EL GR 7, el primer sender intercontinental

El GR 7 va ser el primer sender de gran recorregut que es va senyalitzar a la península ibèrica, concretament es va començar a marcar a les comarques tarragonines, allà en el 1973. Amb el decurs dels anys, podríem dir que el GR 7 ha esdevingut la columna vertebral de la xarxa catalana de senders, tant per la seva situació geogràfica com pel fet que va néixer, i durant molts anys va ser en sí mateix, una minixarxa de senders, ja que al traçat original es van anar afegint una sèrie de variants i subvariants que el van anar ramificant per les zones properes a l'eix primitiu.

Tant va ser així, que va caldre fer una reorganització de la xarxa i en aplicació de la normativa vigent es van convertir en registre propi les variants que havien nascut com a GR 7-1 (GR 171), GR 7-2 (GR 172) i GR 7-4 (GR 174).

El sender, després de creuar Andorra, entra a Catalunya per la Farga de Moles i es dirigeix a la Seu d'Urgell. S'enfila per l'extrem Oest del Parc Natural del Cadí - Moixeró i davalla cap a Tuixén. Després passa pel Coll del Port, entre els espais d'interès natural de les Serres d'Odèn - Port del Comte i la Serra del Verd, per arribar a Sant Llorenç de Morunys. Continua cap a Solsona travessant les serres de Busa – Els Bastets – Lord (EIN) i el santuari del Miracle (EIN), i arriba a Pinós. El sender continua entre camps de cereals i turons suaus i ondulats cap a Sant Pere Sallavinera, Bellprat i Cabra del Camp, s'enfila per la serra de Miramar (EIN Tossal Gros de Miramar) i baixa cap a la Riba. S'endinsa a l'EIN de les Muntanyes de Prades passant per Mont-ral i Arbolí. Continua per l'Argentera (EIN de les serres de Pradell – l'Argentera), assoleix la mola del coll de Jou i la serra de Llaberia (EIN), davalla per Tivissa (EIN de les muntanyes de Tivissa – Vandellòs), Rasquera i Benifallet per on travessa l'Ebre. A partir del riu el camí torna a pujar passant per Paüls cap als Ports de Beseit (PN) i finalment arriba a Fredes tot endinsant-se al País Valencià.

La variant 7.3 ens endinsa una mica més per la Serra de Llaberia (EIN) passant per la Mola de Colldejou; la variant 7.5 ens permet arribar a Solsona passant per Lladurs, un conjunt de masos disseminats; mentre que la variant 7.8 ens fa travessar la serra de Carbonaria pel seu vessant oest (EIN Tossal Gros de Miramar).

A més, el GR 7 forma part del sender internacional E-4 (Arc Mediterrani). Comença a Esparta, al Peloponès (Grècia), tot i que està previst que arribi a Creta, travessa Bulgària, Eslovènia, el nord d'Itàlia, el sud de França i el principat d'Andorra. Després de creuar Catalunya continua per Espanya creuant el País Valencià, Múrcia i Andalusia fins a Gibraltar. En un futur, aquest GR travessarà l'estret i continuarà per terres del Marroc, convertint-se així en el primer sender intercontinental. Un tram més petit d'aquest GR, des de Bellprat fins les terres valencianes forma part, també, del sender internacional E-7 (Oceà Atlàntic – Mar Negre) que va des de Constanza a Rumania (en un futur arribarà a Crimea) fins a Lisboa a Portugal.

Així dons podríem dir que ens trobem davant el GR més important de Catalunya.

Comarques catalanes que travessa: ALT URGELL, SOLSONÈS, ANOIA, BAGES, CONCA DE BARBERÀ, ALT CAMP, BAIX CAMP, PRIORAT, RIBERA D'EBRE, BAIX EBRE, TERRA ALTA, MONTSIÀ i BAIX MAESTRAT.

GR = Gran Recorregut
EIN = Espai d'Interès Nacional
PN = Parc Natural