Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Cim de la Roca Falconera (Parc Natural de la Serra de Montsant, El Priorat)

30 de maig del 2008

SENDERS DE GRAN RECORREGUT


De La Jonquera a Terrassa (GR 2)

Quarta etapa. El Sallent de Santa Pau - Les Preses (18,970 km)


Diumenge, dia 18 de gener


El Sallent és una petita població agregada al municipi de Santa Pau, ja a la comarca de la Garrotxa, centrada per l’església romànica de Sant Vicenç, que va ser possessió del monestir de Banyoles fins al segle XIV. Sortim pel carrer principal i passem pel costat de la Rectoria i de can Bodega. De seguida trobem la carretera d’Olot a Banyoles. El GR 2 es dirigeix a l’entrada de Rocacorba i travessa el riu Ser. Tot davallant, el sender passa per la Bassa i el Molí de can Batlle, que ens queda a l’esquerra del camí, avui dia, fora d’ús. Un cop travessada la riera de Sant Martí per un pont, entrem en un fantàstic alzinar per un camí que conserva un empedrat molt antic. Al pla de can Formiga, travessem diverses masies com la Carreteria, can Gasparic i can Formiga; molt a prop hi ha un menhir anomenat “Pedra del Diable”.

El sender continua per la Casa Nova, i creuem el torrent de Terradaper, on trobem la font Fresca, amb taules i barbacoa, i el càmping Patxet. Travessem el veïnat de can Mascou i entrem a la vila de Santa Pau, conjunt medieval d'autèntica excepció, al voltant de la bella plaça porxada, al cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Val la pena fer una parada i visitar la vila pel seu notable interès històric i artístic. A la placeta de Sant Roc trobem una font.

Sortim de Santa Pau cap al volcà de Rocanegra i els conreus del pla de Santa Llúcia. Passem per la font del Clavell, on hi ha una zona de pic-nic, i per can Clavell. Més endavant, trobem les masies de Collellmir i can Roure, on hi ha una altra font. Estem al peu del volcà de Santa Margarida. Passem per la Collada de Bassols i l’Església romànica de Sant Miquel de Sacot, al pla de la Cot, entre els antics cràters de la Roureda de Colltort, de Santa
Margarida i del Croscat. El GR 2 entra a la fabulosa Fageda d’en Jordà; passem per la Cooperativa La Fageda i Can Jordà, seu dels serveis tècnics del parc natural.

El sender continua recte tot vorejant conreus, passant per can Samala i can Planissàs. Aviat arribem a la carretera que va de Les Preses al Pla de Sant Miquel. Després de passar per diverses cases, com la Quintana, la Canova i la Paradella, sortim del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Seguim una pista que en poc més d’un quilòmetre ens durà, finalment, a Les Preses, a la vall d’en Bas, sota la serra del Corb. Entrem pel carrer Sant Sebastià i el carrer Major. A la plaça de l’Església trobarem una font. Final de l’etapa d’avui.


Dificultat: **

Desnivells acumulats aproximats: (+460 m) (-350 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Hermo, Enric, Joan, Àngel i Montse.



En la següent imatge podeu veure el track GPS de la quarta etapa De La Jonquera a Terrassa (GR 2), El Sallent de Santa Pau - Les Preses. Si hi cliqueu, podeu veure el track al Google Earth en 3D i descarregar-vos-el:







Santa Pau, vila medieval


Santa Pau és una vila d’origen medieval situada en plena Zona Volcànica de la Garrotxa, la qual cosa li dóna un especial atractiu turístic que la converteix en un dels indrets més populars i visitats de la zona. Vet aquí el que ha estat denominat "miracle garrotxí": Santa Pau, l’abans i el després. De ser un lloc poc conegut a convertir-se en l’indret més visitat, més admirat i que rep felicitacions de tots els sectors socials. Un factor clau d’aquest pas ha estat la voluntat de la gent del poble i, sens dubte, la dels diferents organismes de la Generalitat de Catalunya, sense els ajuts dels qual Santa Pau mai no hauria esdevingut el que avui és.
El topònim de Santa Pau es troba en un document del 878 del rei franc Lluís el Tartamut. El municipi, al sud-est de la plana d’Olot, al cor de la Garrotxa, es troba situat de manera estratègica en una zona transversal de convergència mediterrània-atlàntica. La vall entre les serralades de St.Julià del Mont i Sta. Maria de Finestres és travessada per les torrenteres hidrogràfiques del Ser. Nombrosos camins per accedir a les més llunyanes masies que poblen aquesta geografia han estat arranjats. Els accessos per a vianants a l’entorn de la vila s’han millorat, enjardinat o construït, segons el cas, sense oblidar el manteniment i la conservació posteriors que els fan útils tant per als visitants com per als mateixos santapauencs.
El 81% del territori municipal és espai topogràfic i forma part del Parc Natural de la Zona volcànica de la Garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d’interès especial com el volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d’en Jordà o el Salt d’aigua de Can Batlle. Posseeix un dels grups de volcans antics més important de tota Europa, l'abundor de materials de projecció ha donat lloc a grans grederes que tenen més de 43 capes de diferent gruix que són explotades industrialment.
El conjunt histórico-artístic de Santa Pau (la baronia medieval) és suggerent de dia per la combinació de sol i ombra entre les pedres que composen l’encantador carrer de Vila Vella, la plaça porticada, el Castell o l’església de Santa Maria. De nit, però, el joc d’ombres i llums és encisador i converteix aquesta vila medieval en un espectacle integrador d’història i fantasia, horts i urbanisme, vida quotidiana i poesia. La vila Vella era totalment emmurallada tot formant un recinte quadriculat amb torres de defensa als angles; conserva encara l'encant i el valor monumental que van fer la població mereixedora de ser declarada monument històrico-artístic.
El castell ja apareix en un document del 929, la part més antiga fou bastida entre els segles XIII i XIV, quan els barons de Santa Pau s'hi instal·laren. És un gran casal de planta quadrada, l'edifici més antic de la població. Té finestres gòtiques, la torre mestra, quadrada i airosa, i a la planta baixa hi ha el pati d'armes i l'antiga capella dedicada a Sant Antoni. L'església parroquial de Santa Maria és un edifici gòtic del segle XV, amb un campanar quadrat. La plaça porticada, de forma triangular, dita Firal dels Bous, és un magnífic exemplar d'arquitectura popular medieval. El carrer del Pont comunica la villa Vella amb la vila Nova, on hi ha l'antic Hospital de Sant Roc i Sant Sebastià, del segle XVIII.
Activitats diverses, festes, avui dia ja conegudes arreu, com la Fesolada, poc després de Sant Antoni, el pessebre vivent, l’Homenatge a la gent gran i diferents actes tan esportius com culturals, obres de teatre, esplais, cants corals, intercanvi d’obres artístiques, l’agermanament amb el poble sicilià de Licodia... han aconseguit que Santa Pau hagi esdevingut un punt de trobada de visitants de molt diverses procedències i amb diverses motivacions.
*
*
*