Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Cim de la Roca Falconera (Parc Natural de la Serra de Montsant, El Priorat)

12 de març del 2007

SENDERS DE GRAN RECORREGUT


G.R.-83. Setena etapa:
Beget-Prats de Molló


EL CAMÍ DEL NORD O DEL CANIGÓ (G.R.-83). Mataró - Canigó - Prada de Conflent. La ruta de l'Exili.


Setena etapa: Beget - Prats de Molló (19,500 Km)


Diumenge, dia 22 d'abril


En el mes de febrer del 1939, les tropes franquistes van ocupar tota la frontera pirinenca, impedint el pas, com a mínim, per les principals vies de comunicació. Més de 450.000 persones van creuar la frontera aquells dies de febrer pel coll d’Ares, el coll de Malrem, el coll de Lilla, el Pertús i Portbou. De tots aquells colls o passos, el de Malrem, per on passa aquesta ruta, era el més dificultós, no pas per la seva altitud o accidents excepcionals, sinó perquè l’aproximació i el creuament s’havien de fer a peu. Procedents d’Olot, Oix i Beget, passant pel coll de Golofreu i el de Malrem, van arribar a La Menera, un petit poble de la Catalunya Nord de poc més de 300 habitants en aquells anys, més de 5000 refugiats que hi van trobar ajuda i aixopluc.

La Menera, territori més meridional de les possessions continentals de l’estat francès, fou la principal via de comunicació durant segles, a peu i a cavall, entre les planes del Rosselló i el Vallespir amb les de la Garrotxa i el Ripollès.

Per aquests indrets, és per on passa la nostra caminada. Sortim de Beget (577 m) i anem seguint el corriol “Tour du Vallespir” que ens menarà a Prats de Molló passant pel coll de Golofreu (940 m), coll de Malrem (1130 m), La Menera (777 m), coll de la Guilla (1194 m) i arribant a Prats de Molló, vila fortificada a partir de la carta de poblament de Jaume I, el 1245. És important visitar l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, d’origen romànic del segle XIII; sols hi resta el campanar de torre cuadrada, la nau del gòtic tardà és del segle XVIII.



Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 1060 m) (- 900 m)
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Robert Rué, Hermógenes Díez, Enric Cortés, Joan Perich



Diari de Prats de Molló. Resum de l'èxode de la població civil i de les tropes republicanes espanyoles...

"...La fugida de l'exèrcit republicà espanyol i de la seva població civil cap a França marca profundament la vida dels habitants de Prats de Molló. És un esdeveniment històric sense precedents del qual nosaltres debem deixar constància en el registre de la nostra comunitat perquè les generacions futures puguin saber que entre 90.000 i 100.000 persones, homes, dones, nens i vells, varen penetrar a França pel coll d'Ares, coll Pregon i altres colls del voltant... Si nosaltres afegim a aquesta xifra fantàstica de gent, 1000 ó 2000 caps de bestiar veiem que dificulten encara més la viabilitat dels passos desbordant tots els serveis de les administracions a causa de totes aquestes persones i bestiar que van envair tot el territori de la nostra comarca... A més estàvem a ple hivern i una espessa capa de neu recobria les muntanyes, però l'espant i la por fa que res, que cap obstacle, els detingui...

...El 27 de gener del 1939 arriben els primers fugits, per grups d'algunes persones, dones, vells i infants que porten en el seu rostre el senyal de la fatiga del fred i de la fam. Les seves figures deixen veure clarament els terribles patiments que han sofert...
...Els habitants de Prats de Molló contemplàvem les interminables corrues de siluetes que baixaven de la muntanya pel camí de la capella de Santa Margarida... Davant d'aquesta afluència de persones a qui s'havia d'atendre, els habitants de Prats de Molló vàrem prendre mesures urgents sense esperar les indicacions de la prefectura de Ceret... Quan la primera fam va quedar calmada, es feren fogueres per calentar-se les dones i els nens. però encara quedava calmar l'engoixa. La corrua de gent continua i les escoles no poden amb la marea humana i comencen a portar la gent als camps de vacances de la vall de Perpinyà... El 5 de febrer hi ha una gran tempesta de pluja i neu a la muntanya. Els refugiats espanyols queden atrapats i és urgent que quedin racerats, donant prioritat a les dones i els seus fills... És una visió lamentable veure el sofriment d'aquests infants, morts de fred amb les seves mares que a vegades no tenen llet per alimentar-los...

...El 6 de febrer arriben els refugiats ferits transportats pels cotxes espanyols des de coll d'Ares i també pel coll de la Guilla... Mentrestant una negra corrua de refugiats i ferits continua el seu camí de fugida desafiant els perills amb un coratge sobrehumà portant al descobert les ferides horroroses del combat, ferides en carn viva, putrefactes... Són els horrors de la guerra i les seves conseqüències. Això és possible en ple segle XX que no hauria de permetre aquestes atrocitats... El cor esclata de pena veient aquest lamentable espectacle, aquestes corrues silencioses que passen davant els meus ulls..."

En el mes de febrer del 1939, les tropes franquistes van ocupar tota la frontera pirinenca, impedint el pas per les principals vies de comunicació. Més de 450.000 persones van creuar la frontera aquells dies de febrer. El poble de La Menera es va volcar en ajudar els refugiats que arribaven en condicions ben miserables i en ple hivern. Es destinà l’escola per a la gent més delicada. La Casa de socors de Sant Vicenç de Paul es va convertir en hospital per als malalts. El poble va demanar ràpidament ajuda a les poblacions veïnes... I la història no feia més que començar... l’esclat de la 2ª guerra mundial al cap d’uns mesos, comportà que molts altres seguiren creuant la frontera per aquells mateixos passos, per seguir lluitant o, simplement, per sobreviure.



PROPERA ETAPA
Diumenge, dia 20 de maig
Prats de Molló - Refugi de Marialles - Castell (26,600 Km)


ETAPES QUE RESTEN


8ª etapa....20 de maig... Prats de Molló - Refugi Marialles - Castell
9ª etapa....17 de juny.... Refugi Marialles - Cim del Canigó - Taurinyà

10ª etapa.....8 de juliol....etapa cloenda i Dinar de germanor.