DE LA JONQUERA A TERRASSA (GR 2)
SENDERS DE GRAN RECORREGUT
.........................Benvolguts senderistes!
A Catalunya, el caràcter principalment muntanyenc de la seva geografia, unit a la important riquesa arqueològica i monumental escampada arreu del territori i la variada bellesa paisatgística, situa els senders de gran recorregut al nivell dels millors d'Europa, alhora que el clima suau del país els fa transitables la major part de l'any.
Catalunya, capdavantera de l'excursionisme ibèric, ho és també del senderisme. Té un interès evident promocionar i estimular aquesta modalitat de fer turisme, que mostra als visitants una imatge del país diferent, gairebé secreta, lluny de les aglomeracions costaneres i de les grans concentracions urbanes. Una modalitat que ofereix a les persones que tenen ganes de caminar i esperit d'aventura una autèntica "descoberta" de la naturalesa del país, i alhora la possibilitat de contemplar, al costat dels grans monuments ja consagrats del seu art i de la seva cultura, mostres gairebé desconegudes d'aquest art i d'aquesta cultura integrades en un paisatge d'una bellesa única.
En la temporada que iniciem ara, 2008-2009, podrem gaudir plenament d'aquesta bellesa paisatgística i cultural amb el sender GR 2, de La Jonquera a Aiguafreda, i acabant amb dues etapes complementàries, des d'Aiguafreda fins a Terrassa. El recorregut total és de 224,130 kilòmetres.
muntanyenca. Abunden els característics boscos d'alzines sureres i es pot contemplar, des del replà enlairat del Santuari de la Salut de Terrades, la taca blava del pantà de Boadella que recull les aigües de la Muga i de l'Arnera.A Lladó, encara en terra empordanesa, l'excel·lent obra romànica de la Col·legiata de Santa Maria prepara l'esperit per a la contemplació dels monuments de la veïna comarca de la Garrotxa. A Segueró, el romànic es fortifica i s'acompanya d'una de les més notables cases pairals de Catalunya, el Noguer de Segueró, però la vàlua d'aquest art medieval esdevé esplèndida a les esglésies romàniques de Beuda i de Palera, i sobretot a Besalú, la històrica capital del vell comtat que constitueix un dels conjunts monumentals més considerables del país. Creuada la vall del Fluvià, el sender GR 2, primer entre solituds i després pels caserius del Torn i el Sallent, enfila la vall del Ser a la recerca d'un altre conjunt medieval d'autèntica excepció com és la vila de Santa Pau, al voltant de la bella plaça porxada. Ara, l'itinerari entra en terres de passat volcànic, de colors sovint fantàstics i sovint cobertes de verds esponjosos i brillants, on val la pena tenir en compte les opcions laterals que permeten la visita a l'antic volcà de Santa Margarida o el passeig per sota el sostre arbrat de la Fageda de'n Jordà.
Ja passades Les Preses, 
a la Vall de'n Bas, el poblet de Joanetes és la fita inicial d'una pujada que no cessa fins ran de Sant Miquel de Castellò, ja als altiplans de Collsacabra. Les progressives panoràmiques sobre la ubèrrima Vall de'n Bas són de tal qualitat que fan oblidar aviat que el camí puja i no es tenen prou ulls per abastar-ho tot. Després, de Falgars de'n Bas cap a Pruit, sonen arreu les esquelles del bestiar i, a l'ombra dels veïns cingles d'Aiats, el paisatge alterna els bells prats amb rouredes i fagedes, alguna taca de bedolls i alguna solitària masia.
A Rupit, sens dubte un dels pobles més pintorescos de Catalunya, envoltat per la cinta del seu petit riu, comença, camí de Tavertet, un espectacular trajecte que voreja el cim de la llarga i imposant cinglera sobre la vall del Ter. Les aigües del pantà de Susqueda i la boscosa orografia de les Guilleries, presidida pel cim de Sant Miquel de Solterra, es contemplen a vista d'ocell en un itinerari sempre atractiu que continua pel sobtat descens, ple de giravolts, i pel tradicional grau de Tavertet i el pas per damunt la presa de Sau, camí de Vilanova de Sau.
a la Vall de'n Bas, el poblet de Joanetes és la fita inicial d'una pujada que no cessa fins ran de Sant Miquel de Castellò, ja als altiplans de Collsacabra. Les progressives panoràmiques sobre la ubèrrima Vall de'n Bas són de tal qualitat que fan oblidar aviat que el camí puja i no es tenen prou ulls per abastar-ho tot. Després, de Falgars de'n Bas cap a Pruit, sonen arreu les esquelles del bestiar i, a l'ombra dels veïns cingles d'Aiats, el paisatge alterna els bells prats amb rouredes i fagedes, alguna taca de bedolls i alguna solitària masia.A Rupit, sens dubte un dels pobles més pintorescos de Catalunya, envoltat per la cinta del seu petit riu, comença, camí de Tavertet, un espectacular trajecte que voreja el cim de la llarga i imposant cinglera sobre la vall del Ter. Les aigües del pantà de Susqueda i la boscosa orografia de les Guilleries, presidida pel cim de Sant Miquel de Solterra, es contemplen a vista d'ocell en un itinerari sempre atractiu que continua pel sobtat descens, ple de giravolts, i pel tradicional grau de Tavertet i el pas per damunt la presa de Sau, camí de Vilanova de Sau.
