De La Jonquera a Terrassa (GR 2)
Tercera etapa. Beuda - El Sallent de Santa Pau (20,270 km)
Diumenge, dia 21 de desembre
Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa que s’estén en el decliu dels vessants del massís del Mont fins a la vall del riu Fluvià, que és al límit sud del terme; compta amb els agregats de Lligordà, Palera i Segueró. El nucli antic és presidit per l’església parroquial, dedicada a Sant Feliu, d’estil romànic del segle XII.
El GR continua cap a la Creu del Candell i el mas Candell. Més endavant, trobem la font de l’Ametller, que queda a l’esquerra, i el mas Ametller. Passem per Ossinyà, població veïnal del municipi de Sant Ferriol, i seguim l’antic camí al Torn. El sender passa prop de can Jofre, amb molt bones vistes sobre el Ser. Passem pel mas Rampinyo i el Molí de can Camps. Després de travessar el riu Ser, arribem a El Torn, que forma un petit nucli de cases al voltant de l’església parroquial dedicada a Sant Andreu. Travessarem el Ser diverses vegades, i les masies de Gibert, la Petunya i la Torroella per entrar al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i arribar finalment a El Sallent de Santa Pau, final del nostre itinerari d’avui. El Sallent és una petita població agregada al municipi de Santa Pau, a la dreta del riu Ser, en un indret molt bonic on el riu passa enfonsat tot formant petites cascades i engorjats. Val la pena visitar l’església romànica del segle IX, dedicada a Sant Vicenç.
Dificultat: *
Desnivells acumulats aproximats: (+350 m) (-350 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Hermo (646 536 187); Enric (687 558 875); Joan (629 074 770); Àngel i Montse (669 154 950).
En la següent imatge podeu veure el track GPS de la tercera etapa De La Jonquera a Terrassa (GR 2), Beuda - El Sallent de Santa Pau. Si hi cliqueu, podeu veure el track al Google Earth en 3D i descarregar-vos-el:
Besalú i el seu Pont Vell
Besalú és un municipi de la comarca de la Garrotxa, la població del qual està situada a la riba esquerra del riu Fluvià. La vila és l'antiga capital històrica de la comarca, un recer d'art i d'història. Una sèrie d'esdeveniments li van fer perdre l'hegemonia política, social i econòmica que passà a la població d'Olot, actual capital de la comarca.
Al municipi s'han trobat restes de ceràmica ibèrica i de diverses èpoques romanes, però la seva història adquireix gran relleu durant la presència franca, quan en el 785 cau Girona i s'organitza el primer comtat al sud dels Pirineus, el Pagus o territori de Besalú resta lligat al comtat gironí. Els comtes moltes vegades es titulaven pel Pagus Bisuldunensis. A partir del 894 Besalú esdevé comtat amb dinastia pròpia, va ser quan Guifré el Pilós posà a Besalú el seu germà Radulf, fins que en el 1111 passà al comtat de Barcelona.
La població es formà a l'entorn del tossal que havia estat ocupat pel castell comtal, els seus carrerons envolten el turonet per llevant i ponent i desemboquen a la plaça Major. El nucli de població és un valuós conjunt medieval format per una sèrie de carrers, places, edificacions civils i religioses i restes de muralles que permet fer-se càrrec de la gran importància que el comtat de Besalú va tenir a l'Edat Mitjana. Entre les construccions més remarcables cal destacar:
- L'església parroquial de Sant Pere, consagrada en el 1003 i renovada en el 1160, també anomenada del Monestir.
- L'església parroquial de Sant Vicenç, del segle X, que en els seus inicis era situada a extramurs de la vila, adossada al castell dels
comtes. Existia en el 977, si bé l'edifici actual és de transició entre el romànic i el gòtic (segles XII i XIII).
- En el Barri Jueu, l'aljama de la vila comtal, com ho recorda la presència de la mikwà, o lloc d'ablucions rituals, on els jueus gaudiren durant l'Edat Mitjana d'uns privilegis molt notables fins a les darreries del segle XV, va ser famosa arreu de les terres del nord de la Catalunya Vella.
- La Plaça Major, és el centre neuràlgic de la població; amb belles porxades, té l'encís de la plaça de vila. Hi ha l'Ajuntament i l'antic Palau de Justícia, i hi té lloc el mercat setmanal, també es fan ballades de sardanes.
- L'Església de Santa Maria, del castell comtal, de la qual només en queden runes. Consta que ja existia en el 977, si bé l'edifici és del segle XII, i que va ser la seu d'una comunitat de frares aquisgranesos i després, en el 1114, agustins. En el temps del comte Tallaferro va ser la catedral d'un efímer bisbat.
- De l'antic Hospital, reconstruït recentment, tan sols en queda la portalada d'origen romànic, dita de Sant Julià.
Però l'edificació més característica i que més ha fet conèixer Besalú és el pont medieval sobre el riu Fluvià, l'anomenat Pont Vell. Té un aspecte majestuós i sòlid, d'un valor arquitectònic extraordinari, que imposa sensiblement i predisposa ja a les sorpreses que el visitant descobreix en recórrer cadascun dels carrerons i places de la vila. Està format per set arcades, moltes d'elles desiguals i corresponents a construccions d'èpoques diferents, el tram del costat de la vila és el més antic, segurament del segle XII. Una particularitat curiosa que li dóna un caràcter especial és la forma en angle, segurament degut a que les pedres del riu facilitaven aquesta construcció, amb una torrella fortificada en el punt d'inflexió del traçat del pont.
Altres motius d'interès de la població són l'església de Sant Jaume, can Llaudes, can Cornellà, can Safont, la Casa de la Vila i el palau de la Cúria.
Àlbum de fotografies d'aquesta tercera etapa del GR 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada