Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
La Seu d'Urgell i la serra del Cadí (Alt Urgell)

10 de juliol del 2025

 

  4ª Etapa:                      La Seu d'Urgell - Arsèguel                (20,960 km)


  Als peus de la serralada del Cadí  


Diumenge, 14 de desembre de 2025


Itinerari:

La Seu d'Urgell, pont de la Palanca, borda Cinca, Rec de l'Olla i Segalers, cal Pona, torrent de Formiguera, Alàs, ermita de la Mare de Déu de les Peces, camí de la Foranca, torrent de Banat, coll de la Muga, Vilanova de Banat, Solà del Traver, riu de Vilanova, collet del Serrat del Coll, pont de la Tosca, font Vella i Arsèguel.


Descripció:
Quarta etapa dels Camins de Transhumància (2ª part) des de la Seu d'Urgell fins al poblet d'Arsèguel, a la comarca de l'Alt Urgell. Aquesta etapa és la més propera a la serra del Cadí, per la qual cosa tindrem unes vistes espectaculars de tota la serralada. Travessarem la Seu des de la catedral de Santa Maria fins al riu Segre. Pel pont de la Palanca entrarem a la zona de

Ermita de la Mare de Déu de les Peces

Segalers i anirem seguint el camí de servei del Rec de l'Olla i Segalers fins al nucli d'Alàs. Passarem per l'església romànica de la Mare de Déu de les Peces i arribarem a Vilanova de Banat. Finalment, pel famós pont de la Tosca entrarem a la vila d'Arsèguel, que atresora el Museu de l'Acordió.
Comencem l'excursió a l'aparcament que hi ha a l'avinguda del Camí Ral de Cerdanya (681 m) de la Seu d'Urgell, i sortim pel carrer del Portal de Cerdanya fins a la plaça dels Oms on trobem la Catedral de Santa Maria d'Urgell, l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya (s.XII). Girem pel carrer de Santa Maria i baixem pel carrer porticat dels Canonges, el carrer més antic de la ciutat i format per arcs de mig punt. Seguim per la placeta de Sant Miquel, carrers de la Font i de Sant Agustí, fins a sortir al Camí de la Palanca que seguim, tot davallant, fins a assolir el Pont de la Palanca sobre el Segre (678 m). A l'altra banda del pont, el sender GR 7 tomba cap a la dreta pel Camí d'Estaó, i el GR 3 tomba cap a l'esquerra pel costat del Segre, però nosaltres seguirem recte pel Camí de l'Olla. Deixem el xalet Rebés i cal Parra a l'esquerra i seguim en suau ascens cap a cal Guiu i la Borda Cinca (718 m). De seguida, trobem a l'esquerra el camí de servei del Rec de l'Olla i Segalers amb un pal indicador, el qual seguirem una bona estona pel costat de la canal. Travessem la ctra. C-462 de Cerc i seguim per l'altra banda pel costat de la canal. El caminet del Rec de l'Olla és molt pla en aquests primers quilòmetres. Passem cal Pona i més endavant creuem el torrent de Formiguera. Passada la Roureda antrem al poble d'Alàs. Passem pel carrer Major, l'Ajuntament, la plaça Major i l'església parroquial de Sant Esteve, d'origen romànic (765 m).
Sortim d'Alàs pel camí del cementiri. Deixem el cementiri a mà esquerra i anem pujant pel Camí Vell d'Alàs a Vilanova de Banat. Agafem algunes dreceres per a tallar la pista fins a sortir a l’ermita romànica de la Mare de Déu de les Peces (s.XI), on trobem un bon mirador amb un plafó interpretatiu (908 m). Tot seguit, agafem el camí de l'esquerra, és el Camí de la Foranca, en suau ascens. Seguim el sender, ara amb forta pujada, per un bosc on predominen els roures, alguns de grans dimensions. És el Bosc de Canemassos. Un curt tram en baixada suau ens porta a creuar el torrent de Banat (1.092 m). Tornem a ascendir fort per l'altra banda fins a sortir del bosc i assolim el Coll

Arsèguel i la serra del Cadí

de la Muga (1.251 m), punt més alt de l'excursió, des d'on podem fruir d'unes vistes immenses cap a la serralada del Cadí. En aquest punt deixem la pista i sortim a un sender per l'esquerra entre camps de conreu fins a arribar a Vilanova de Banat (1.249 m), però no entrem al poble, seguim recte pel Solà del Traver. Anem davallant per la pista del Riu i tornem a entrar al bosc. La pista va fent llaçades mentre davallem i travessen el riu de Vilanova (914 m). Ascendim per l'altra banda i sortim de la pista per a seguir un sender en direcció nord. Passem pel Cortal d'Aubèrria (runes) i seguim el sender fins a arribar al collet del Serrat del Coll (1.056 m) (pal indicador), on girem cap a llevant. 
Comencem a davallar pel bosc d'Arsèguel, tot travessant alguns torrents, amb vistes al poble que veiem dalt d'un turó. Arribem al famós pont medieval de la Tosca sobre el riu d'Arsèguel (861 m). Ascendim suaument per l'altra banda per un caminoi que ens mena fins al poble. Passem per davant dels rentadors d'Arsèguel i la font Vella. I per unes escaletes sortim a la carretera local, que mena al Pont d'Arsèguel, on trobem l'església parroquial de Santa Coloma, d'origen romànic, amb el seu esvelt campanar, i amb una vista superba de la serra del Cadí davant nostre (948 m). El nucli d'Arsèguel és considerat uns dels nuclis de muntanya més ben conservats al peu del Cadí de la comarca. El poble d'Arsèguel atresora el Museu de l'Acordió, una petita col·lecció que fou impulsada pel premi Nacional de Cultura Popular i Creu de Sant Jordi, Artur Blasco. En l'interior de l'espai s'hi recullen acordions datats de l'any 1840 fins a l'actualitat. Final de la quarta etapa dels Camins de Transhumància (2ª part).

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (20,960 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 955 m) (- 695 m)

Altitud màxima:  1.251 m

Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 7 del matí. La tornada serà a la tarda. 

Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb places limitades. Cal treure la inscripció a través del web ce-terrassa.cat  del dia 24 de novembre al 12 de desembre, o bé a la secretaria del Centre, de 6 a 9 del vespre, del dia 1 al 12 de desembre, ambdós inclosos.

Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el divendres, dia 12 de desembre, serà l'últim dia d'inscripció, per tant, preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria.

Preu de la inscripció: 24 €

Organitza: Vocalia de Senders. (contacte: Enric Cortés, 687 558 875) 




PLA B EN CAS DE NEU:
Recorregut alternatiu en cas de molta neu, que fa menys altitud. A partir de l'ermita de la Mare de Déu de les Peces es continua per la banda nord tot seguint el Camí de Sant Jaume fins a Arsèguel i El Pont d'Arsèguel.
Itinerari: 
La Seu d'Urgell, pont de la Palanca, borda Cinca, Rec de l'Olla i Segalers, cal Pona, torrent de Formiguera, Alàs, ermita de la Mare de Déu de les Peces, carretera de la Foranca, torrent de Banat, cortal d'en Pauet, torrent de Bovirt, bosc de la Mata, camí de la Quera, riu Vilanova, collet del Serrat del Coll, pont de la Tosca, Arsèguel, font del Moré, font de la Mata i El Pont d'Arsèguel.

Dificultat:  **  (19,570 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 669 m) (- 547 m)

Altitud màxima:  1.060 m

Track Pla B La Seu d'Urgell - El Pont d'Arsèguel




24 de juny del 2025

 

  3ª Etapa:                      Castellbò - La Seu d'Urgell                (20,080 km)


  El Camí de l’Últim Càtar  


Diumenge, 16 de novembre de 2025


Itinerari:

Castellbò, boscos del Comú de Castellbò, Planells de Mardiscla, mas de Mardiscla, Prat de cal Roqueta, collet del Molí, capella de Sant Francesc del Mas d'en Roca, serrat de la Mola, riu Bellestar, ermita de la Mare de Déu dels Dolors de Cal Porredon, torrent de la Guàrdia, serra dels Garrofers, Torre i mas de Santa Eugènia, collada de la Torre, mas de Sant Esteve, monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, Anserall, borda i ermita de Sant Esteve del Pont, Castellciutat i la Seu d'Urgell.


Descripció:
Tercera etapa dels Camins de Transhumància (2ª part) que iniciem al poble de Castellbò, a la comarca de l'Alt Urgell; durant tot el recorregut anirem seguint el Camí de l'Últim Càtar, itinerari en certa manera paral·lel al Camí dels Bons Homes, que coincideix també amb el traçat del GR 3, fins a arribar a la Seu d'Urgell. En aquesta etapa descobrirem indrets interessants com l'ermita de Sant Francesc del Mas d'en Roca, l'església romànica de la Mare de Déu dels Dolors, Santa Eugènia de la Torre i la seva necròpolis de tombes antropomorfes, i finalmernt el monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles prop d'Anserall.

