travessar els torrents de La Clapera i de La Batllia arribem a Falgars d’En Bas, que forma part de l’antic municipi de Joanetes, el qual es va unir als municipis de Sant Privat d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas i la Pinya per tal de constituir un nou municipi denominat La Vall d’en Bas, amb capitalitat a la vila de Mallol. Geogràficament hem entrat a la subcomarca de les Guilleries, encara que administrativament pertany a la Garrotxa. A Falgars d’en Bas trobem la famosa masia La Coromina.

El GR 2 ara s’enfila a buscar el coll de Saiols, a 1.100 metres d’alçada, punt més alt de l’etapa. Els cingles d’Aiats queden a sobre mateix del sender. Comencem a davallar i passem per Can Bosc i El Collell, on hi ha una altra font. De seguida entrem a Pruit, antic municipi de la comarca d’Osona, ara unit a Rupit, territori suau i amable, pla i entapissat de conreus, prats i boscos amb grans claps de roures vers la masia del Bac. Important la visita a l’església de Sant Andreu, d’estil romànic. Sortim de Pruit per una pista entre conreus i seguint la riera de Rupit arribem al Molí del Soler i finalment a Rupit, final d’etapa. Visita obligada a aquesta vila encisadora tan especial, que conserva carrers i cases construïts durant els segles XVI i XVII i pel pont penjant, amb peces de fusta en el trespol, que travessa la riera de Rupit.


Dificultat: **

Desnivells acumulats aproximats: (+730 m) (-380 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Hermo, Enric, Joan, Àngel i Montse.


En la següent imatge podeu veure el track GPS de la cinquena etapa De La Jonquera a Terrassa (GR 2), Les Preses - Rupit. Si hi cliqueu, podeu veure el track al Google Earth en 3D i descarregar-vos-el:








La Vall d'en Bas


El municipi de la Vall d'en Bas, conforma una unitat geogràfica i paisatgística de primer ordre. Serrats, carenes encinglerades com les de Cabrera dels Llancers, de Freixaneda o el Puigsacalm, envolten prats i boscos de faigs, alzines i roures fins arribar a la plana d'en Bas. Una plana que posseeix un dels sòls més fèrtils de Catalunya. Mentrestant, una munió de rieres i rierols solquen la plana abocant les seves aigües al riu Fluvià, després que aquest s'hagi format en saltar dels cims de Falgars.

La vall té una extensió de 90,5 Km2 i rondeja els 500 metres d'alçada sobre el nivell del mar. El Puigsacalm i el massís de Santa magdalena formen una de les siluetes més característiques de l'entorn. Des dels seus cims amb una alçària de 1.515 metres es pot gaudir de magnífiques panoràmiques sobre bona part de Catalunya. El municipi de la Vall d'en Bas es va crear l'any 1968 per la fusió dels antics municipis de Sant Esteve d'en Bas, Sant Privat d'en Bas, Joanetes i la Pinya. Amb la unificació es recuperava part de l'estructura de l'antic vescomtat de Bas, i es convertia en un dels municipis més grans de la comarca. La concentració de terres agràries entre els pagesos de la vall -concentració parcel.lària- i la creació de la cooperativa d'agricultors, a principis dels anys 70, van donar un notable impuls a l'activitat agrícola de la zona, i van dibuixar l'actual traçat de carreteres que comuniquen els diversos nuclis de població i veïnats.

Però la Vall d'en Bas també és història, essent terra de remences. El municipi encara conserva la masia on va néixer el cabdill dels pagesos Francesc de Verntallat. Cal esmentar, dos nuclis catalogats com a conjunts històrics-artístics, la vila del Mallol, ubicada sobre un turó i que fou durant segles la capital administrativa del vescomtat de Bas, i el nucli d'Hostalets d'en Bas, el qual té els seus origens en uns hostals situats al peu de l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic.

El topònim Maiol o Mallol, no es registra documentalment fins l'any 1176 i sembla que podria provenir del cultiu de maioles o vinyes joves: vinyes que avui han desaparegut pràcticament de tota la comarca. Aquesta vila s'assenta de forma majestuosa sobre el més vistós i estratègic pujol de la Vall. Antigament, aquest llogaret fou residència dels vescomptes de Bas. Posseïa un castell o força, fortament emmurallada de la qual ja se'n tenen referències l'any 1204. La vila era el centre de l'administració vescomptal. En l'actualitat i entre totes les construccions cal destacar la casa del Veguer, la presó o casa del Notari que va exercir aquestes funcions per a tota la Vall fins la penúltima dècada del segle XIX.

Els terratrèmols del segle XV van afectar el castell i avui en dia ja no en queda cap vestigi. L'església actual, dedicada a Sant Bartomeu, està ubicada en el mateix lloc que ocupava l'antiga capella de Sant Just, construïda fora del recinte del castell després dels terratrèmols de 1427.

En definitiva, un conjunt d'indrets dotats d'innegable interès, on el tracte amable i hospitalari de la seva gent fan amena i enriquidora l'estada a tots aquells que vulguin visitar-los.

*

Àlbum de fotografies d'aquesta cinquena etapa del GR 2

*

*

*