SENDERS DE GRAN RECORREGUT


El Camí dels Bons Homes (GR-7, GR-107)

Segona etapa. Timoneda - Sant Llorenç de Morunys (28,930 km)


Diumenge, dia 18 de novembre

A Timoneda, lloc on vàrem acabar la passada etapa, hi ha dos camins amb uns rètols indicadors del Camí dels Bons Homes, un per a bicicletes i cavalls i l'altre per a caminants, que és el que agafarem per iniciar la nostra caminada d'avui, que transcorre tota per terres del Solsonès, on els pobles son escassos, les masies molt aïllades i el bosc exuberant. Anirem cap a Odèn, poble al qual no entrarem, doncs un cop arribats a la bifurcació on hi ha "La Creu d'Odèn" deixarem el camí que entra al poble per seguir el GR-1 que baixa cap a la dreta. Sobre el cingle que tenim al davant, hi ha l'església de Santa Cecília d'Odèn, així com les runes del castell. Al cap de poca estona, passarem pel Molí de Riulacó on hi ha una cruïlla de camins, el Camí dels Bons Homes segueix recte; abans, però, val la pena arribar fins el proper estret de Riulacó, espectacular estret excavat pel riu amb un impressionant saltant d'aigua.

Continuem cap el Soler de Dalt, conjunt d'edificacions en un lloc altiu i arrecerat sobre el riu d'Odèn, i un cop passada l'ermita romànica, dedicada a Sant Miquel, a uns 160 metres, es deixa el GR-1 i se segueix per la pista de la dreta fins arribar a la casa de la Cabanola del Soler. Seguim per aquesta pista, que guanya alçada fent llaçades i anem cap a la Casa de Cavallera Alta, seguint després cap a Canalda, llogaret del municipi d'Odèn format per un conjunt de masos a l'entorn de l'església de Sant Julià, que queda un centenar de metres més avall. Anem cap a Coll de Jou, però primer passarem per Les Esplugues, boniques balmes que en èpoques humides son uns degotalls; un cop arribats al coll, ens podrem refrescar i beure aigua a la font de Coll de Jou. Agafarem un camí a la dreta que en forta baixada, i passant per la preciosa ermita romànica de Sant Serni del Grau, ens portarà finalment a Sant Llorenç de Morunys.

Dificultat: **

Desnivells acumulats aproximats: (+750 m) (-740 m).

Organitza: Vocalia de Senders

Vocals: Robert Rué, Hermógenes Diez, Enric Cortés i Joan Perich.

Canalda

Canalda està situat al nord de la comarca del Solsonès i ocupa el vessant meridional del Port del Comte. Està drenat per la riera de Canalda i la rasa d'Ancies. A llevant i a ponent queda emmarcat per les carenes de la serra d'Ancies i la del puig Sobirà. El punt més alt el trobem al coll de Tancalaporta per sobre els 2.100 metres sobre el nivell del mar; i el més baix a la riera de Canalda prop dels 800 metres. Actualment Canalda té 34 habitants, que suposen una densitat que no arriba als 2 habitants per quilòmetre quadrat; l'any 1857 els canaldencs eren quasi 300, això és, 16 per cada quilòmetre quadrat. En cent cinquanta anys, el nombre d'habitants s'ha dividit per 10. La principal característica de la població a Canalda és la dispersió de les masies pel seu territori sense formar cap nucli compacte. No té places ni carrers. Aquest tret és comú a la majoria dels municipis del Solsonès. Això no obstant, hi ha alguns agregats o conjunt de cases més o menys acostades: les cases que formen el nucli i que s'apleguen al voltant de l'església parroquial, i les d'Isanta, avui quasi totes ensorrades.

Cavallera és una de les cases més antigues de la contrada. Des del segle XII els seus habitants eren gent influent. Al segle XIX després de la guerra del Francès (1808-1814), la dels Set Anys, la dels Matiners, la darrera dels carlins del 1872-1876, i a causa de la posició estratègica d'aquesta casa i la seva masoveria el Planellot, que les feia de lloc de pas i estatge de totes les tropes, els propietaris van decidir canviar de residència i anar-se'n a Puig-arnau, deixant-hi masovers. Des del segle XIX hi ha dues cases, Cavallera Alta i Cavallera Baixa, una a tocar de l'altra. Cavallera Baixa, durant el segle XIX va créixer i es va reformar bastant com ho demostren les llindes d'algunes finestres, 1801, 1812, i la de la porta de ponent, 1844. Per sobre de Cavallera Alta hi ha una capella dedicada a Sant Martí; la llinda de la porta duu la data de 1863.

Sant Julià de Canalda és l'església parroquial del poble des que fou consagrada pel bisbe d'Urgell, Nantigis, l'any 901. En l'acta de consagració apareix amb el nom de Kanavita i ja sortia citada l'any 839 en la consagració de la Seu d'Urgell. El temple actual és el resultat de tres èpoques diferenciades: dos absis pre-romànics; el campanar, la volta i la porta del segle XII, i la sagristia i el creuer del segle XVIII. Del segle IX i X només es conserven els absis quadrats de migjorn i de llevant amb les pedres que no estan posades en filera. La nau central és del segle XII així com la porta d'arc adovellat de mig punt del mur de migjorn, la qual conserva ferros de dibuix senzill (tires amb dues volutes en un extrem) i la façana de ponent amb el campanar d'espadanya de la mateixa amplada que la façana que li dóna un caràcter singular.

*

*