Pont medieval de Castellbò

Iniciem la sortida des de la Plaça de la Font del Pati, on hi ha, efectivament, la font del Pati (810 m). Pugem pel carrer Pla, passem per la Rectoria i arribem a la Plaça de l'Església on trobem la Col·legiata de Santa Maria, d'origen romànic però amb façana gòtica, protegida com a bé cultural d'interès local. A l'esquerra, unes escales ens menarien a les restes del castell romànic de Castellbò. Seguim pel carrer Major, Plaça Major i travessem el pont medieval de Castellbò, construït sobre el riu de Castellbò, afluent del Segre. Aquest pont uneix el nucli central de la vila amb el raval situat a l'altra riba del riu; també està declarat bé cultural d'interès local. Sortim a la plaça de la Vall i avancem per la carretera sortint del poble (798 m). Passem sobre el cementiri de la vila i anem ascendint cap als boscos del Comú de Castellbò. El sender desemboca a una pista més ampla, camí de Mardiscla, la qual anem seguint en suau ascensió cap als Planells de Mardiscla (1.069 m), punt més alt de l'excursió. Davallem per la pista deixant el mas de Mardiscla a mà dreta (950 m). El sender continua descendint fins al Prat de Cal Roqueta (877 m). Ara, tornem a ascendir cap al collet del Molí, on trobem una pista que seguim cap a llevant. Arribem a la capella de Sant Francesc del Mas d'en Roca, al costat de la masia del mateix nom (990 m).
El GR 3 continua cap a llevant fent curtes pujades i baixades; travessem una pista pel Serrat de la Mola (1.033 m) i seguim pel sender en direcció a llevant. Creuem el riu de Bellestar i arribem a la capella de la Mare de Déu dels Dolors de Cal Porredon, és una capella de l'antic casal de Cal Porredon, més amunt del despoblat de Campmajor (1.044 m). Sortim de nou a una pista més ampla que seguim una estona i l'abandonem per a seguir el sender a mà dreta, sense

Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles

deixar mai el GR 3. Anem travessant diversos torrents, com el torrent de la Guàrdia, el barranc del Tossal del Roure, o el torrent del Cortal. Arribats a la serra dels Garrofers trobem la Torre i mas de Santa Eugènia (1.035 m), una petita església romànica amb unes tombes antropomorfes cavades a la roca; i possiblement ja desapareguda, una torre de guaita o vigilància; el conjunt es troba, però, en un estat lamentable de ruïna. Seguim avançant pel sender en direcció a llevant i assolim la Collada de la Torre (1.017 m). A partir d'aquí el camí comença a davallar per sobre del barranc d'Anserall cap a la vall de Valira. Sortim a una pista (748 m) que ens menarà directament al poble d'Anserall. Passem per cal Sant Esteve i girem per la pista de l'esquerra per fer una circumval·lació al poble d'Anserall per a visitar el monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles (o Sant Sadurní de Tavèrnoles) (s. XI) (municipi de les Valls de Valira). Travessem el barranc d'Anserall i arribem al monestir (733 m). La seva situació, al bell mig del camí ral de la Seu a Andorra, el deuria convertir en un lloc d'acolliment i hostalatge.
Seguim ara en direcció sud per un camí pel costat del riu Valira que ens mena al centre d'Anserall. Passem pel carrer Major fins a sortir del poble. En aquest punt abandonem temporalment el GR 3. En arribar a la carretera, baixem per un sender que segueix el curs de la Valira en direcció sud. Passem per la borda de Sant Esteve i la petita ermita romànica de Sant Esteve del Pont (s. XII) (716 m), en estat ruïnós. De seguida, sortim a la pista del GR 3 i la seguim per a arribar en pocs minuts a la població de Castellciutat. Travessem una rotonda i tot seguit girem a l'esquerra i baixem per una arbreda per on entrem a la ciutat de la Seu d'Urgell. Creuem el riu Valira per un pont. Passat el riu entrem al Parc de la Valira. El passeig del parc ens mena al nostre destí final: l'Alberg de Juventut La Valira (Alberg La Seu d'Urgell Xanascat), al carrer de Joaquim Viola Lafuerza (695 m). Final de la tercera etapa dels Camins de Transhumància (2ª part).
El Camí de l’Últim Càtar. El catarisme va ser un moviment religiós herètic que durant els segles XII –XIII es va estendre entre les classes cultes i la noblesa. Guillem de Belibasta va ser l’últim prefecte càtar que va ser empresonat a Castellbò. El camí s’inicia al Santuari de Queralt i entra a l’Alt Urgell pel municipi de Josa-Tuixent. Passa pels municipis d’Alàs i Cerc, la Seu d’Urgell, Valls de Valira i Montferrer –Castellbò, per entrar cap a la comarca veïna del Pallars i continuar fins al Castell de Montsegur.

