SENDERS DE GRAN RECORREGUT
El Camí dels Bons Homes (GR-7, GR-107)
Desena etapa. Orgeis - Comús (22,660 km)
Diumenge, dia 15 de juny
Sortim d'Orgeis (823 m), on hi ha un pal indicador del "Ch
emin des Bonshommes". Travessem el pont sobre l'Arièja. El Camí travessa unes canonades d'aigua i puja cap a La Portella (La Porteille, 990 m). Travessem el riu La Lauza per un pont, riu que passa per Acs-dels-Tèrmes on desemboca a l'Arièja. Seguim per una pista asfaltada i entrem a Ascon (983 m), petit llogaret amb quatre cases, on trobem un rètol del Camí dels Bons Homes. Travessem el poble, passem pel costat del cementiri i ens dirigim cap a Sorjat (Sorgeat).
Entrem a Sorjat (1.064 m), de nou pal indicador i seguim una pista; després un corriol costerut ens portarà al Coll d'Ijós (Col d'Ijou, 1.649 m). Aquest coll és com una gran esplanada, al final de la qual prenem un camí que ens duu al Pla de la Garda, on hi ha una cruïlla de camins. Més endavant, arribem al Coll de Peira Blanca (Pierre Blanche). Seguim pel Serrat de l'Apallador on trobem una caseta de pastors que pot servir perfectament d'aixopluc en cas d'emergència. Seguim pel Coll dels Canons i per fí arribem al Coll de Balagués (1.669 m), punt més alt d'aquesta etapa. En aquest coll hi ha un rètol del GR-107, Camí dels Bons Homes, i una caseta de fusta amb planells de captació d'energia solar. Comencem a baixar en direcció al poble de Montelhó.
Després de passar pel Serrat del Brollador (Brulladou), entrem al poble de Montelhó (Montaillou, 1.300 m) on ens podrem refrescar en una abundosa font. A dalt d'un turó podem albirar les restes del castell de Montelhó. Seguim direcció Comús, i arribem al poble de Pradas (Prades, 1.240 m); passem pel costat del cementiri i de l'església. El GR-107 passa per l'únic carrer del poble. Després de travessar uns camps, finalment arribem al punt de destí, Comús (Comus, 1.166 m), pal indicador.
emin des Bonshommes". Travessem el pont sobre l'Arièja. El Camí travessa unes canonades d'aigua i puja cap a La Portella (La Porteille, 990 m). Travessem el riu La Lauza per un pont, riu que passa per Acs-dels-Tèrmes on desemboca a l'Arièja. Seguim per una pista asfaltada i entrem a Ascon (983 m), petit llogaret amb quatre cases, on trobem un rètol del Camí dels Bons Homes. Travessem el poble, passem pel costat del cementiri i ens dirigim cap a Sorjat (Sorgeat).Entrem a Sorjat (1.064 m), de nou pal indicador i seguim una pista; després un corriol costerut ens portarà al Coll d'Ijós (Col d'Ijou, 1.649 m). Aquest coll és com una gran esplanada, al final de la qual prenem un camí que ens duu al Pla de la Garda, on hi ha una cruïlla de camins. Més endavant, arribem al Coll de Peira Blanca (Pierre Blanche). Seguim pel Serrat de l'Apallador on trobem una caseta de pastors que pot servir perfectament d'aixopluc en cas d'emergència. Seguim pel Coll dels Canons i per fí arribem al Coll de Balagués (1.669 m), punt més alt d'aquesta etapa. En aquest coll hi ha un rètol del GR-107, Camí dels Bons Homes, i una caseta de fusta amb planells de captació d'energia solar. Comencem a baixar en direcció al poble de Montelhó.
Després de passar pel Serrat del Brollador (Brulladou), entrem al poble de Montelhó (Montaillou, 1.300 m) on ens podrem refrescar en una abundosa font. A dalt d'un turó podem albirar les restes del castell de Montelhó. Seguim direcció Comús, i arribem al poble de Pradas (Prades, 1.240 m); passem pel costat del cementiri i de l'església. El GR-107 passa per l'únic carrer del poble. Després de travessar uns camps, finalment arribem al punt de destí, Comús (Comus, 1.166 m), pal indicador.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+870 m) (-520 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Hermo, Enric, Àngel i Montse.
El talc, principal indústria extractiva de l'Arièja
Havent-se clausurat la majoria de mines i pedreres de la zona, el talc de Luzenac, que s'extreu a cel obert al massís de Taba, a 1.800 metres d'altitud, constitueix la principal riquesa minera de l'Arièja. Aquesta explotació es va iniciar a mitjan segle XIX i hom calcula que hi ha reserves per fins d'aquí a cent anys. Actualment, se'n treuen més de 430.000 tones anuals. La matèria primera s'extreu de maig a octubre i és transportada a la planta de trituració i tractament de Luzenac, una mica més avall d'Acs-dels-Tèrmes. En aquesta indústria, hi treballen actualment tres-cents obrers permanents i, en els mesos d'extracció, més d'un centenar de temporers.
L'empresa de talc de Rio Tinto Minerals, denominada Luzenac, és una productora capdavantera de talc associada amb Rio Tinto des de 1988, quan es va prendre control de Talc de Luzenac, operador de la mina de talc més gran del món situada en el sud-oest de França. Després, es va sumar Talc i Grafite Val Chisone, un productor italià, titular de mines més petites a Itàlia i Espanya, i una mina a Àustria.
La producció francesa procedeix exclusivament de Talc de Luzenac (filial al 99% de RTZ Borax, subsidiària al seu torn del grup anglo-australià Rio Tinto), que explota el jaciment de Trimouns a Luzenac, amb planta de 330 kt/a, i que a través de filials controla nombroses mines a Itàlia, Espanya, Àustria i Canadà i plantes de procés en aquests països i a EEUU, amb una capacitat total de 1,315 Mt/a.
Luzenac produeix més de 1,4 milions de tones de talc per any i comercialitza el producte en tot el món. L'ús més conegut del talc és com a producte de neteja personal; no obstant això, aquest ús és el menys rellevant de les seves aplicacions. El talc és un mineral funcional amb propietats naturals, tals com ser repel·lent a l'aigua, resistent a la calor i biològicament inert, la qual cosa el converteix en un ingredient d'importància en la fabricació de paper, pintures, plàstics i molts altres productes coneguts. Degut al fet que cada jaciment de talc és diferent segons el seu gènesi, cada talc és també diferent i pot tenir diferents aplicacions segons les necessitats del client. Les 18 varietats de talc de Luzenac s'empren en la composició de procuctes molt diversos com la papereria, la pintura, els plàstics, els cosmètics o els aliments. El grup de Talc de Luzenac és el primer productor mundial d'aquest mineral, samb filials a Europa, Amèrica i Austràlia.
En la següent imatge podeu veure el track GPS de l'etapa Orgeis - Comús. Si hi cliqueu, podeu veure el track al Google Earth en 3D i descarregar-vos-el:
*
*
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada