SENDERS DE GRAN RECORREGUT


El Camí dels Bons Homes (GR-7, GR-107)

Vuitena etapa. Porta - Merenç-de-les-Vals (21,520 km)


Diumenge, dia 21 de setembre

Ja en territori de França, proseguim el nostre itinerari des del poble de Porta (1.511 m), des d’on ens dirigim cap a la propera estació d’esquí de Porté-Puymorens; passem prop d’una de les pilones d’un remuntador i seguim una pista de l’estació fins al pàrquing del Planell, des d’on seguim pujant fins al coll de Puymorens (1.915 m). Seguim de baixada cap a l’Hospitalet-près-l’Andorre (1.420 m) i baixem fins el riu Ariège, el qual seguirem fins a Merenç-de-las-Vals (1.052 m).

Els viatgers que transitaven entre les valls de l’Arièja i de Querol havien de creuar el coll de Pimorent (Puymorens), a 1.920 m d’altitud, on les condicions climatològiques, a l'hivern, en feien difícil el pas.

És per aquest motiu que durant la segona meitat del segle XV el rei francès Lluís XI va manar construir una hospitalitat , on els viatgers es poguessin refugiar abans de seguir el seu camí.

A l’entorn de l’Ospitalet prop d’Andorra (l’Hospitalet-près-l’Andorre), es van anar agrupant diverses cases, que amb el pas dels temps van donar lloc a la petita població actual, que encara conserva aquella tradició d’indret de pas i lloc de repòs per als viatgers que vénen de la Cerdanya o d’Andorra pel Pas de la Casa.

Per aquests llocs de gran bellesa i tradició, transcorrerà la nostra caminada.

Dificultat: *

Desnivells acumulats aproximats: (+560 m) (-1010 m).

Organitza: Vocalia de Senders.

Vocals: Hermo, Enric, Joan, Àngel i Montse.

Els muflons, avantpassats de les ovelles

Tot pujant cap el coll de Pimorent, pot aparèixer en qualsevol revolt del camí algun mufló (Ovis Musimon). És fàcil diferenciar els mascles de les famelles, per la forma de les banyes, recargolades cap enrere en els primers, i poc visibles o quasi absents en les segones. Els muflons són de les cabres salvatges més petites. Tenen una alçada de 70 cms. i arriben a pesar uns 40-70 kilos. Les banyes dels mascles adults poden arribar a medir 60 cms. i pesar fins a 5 kilos. Durant els mesos d'hivern, tenen una cresta a la part alta del coll. Les famelles, més petites, tenen poca pell a la cua i gairebé no tenen banyes. La cua dels mascles, a diferència, és rogenca o grisa depenent de l'estació de l'any. També es diferencien per dues taques grosses, una a cada costat.

Els muflons europeus viuen en grups de vàries mides. Durant l'època d'aparellament, aquests grups es separen en varis, que es composen d'un mascle i unes deu famelles. Els mascles viuen de 10 a 11 anys, mentre que les famelles arriben fins els 14 o 15 anys.

Els muflons foren introduïts l'any 1.957 pels francesos al massís del Carlit, a partir d'animals procedents de Còrsega, on sobreviu una de les poques poblacions europees. Dels primers dotze exemplars, actualment nombrosos ramats pasturen per tot el massís, la vall de Querol i la zona de Pimorent. A vegades es veuen muflons amb grans taques blanques, record de la seva impuresa genètica i la mescla amb ovelles, de les quals són els avantpassats.

Estudis recents demostren la competència dels muflons amb els isards, els quals desplacen cap a zones menys favorables per viure. Tot i així, és tota una experiència creuar-se amb un d'aquests animals i admirar el seu port i agilitat en la marxa per la muntanya.