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (20,080 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 681 m) (- 801 m)

Organitza: Vocalia de Senders. (contacte: Enric Cortés, 687 558 875)





DESCÀRREGUES


Resum 3ª etapa, Castellbò - La Seu d'Urgell        

Full de ruta 3ª etapa, Castellbò - La Seu d'Urgell  

Track GPS 3ª etapa, Castellbò - La Seu d'Urgell

Track GPS 3ª etapa en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges 3ª etapa, Castellbò - La Seu d'Urgell 


Castellbò







20 de juny del 2025

 

  2ª Etapa:                    Port del Cantó - Castellbò                         (17,930 km) 



Diumenge, 19 d'octubre de 2025


Itinerari:

Port del Cantó, Pla Muntaner, Tossal de l'Àliga, barranc de l'Avedosa, les Solanetes, casa forestal de Pallerols, font de les Planes, torrent del Coll de Leix, coll de Leix, font de la Canenilla, torrent de Mata la Roca, carretera de Sant Joan de l'Erm, Turbiàs, carretera d'Albet, font del Murilló, riu Castellbò, Pla del Castanyer i Castellbò.


Descripció:
Segona etapa d'aquesta segona part dels Camins de Transhumància que iniciem al Port del Cantó, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, i que ens menarà fins al poble de Castellbò, un itinerari que transcorre bona part pel Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Prat Muntaner (Parc Natural de l'Alt Pirineu)

En direcció a Sant Joan de l’Erm, assolirem primer el Tossal de l’Àliga i a partir dels boscos de Pallerols anirem seguint el Camí de l'Últim Càtar en franca davallada cap als nuclis de Turbiàs i Castellbò.  
Som al Port del Cantó, ctra. N-260 que porta a Sort (1.721 m). Sortim del pàrquing que hi ha al costat de la carretera i seguim una pista en direcció nord. Al cap d'uns 90 metres la deixem i seguim un corriol a mà dreta també en direcció nord en franca pujada. El camí s'endinsa en la boscúria i va pujant entre els turons Lo Tossal a mà esquerra i Los Collets a mà dreta. Sortim de l'arbreda i passem per una zona més oberta i planera: és el Pla Muntaner (2.047 m), un magnífic prat alpí tot envoltat de boscos, lloc ideal per a esmorzar. Al cap de poc arribem a una petita bassa on hi ha un camí que marxa a la dreta. Si seguíssim recte per la pista aniríem per la Serra Seca cap al coll de Rubió i el Refugi de les Comes de Rubió, però tombem per aquest camí que marxa a la dreta; el seguim en direcció a llevant en clar ascens, per a assolir el punt més alt de l'excursió: el Tossal de l'Àliga (2.157 m), cim més alt del municipi de Montferrer i Castellbò. Des del Tossal anem baixant per la Socarrada a buscar un camí que ens menarà a una pista molt ampla. La creuem i seguim davallant pels boscos del Castelló i l'Avedosa. El camí ens porta al barranc de l'Avedosa que travessem. Finalment, sortim a la pista que va de Canturri a la Torreta de l'Orri (1.717 m). La seguim en baixada, passem per les Solanetes i arribem a la gran Casa forestal de Pallerols i a l'Àrea de lleure del Bosc de Pallerols (1.627 m) on trobem la font de les Planes.
Seguim ara la pista que marxa en direcció nord-est pel barranc del Coll de Leix en suau ascensió. La pista ens mena al Coll de Leix (1.702 m), cruïlla de pistes. Per aquest coll passa el Camí de l'Últim Càtar (itinerari transfronterer que traspassa tres parcs naturals: el Parc Cadí-Moixeró, el Parc de l'Alt Pirineu i el Parc Regional dels Pirineus de l'Arieja, arrencant a Bagà, al Berguedà, i finalitzant a Tarascon-sur-Ariège, a l'Arieja, seguint, en certa manera, un recorregut paral·lel al

