SENDERS DE GRAN RECORREGUT


El Camí dels Bons Homes (GR-7, GR-107)

Setena etapa. Ardòvol - Porta (28,100 km)


Diumenge, dia 7 de setembre

Aquesta etapa és una de les que té més desnivell de tot el Camí dels Bons Homes ja que passarem per La Portella Blanca d’Andorra, amb una alçada de 2.519 metres, punt culminant de tota la ruta.

Iniciem la caminada al poble d’Ardòvol (1.300 m), i passant pel costat del riu de la Llosa, en direcció ascendent, passem per El Vilar (1.440 m), la borda del Gasconet (1.460 m), Cal Jan de la Llosa (1.640 m), i pel Prat Xuixirà (2.000 m) s’arriba a la Cabana dels Esparvers (2.060 m), per on creua el GR-11; nosaltres anem direcció nord per la vall del riu d’Engaït per tal d’arribar a la Portella Blanca (2.519 m), límit fronterer entre Andorra, França i Espanya (una gran fita indica el punt de convergència).

La vista és esplèndida: la cara nord del Puigpedrós i tota la vall de Porta, al costat nostre els pics d’Envalira i cap al sud la vall de la Llosa que hem remuntat. Baixem tot passant per la Coma de Campcardós fins a la cabana del mateix nom (1.950 m); travessem els estanys de Campcardós i seguim avall fins al poble de Porta (1.511 m).

Dificultat: **

Desnivells acumulats aproximats: (+1.250 m) (-1.008 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Hermo, Enric, Joan, Àngel i Montse.

La fabulosa vall de Campcardós

Tancada al nord per la Serra de l’Orri de la Vinyola, amb pics com els de Fontnegra, de les Valletes i Fontfreda, i a migdia pel circ d’Engorgs i el massís del Puigpedrós, amb el Peiraforca o el Roc Colom, és una vall de configuració típicament glacial. A ponent, la Portella Blanca d’Andorra la separa de la Coma d’Engaït, a la capçalera de la Vall de la Llosa. I el Port de Fontnegra, dels Pics d’Envalira. Orientada de ponent a llevant, és recorreguda per la Ribera de Campcardós, tributaria del marge dret del Querol, a l’alçada de Porta.

És una de les valls cerdanes “imprescindibles” per a l’excursionista. No endebades apareix ressenyada a totes les guies. Solitària i despoblada, els pics que l’envolten cauen sobre ella per parets i canals verticals, especialment a migdia, amb l’agresta cresta entre el Peiraforca i el Roc Colom, conferint-li un aspecte sever, quasi feréstec. Malgrat això i probablement perquè, per la seva orientació, aquestes mateixes muntanyes la protegeixen de les ventades, ha estat antigament una vall molt aprofitada per a l’agricultura i la ramaderia. En donen testimoni els avellaners, les feixes i cledes envoltades per marges de pedra en sec, les cabanes i sobretot el camí carreter que encara conserva bona part del seu empedrat. Vestigis escampats profusament per la meitat de la vall propera a Porta. La Portella Blanca, límit fronterer entre els estats andorrà, espanyol i francès, deuria ésser, probablement, un punt important de pas de la contrada doncs, a través de la Coma d’Engaït es comunica amb la Vallcivera i la Vall del Madriu vers ponent i la de la Llosa vers migdia.

Recorreguda pels GR 7 i 107 (Camí dels Bons Homes), transitar per aquesta vall resulta una atractiva excursió per sí sola o com a pas per fer els Pics d’Envalira, a qualsevol època de l’any. El recorregut, sempre pel fons de la vall i prop del riu, no presenta cap pas compromès ni exposat, amb un pendent moderat però constant per superar un desnivell superior als 1.000 metres. Amb neu és un itinerari molt apropiat per a emprendre’l amb raquetes o esquís. Ara be: les guies adverteixen que si n’hi ha molta, el tram entre la darrera tanca i la cabana, a la falda del Pic de les Valletes, pot estar exposat a un alt risc d’allaus. A partir de la cabana la vall s’obre i minva el perill.

*
*
*