VOCALIA DE SENDERS

El Camí dels Nyerros (Cent desè aniversari)

9a etapa: Sant Joan de les Abadesses - Pardines (19,890 km)

Diumenge, 24 d'abril

Itinerari:
Sant Joan de les Abadesses, camí de Plansesaigües, Pedrera de can Màxim, Torre del Fre, Colònia Balaguer, Ogassa, Surroca de Baix, Prat del Pinter, ca l'Enric, Sant Martí de Surroca, can Picola, mas i font de la Roda, refugi Montserrat, Coll de Pal, Collada Verda, Cabana d'en Vinyes i Pardines.

Descripció:

Una magnífica excursió per la comarca del Ripollès. Des de Sant Joan de les Abadesses seguirem el bonic camí de Plansesaigües, paral·lel al torrent del mateix nom i a la via verda del Ferro i del Carbó, fins al poblet d'Ogassa. Una perllongada ascensió, tot passant per l'ermita romànica de Sant Martí Surroca i el refugi forestal de Montserrat, ens menarà fins a Coll de Pal, al bell mig de la Serra Cavallera, i a la Collada Verda. Pel Camí de la Collada Verda, en franca davallada, arribarem a Pardines.

Santa Bàrbara (Prat del Pinter)

Som a Sant Joan de les Abadesses (774 m), al carrer de Camprodon. Marxem a la dreta passant per la plaça d'Anselm Clavé i l'església romànica de Sant Pol, i prenem ara el primer carrer que baixa a la dreta per anar a trobar el Pont Vell, d’arquitectura medieval (766 m). Creuem el pont per damunt el Ter i anem a buscar, a l’altra banda de la carretera, el camí del Taga que ens menarà fins Ogassa. Creuem la via verda de l’anomenada Ruta del Ferro, antiga via dels trens que pujaven fins l’estació de Toralles per transportar el carbó extret de les mines d’Ogassa, i el sender comença a remuntar, amb suau ascens, paral·lel al torrent de Plansesaigües (800 m). Arribem a una desviació, amb un pal indicador, on abandonem el camí del Taga (828 m) i prenem un sender a mà dreta que continua ascendint fins a sortir al traçat de la recent denominada Ruta de les Vagonetes (944 m); a la dreta i al fons podem albirar la pedrera de Can Màxim. Girem sobtadament a l'esquerra en direcció nord en clar ascens fins arribar a la Torre del Fre (985 m), on trobem una pista més ampla. Un darrer tram per terreny suau i més planer ens mena a la Colònia Balaguer i a can Sensio. Més endavant travessem el Túnel de Baix (955 m), passat el qual entrem al poble d’Ogassa (953 m).

Sortim d'Ogassa, capital del nucli de Surroca de Baix, i seguim un dels itineraris marcats que puja cap al veïnat de Prat del Pinter, travessant l'estreta carretera diverses vegades i guanyant, alhora, força desnivell. Creuem el veïnat de Prat del Pinter (1.052 m) i seguim ascendint per la pista passant pels masos de Cal Secretari i Ca l'Enric. Tot seguint la carretera en acusat ascens arribem a una desviació de pistes (1.109 m). A l’esquerra, la pista asfaltada marxa cap a la bonica ermita romànica de Sant Martí d’Ogassa. Nosaltres prenem el ramal de la dreta que ens portarà a l’altra ermita romànica del terme, en un tram de terreny obert des d’on vers el sud podrem albirar gran part del nostre recorregut, destacant en primer terme el cim de la Serra de Santa Magdalena de Cambrils. Al cap de poc arribem a l'ermita romànica de Sant Martí Surroca (1.240 m). La pista continua pujant suaument.

Refugi forestal de Montserrat

Després de passar pel costat del mas de Can Picola, arribem a una altra desviació que porta al gran mas de Fogonella, des d’on la pista descendeix fins a la vall de Camprodon. Nosaltres seguim ascendint per la pista de l'esquerra, amb una ascensió continuada en direcció a la Gran Jaça, on resta enclavat el refugi forestal de Montserrat. Sense més dificultat que la d’anar superant el fort desnivell, seguim sempre la pista cimentada. Passem per l'abandonat mas de Can Bac de la Roda (1.412 m), i un xic més endavant, hi trobem la font de la Roda en un revolt de la pista. Ara, la pista comença a remuntar tot fent llaçades i amb fort pendent arribarem al refugi forestal de Montserrat (1.619 m), enclavat al bell mig de la coma que forma el coll de Pal.

Després d'un breu descans al refugi, situat a la Gran Jaça, seguim ascendint per l'àmplia pista fins que aquesta s'acaba en uns abeuradors per al bestiar, i on podrem omplir les cantimplores. Ara, seguim el fressat sender que remunta amb fort pendent cap al proper Coll de Pal (1.772 m), punt més alt de l'excursió. Assolit aquest important pas entre les valls de Camprodon i les de Ribes de Freser, creuem el cercat metàl·lic i seguim un marcat sender senyalitzat amb pintura groga i blanca (PR C-189) que comença descendint cap a la collada Verda, ben visible des d’aquí, i on destaca la pista que creua la collada. Uns 7 minuts més avall, passem pel costat d’un niu de franctiradors de la guerra civil que resta en un bon estat de conservació. Davant nostre, el Puig de Balandrau domina tot aquest sector. Descendim agradablement pels rasos herbosos de la coma de Pal fins que al capdavall, arribem a la pista que revolta el Tossal de la Collada Verda. Marxem a l’esquerra i amb un breu descens arribem a la Collada Verda (1.608 m).

La Collada Verda és el punt d'unió entre les valls de Camprodon i Ribes de Freser, i entre la Serra Cavallera i la serra del Mont-Roig, i ens ofereix unes vistes espectaculars del Taga, la Serra Cavallera, les muntanyes de la Garrotxa i part del Pirineu Occidental. En aquest punt iniciem una davallada pel Camí de la Collada Verda fins a la població de Pardines on ens espera l'autocar. Tot baixant, trobem trams de fort pendent entre paisatges de pins i ginestes. Creuem diversos torrents. Passat el torrent de Donapà deixem la Cabana d'en Vinyes a la dreta (1.415 m). Més endavant, creuem el Clot de la Mosquetosa. Seguim baixant per la pista; a la nostra dreta tenim el Cerverí, a l’esquerra, tot i que el bosc d’avellaners i freixes no ens els deixen veure gaire, tenim el cim de Puigllangord, la masia de Can Roca, i els veïnats de Puigsac i Vilaró. Passem pel costat del cementiri de Pardines i tot seguit entrem a la població pel carrer de Camprodon. Seguim pel carrer Major, amb la seva església romànica de Sant Esteve, i la plaça del Pedró (1.230 m). Final de la novena etapa del Camí dels Nyerros.

INFORMACIÓ DESTACADA

Dificultat: ** (19,890 kms)

Desnivells acumulats aproximats: (+ 1.066 m) (- 613 m)

Organitza: Vocalia de Senders.