Castellbò

del Camí dels Bons Homes), el qual seguirem ja fins al nostre destí: Castellbò. Des del coll anem davallant cap a l'esquerra per un camí pel mig del bosc. Passem per la font de la Canenilla. Creuem el barranc de la Canenilla i anem davallant per les Obagues de Reguerals. Creuem el torrent de Mata la Roca (1.532 m) i arribem a una pista que hem de seguir cap a l'esquerra. Al cap de poc, en una clariana des d'on es gaudeix d'una bona vista panoràmica, cal abandonar la pista per a seguir per la dreta. Si continuéssim per la pista, arribaríem a un dolmen reconvertit en cabana de pedra, a la collada del Pubill, que és un balcó natural al Cadí. Seguim davallant per la Devesa Gran fins que sortim a la carretera d'accés a Sant Joan de l'Erm. Cal baixar-hi uns metres fins a trencar a mà esquerra per un desviament que davalla fins al nucli de Turbiàs. Passem per davant de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Turbiàs (1.226 m). Més avall, prenem un camí que descendeix per l'esquerra i s'endinsa al bosc tot prenent direcció a llevant.
Anem perdent desnivell pel sender que passa pel Solà de Turbiàs. Després d'una llarga baixada, ja per un alzinar, sortim a la carretera que porta al poble d'Albet (880 m). La seguim uns metres avall i de seguida trobem a la dreta la font del Murilló, amb aigua fresca i abundosa. Abandonem la carretera per a agafar una pista a l'esquerra que ens mena al riu Castellbò (831 m); creuem el riu per una passera de fusta i girem cap a llevant. El camí passa pel Prat del Castanyer i el Prat del Molí. Després de passar pel costat d'un antic columbari, des d'on obtenim una privilegiada vista sobre Castellbò, arribem a una pista que agafem en baixada. Al cap de pocs metres, trenquem a l'esquerra per un camí que descendeix i, en un parell de marradetes, s'enfila cap al poble. Ja a l'última baixada entrem a Castellbò just a l'encreuament de la carretera de la Vall i el carrer dels Càtars (802 m). Final de la segona etapa dels Camins de Transhumància (2ª part).

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (17,930 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 543 m) (- 1.461 m)

Organitza: Vocalia de Senders. (contacte: Enric Cortés, 687 558 875) 








13 de juny del 2025

 

  1ª Etapa:                      Sort - Port del Cantó                         (17,870 km) 


Diumenge, 28 de setembre de 2025


Itinerari:

Sort, la Noguera Pallaresa, camí de les Vernedes, riu del Cantó, Palanca de Llavaners, les Basses, barranc de la Roureda, Roureda del Sastre, Soriguera, riu de Soriguera, Mola del Sastre, Llagunes, refugi Vall de Siarb, riu de Llagunes, Obaga de Soriguera, Roca de Llagunes, Clot del Pui, mirador de Peressella, font d'Arminyana, Camí de la Cabanera i Port del Cantó.


Descripció:
Primera etapa d'aquesta segona part dels Camins de Transhumància que iniciem a la vila de Sort, capital del Pallars Sobirà, i que ens durà fins al Port del Cantó, a la frontera

Llagunes, des de la Roca de Llagunes

entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. Anirem seguint el curs del riu del Cantó pel fons de la vall, molts cops embolcallats pels arbres; en primer terme arbres de ribera, com els pollancres; més amunt arbres de fulla caduca com el roure, i a les parts més altes els boscos de coníferes i els prats alpins. Mentrestant, visitarem els llogarrets de Soriguera i Llagunes; en definitiva un itinerari molt interessant entre la verdor i la boscúria al llarg de la fabulosa i desconeguda vall de Siarb. 
Sortim de Sort, plaça de Caterina Albert, a la parada del bus (685 m). Avancem per l'avinguda de la Verge de Montserrat, pel costat de la Noguera Pallaresa i travessem el pont sobre el riu per a seguir el Camí del Pont Vell en direcció sud. Baixem unes escaletes pel costat del riu i anem seguint el Camí de les Vernedes en direcció sud sempre pel costat del riu --anirem seguint els senyals del GR 3 fins al poble de Llagunes--. El camí gira a l'esquerra, just on el riu del Cantó desemboca a la Noguera Pallaresa (669 m). A l'altra banda del riu hi ha l'àrea de lleure de Saverneda, amb dues taules de pícnic i una zona esportiva. Seguim un camí paral·lel a la carretera que porta a la gran casa de Saverneda, i anem seguint en tot moment el riu del Cantó. Localitzem una palanca sobre el riu que creuem. Un cartell ens indica el camí cap a Sort (30 min.) i la direcció cap a Soriguera i Llagunes, que agafem riu amunt. Aquest primer tram és molt agradable, és pla i entre vegetació de ribera. Ara, travessem el riu del Cantó per la palanca de Llavaners (790 m). Deixem un camí carreter que s'enfila amunt i que puja a Llavaners. Nosaltres continuem per la riba en suau ascens. Trobem una nova palanca bastida sobre una roca ubicada al mig del riu, a la sortida del pont cal girar a l'esquerra. Ara comença la pujada per un camí ben agradable. Sortim a una pista que seguim a l'esquerra, tot guanyant alçada. Podem albirar el llogarret de Tornafort, bastit dalt d'un turó. Un cartell ens indica una variant que puja al poble de Vilamur. Continuem per la pista, que tallem de seguida per una drecera en ascens. La pista principal puja al poble de Vilamur, nosaltres anem a la dreta i avall. De seguida, agafem un trencall a l'esquerra, ara cap amunt (1.050 m). El camí puja uns cent metres per les Basses, tot fent ziga-zagues per a facilitar la pujada. 

Una palanca al riu del Cantó

Tornem a descendir per la Roureda de l'Alfonso per a travessar el barranc de la Roureda on trobem una cabana. Ara, travessem la Roureda del Sastre i seguim una pista asfaltada que ens mena a la part alta del nucli de Soriguera. La pista baixa i entrem al poble (1.193 m). Creuem el poble pel bell mig, passant per l'església parroquial de Santa Eulàlia. Anem baixant per unes escales fins a la part baixa del poble, on tornem a trobar el riu del Cantó, que ara rep el nom de riu de Soriguera. Agafem ara un camí carreter que surt a l'esquerra. Deixem el camí carreter i agafem un sender que travessa el riu per una nova palanca. Passem per les restes de la mola hidràulica de la Mola del Sastre que va subministrar llum durant una colla d'anys als pobles de la Vall de Siarb. Seguint el camí en direcció a llevant arribem al poble de Llagunes (1.294 m). Pugem pel carrer Únic de Llagunes on trobem a la dreta el Refugi Vall de Siarb (1.302 m). A l'esquerra veiem l'església de Sant Martí, d'origen romànic. Donem la volta per la part alta i sortim del poble. Seguim un sender en baixada en direcció sud i arribem de nou al riu, que ara es diu riu de Llagunes. El travessem per un pont de fusta i ens endinsem a l'Obaga de Soriguera en suau ascens. Acabem d'entrar al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Un cartell ens indica la Roca de Llagunes, un penya-segat que hi ha a sobre nostre. Arribem a una clariana en un prat i girem a l'esquerra per una pista (1.404 m). La seguim i ens endinsem a l'Obaga de Llagunes en clar ascens. Travessem una gran clariana, el Clot del Pui, envoltada d'arbres per tot arreu. Passem un portell on hi ha una roca on val la pena pujar, és el mirador de Peressella (1.570 m). Seguim endavant i assolim la font d'Arminyana (1.688 m) amb una taula i bancs per a seure. Continuem amunt.
En una suau pujada sortim a la carena. Anem a l'esquerra per una pista forestal, l'anomenat Camí de la Cabanera, que seguirem fins al Port, sempre en direcció a llevant. En una bifurcació de pistes, agafem una que tira a la dreta. Ens trobem en el punt més alt de tota la travessa (1.782 m). De seguida nova cruïlla, seguim per l'esquerra. Avancem per la pista en suau davallada, fins a sortir a una pista més ampla; la seguim i arribem al nostre destí, el Port del Cantó (1.718 m), on trobem unes taules de fusta i el pàrquing dalt la carretera. Final de la primera etapa dels Camins de Transhumància (2ª part).

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (17,870 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.271 m) (- 237 m)

Organitza: Vocalia de Senders




Port del Cantó (1.718 m)