Entre Rupit, als altiplans de Collsacabra, i l'hostal de la Riba, al pantà de Sau, la variant GR 2-2, derivació del sender principal que passa per Tavertet, es dirigeix al sud pel bon camí carreter de Sant Joan de Fàbregues, el bell i restaurat monument romànic que ocupa el pla de Fàbregues sobre la vall de Susqueda i en un replà de les altes cingleres. El camí continua pel fondal fins a guanyar el coll i la masia del Pendís, però una mica abans compensa fer una petita marrada i enfilar-se per un suau camí
vers al pla de Montdois, on s'alça l'ampli Santuari de Montdois, amb aparença de masia, des d'on es contempla una magnífica panoràmica. Des del coll de Pendís, el camí del GR 2-2 tomba cap a la dreta, cap a ponent, i va perdent progressivament altura per entre bells paisatges amb abundants taques de bosc fins que a la Riba, després del llarg trajecte, entronca novament amb el GR 2, l'itinerari principal.
vers al pla de Montdois, on s'alça l'ampli Santuari de Montdois, amb aparença de masia, des d'on es contempla una magnífica panoràmica. Des del coll de Pendís, el camí del GR 2-2 tomba cap a la dreta, cap a ponent, i va perdent progressivament altura per entre bells paisatges amb abundants taques de bosc fins que a la Riba, després del llarg trajecte, entronca novament amb el GR 2, l'itinerari principal.El sender puja ara cap al carener de conglomerats rogencs on s'alça el monestir de Sant Llorenç del Munt des d'on les noves panoràmiques sobre les Guilleries, a llevant, es complementen, a ponent, amb el país més planer, fèrtil, conreat i amable de la Plana de Vic. L'immediat pas per Sant Julià de Vilatorta dóna a l'itinerari una nota quasi urbana, de població benestant i d'estiueig, d'aigües salutíferes, però el camí torna aviat cap a la muntanya i, pel santuari de la Mare de Déu de Puig-l'Agulla, s'atansa a la vila de Seva i, tot seguit, al petit poble d
el Brull on l'església parroquial romànica presideix un bell paisatge estès als vessants del mític massís del Montseny, quasi als peus de l'altiu cim de Matagalls. Un llarg serrat d'esquenall planer, paral·lel al fondal de la riera de Picamena, marca el camí cap a la població d'Aiguafreda sobre la qual, i sobre el teló de fons dels cingles de Bertí, es contempla una bella vista en iniciar la baixada final. A Aiguafreda, el GR 2 entronca amb el GR 5, el sender dels Miradors.
el Brull on l'església parroquial romànica presideix un bell paisatge estès als vessants del mític massís del Montseny, quasi als peus de l'altiu cim de Matagalls. Un llarg serrat d'esquenall planer, paral·lel al fondal de la riera de Picamena, marca el camí cap a la població d'Aiguafreda sobre la qual, i sobre el teló de fons dels cingles de Bertí, es contempla una bella vista en iniciar la baixada final. A Aiguafreda, el GR 2 entronca amb el GR 5, el sender dels Miradors.Ja seguint l'itinerari del GR 5, pel grau de les Avellanedes el sender puja a l'altiplà dels cingles de Bertí i es dirigeix a un altre dels paratges més singulars i atractius de la comarca vallesana: l'arrecerat indret de Sant Miquel del Fai, on la vegetació i els saltants d'aigua acompanyen el clos arqueològic i monumental. Més endavant, el sender passa per la bella vila de Sant Feliu de Codines i voreja els relleus de Gallifa per dirigir-se al poble de Sant Llorenç Savall i anar a la recerca dels rogencs conglomerats del massís de Sant Llorenç del Munt, ja a tocar de casa nostra, Terrassa.
Si voleu gaudir plenament d'un camí amb una gran riquesa cultural, com el GR 2, pel seu art romànic i la seva bellesa paisatgística, amb magnífiques panoràmiques, no us el perdeu, us esperem a partir de l'octubre!
Tot seguit us oferim el calendari de les etapes que tenim previstes per aquesta nova temporada, llevat de les modificacions ulteriors que hi puguin haver. Preneu nota i reserveu-vos aquestes dates:
CALENDARI TEMPORADA 2008-2009
19 d'octubre....................... 1ª etapa. La Jonquera - Terrades (19,920 km)
16 de novembre.................. 2ª etapa. Terrades - Beuda (28,910 km)
21 de desembre.................. 3ª etapa. Beuda - El Sallent de Santa Pau (20,270 km)
18 de gener........................ 4ª etapa. El Sallent de Santa Pau - Les Preses (18,970 km)
15 de febrer ....................... 5ª etapa. Les Preses - Rupit (21,610 km)
15 de març......................... 6ª etapa. Rupit - Vilanova de Sau(18,330 km)
19 d'abril ........................... 7ª etapa. Vilanova de Sau - Vilalleons (19,640 km)
10 de maig ........................ 8ª etapa. Santuari Puig-L'Agulla - Aiguafreda (24,280 km)
31 de maig.......................... 9ª etapa. Aiguafreda - Sant Llorenç Savall (29,540 km)
21 de juny ......................... 10ª etapa. Sant Llorenç Savall - Terrassa (22,660 km) Dinar de germanor
Vocals: Hermógenes Díez, Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Desitgem que aquesta nova aventura senderista sigui del vostre grat, tot mitjançant la pràctica d'una de les activitats amb més tradició del nostre país, l'excursionisme. Animeu-vos, doncs, i tingueu sempre present el nostre lema: "Un jorn de sender, una setmana de salut".
NORMES DE L'ORGANITZACIÓ
1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es faran obligatòriament a la Secretaria del Centre, i es tancaran el dimecres abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.
2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte i/o la seva adreça electrònica.
3.- Un cop completa la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d'espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s'apuntin en aquesta llista d'espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.
4.- Un cop finalitzat el període d'inscripció, és a dir, a partir del dimecres anterior a cada sortida, no es podrà retornar l'abonament del tiquet de l'autocar en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar.
5.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia.
6.- Es recomana portar roba i calçat adequats, i estar en possessió de la llicència de la FEEC.
7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.
9.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.
10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada