7ª Etapa:        L'Hostalnou de Bianya - Montagut            (20,890 km)  

Diumenge, 30 de març de 2025

Itinerari:

L'Hostalnou de Bianya, Carena de Puigsolana, riera de Bianya, Llocalou, cingles de Fontfreda, font de Can Xervanda, Sant Joan les Fonts, ermita de Sant Sebastià, Torre Canadell, mas la Riera de Dalt, can Domènech, barri del Cós de Castellfollit de la Roca, serra del Cós, castell de Montagut, santuari de la Mare de Déu del Cós, mas El Cós, camí del Cós i Montagut.

Descripció:

Setena etapa dels Camins de Transhumància des de l'Hostalnou de Bianya fins al nucli de Montagut. Una espectacular caminada per la Vall de Bianya, a la subcomarca de l'Alta Garrotxa (Prepirineu Oriental). Gaudirem de magnífics paratges com la Carena de Puigsolana, on descobrirem la Pedra del

Torre Canadell (S. Joan les Fonts)

Llamp i la Pedra de l'Elefant; els cingles de Fontfreda i les colades basàltiques de Sant Joan les Fonts; la serra i Torre de Canadell, amb Castellfollit de la Roca a vista d'ocell, suspès sobre un penya-segat de roca basàltica; el castell de Montagut i el santuari de la Mare de Déu del Cós amb magnífiques vistes de la Garrotxa.

Som a l'Hostalnou de Bianya, plaça de Joaquim Burch (364 m). Travessem la carretera i agafem una pista a la dreta, que ens porta a la riera de Bianya. La travessem per un pont i seguim per una plantació de plataners, seguint el camí que ens enfila suaument cap a la carena. Deixem el mas de la Grevolosa a mà dreta. Ens enfilem cap a la dreta per un camí ja a dins del bosc que fa algunes ziga-zagues. Assolim la Carena de Puigsolana i el seu punt més alt (497 m). Anem seguint el corriol, fins que veiem la gran Pedra del Llamp, una pedra esberlada just per la meitat. Molt a prop trobem la Pedra de l'Elefant, amb el relleu molt ben fet d'aquest animal. Seguim tota la carena per un camí ample i molt agradable fins que arribem al punt on l'hem de deixar per a baixar cap al Casot (365 m). Des del mas baixem per a creuar de nou la riera de Bianya. Seguim una pista cap a llevant per sota de la riera. Desemboquem en una pista asfaltada; la seguim a la dreta passant pel costat d'alguns masos i arribem al nucli de Llocalou (351 m).

Anem direcció Est cap a Sant Joan les Fonts. Passem un pontet sobre la riera de Riudaura i seguim tot recte. A l'alçada de can Jep deixem la pista asfaltada i agafem una pista de terra a l'esquerra que baixa cap a la riera. Podrem observar el salt del Molí i trobarem les primeres passeres sobre la riera de Bianya. Passem la riera i ja podem albirar els cingles entre la vegetació; trobem el segon pas de riera des d'on ja veiem els cingles de Fontfreda (320 m) amb les seves colades de lava; som en una de les zones més interessants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Passem pels Prats i la font de can Xervanda. Arribem als primers carrers de Sant Joan les Fonts (343 m). Travessarem el poble de banda a banda: seguim pel carrer del Castanyer i per unes escales baixem al riu Fluvià, que creuem pel pont medieval. Seguim pel carrer de Sant Antoni i l'avinguda del Cisteller fins a sortir del poble. Creuem ara el Fluvià per una passera i passem per davant de la Sebastianeta, una antiga fàbrica tèxtil. Tot seguit, passem pel mas Vila i visitem l'ermita de Sant Sebastià (317 m). Continuem per un corriol fins a l'enrunat mas de Can Catau, on agafem un corriol en groc que puja a buscar el coll de Vivers. En suau ascensió arribem a la Torre Canadell (570 m), una fortificació medieval construïda durant les guerres Carlines. Des d'aquí tenim bones vistes de Castellfollit de la Roca.

Sortim a la pista de Vivers que seguim cap a llevant. Deixem el mas Canadell a la nostra dreta i descendim per la pista en ziga-zagues. Passem pels masos de la Riera de Dalt i de can Domènech. Travessem la riera de Carrera, i per pista arribem als masos de can Giny i al barri del Cós de Castellfollit de la Roca (270 m), poble que tenim davant

Santuari de la Mare de Déu del Cós (Montagut)

mateix. El que fa especial Castellfollit és que el seu extrem més antic està suspès sobre un penya-segat de roca basàltica que té més de 50 m d'alçària i gairebé un quilòmetre de longitud. Aquesta cinglera basàltica és la superposició de dues colades de lava i que ha quedat al descobert gràcies a l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes volcàniques de fa milers d'anys. El camí comença a enfilar-se en una pujada contínua per la Serra del Cós. Arribem a una cruïlla (404 m), aquí seguim un corriol en direcció nord amb marques grogues que ens duran al castell de Montagut. Poc abans d’arribar-hi passem per les ruïnes del mas de Matavera i uns 100 metres més endavant arribem dalt la muntanya, on hi ha una font, unes antenes de telecomunicacions i el santuari de la Mare de Déu del Cós al costat mateix del castell de Montagut (segles XI-XII) (604 m), punt més alt de l'excursió i bon lloc per a dinar. Davant del porxo de l’ermita trobem un magnífic mirador que ens permet gaudir de bones vistes. Podem pujar dalt la torre del castell, per una escala de cargol, des d'on encara obtenim més bones vistes de la contrada, esplèndid mirador del muntanyam de l’Alta Garrotxa i de la plana fluvial.

Continuem ara de baixada per un corriol, passem per les restes del mas del Cós (537 m), mig amagades entre la bardissa, i arribem a un tram asfaltat, que seguim durant uns 400 metres. Aquí abandonem la pista, que se'n va cap a l'esquerra, i seguim un corriol en baixada tot seguint les marques grogues d'Itinerànnia. Ja a les envistes del poble, passem pel costat d'un dipòsit i sortim a una pista asfaltada que és l'entrada de la població de Montagut. Passem per davant del camp municipal d'esports i arribem finalment a un gran aparcament a l'avinguda de la Garrotxa (277 m); final de la setena etapa dels Camins de Transhumància.

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (20,890 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 826 m) (- 911 m)

Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 7 del matí. La tornada serà a la tarda. 

Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb places limitades. Cal treure la inscripció a la secretaria del Centre, de 6 a 9 del vespre, o bé a través del web www.ce-terrassa.cat  del dia 10 al 28 de març, ambdós inclosos.

Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el divendres, dia 28 de març, serà l'últim dia d'inscripció, per tant, preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria.

Preu de la inscripció: 24 €

Organitza: Vocalia de Senders.

DESCÀRREGUES

L'Hostalnou de Bianya - Montagut    

Full de ruta 7ª etapa, L'Hostalnou de Bianya - Montagut 

Track GPS 7ª etapa, L'Hostalnou de Bianya  - Montagut  

Track GPS 7ª etapa en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges 7ª etapa, L'Hostalnou de Bianya - Montagut   

Castellfollit de la Roca

  6ª Etapa:     Sant Joan de les Abadesses - L'Hostalnou de Bianya        (20,330 km)  

Diumenge, 16 de febrer de 2025

Itinerari:

Sant Joan de les Abadesses, oratori de la Mare de Déu de Lurdes, ermita de Sant Antoni de Pàdua, collet de Sant Antoni, collet del Querós, bosc de Montsalvatge, Creu de Guillemet, collet de la Plana Freda, collet de l'Home Mort, font i casa dels Torrents, església de Santa Llúcia de Puigmal, riera de Torrents, riera de Santa Llúcia de Puigmal, pont de la Rovira, torrent de Gimferrers, Bac de la Roca, mas la Rosada, Molí d'en Solà, Sant Pere Despuig, Santa Margarida de Bianya i l'Hostalnou de Bianya.

Descripció

Sisena etapa dels Camins de Transhumància, entre els nuclis de Sant Joan de les Abadesses i l'Hostalnou de Bianya, una magnífica ruta a cavall de les comarques del Ripollès i la Garrotxa. És un passeig per una de les raconades més boniques de la Vall de Bianya, tot passant per 

Ermita de Sant Antoni de Pàdua

l'església romànica de Santa Llúcia de Puigmal i seguint el curs de la riera de Santa Llúcia, farcida de gorgues i rierols. Altres punts d'interès són el Pont de la Rovira, amb els seus gorgs, i les esglésies romàniques de Sant Pere Despuig i Santa Margarida de Bianya. 

Som a Sant Joan de les Abadesses, plaça de Torres i Bages (774 m). Ascendim per la Pujada de les Monges fins a la ctra. GI-521. De seguida, agafem un sender a mà dreta que ens mena a la font de la Moreneta i l'oratori de la Mare de Déu de Lurdes (810 m). Seguim ascendint travessant la pista de Sant Antoni i deixem el mas Guixer a la dreta. Més amunt, passem pel mas Pedrer, la Cabana d'en Sequer (runes) i l'oratori de Sant Antoni, per a arribar finalment a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua i l'àrea recreativa que hi ha al costat de l'ermita (1.014 m). Baixem al collet de Sant Antoni on trobem la pista. Descendim per un camí a la dreta i passem per la font de Can Boixerol. Arribem al collet del Querós (945 m). Tot seguit, ens endinsem en els magnífics boscos de Montsalvatge, dirigint-nos a Santa Llúcia de Puigmal.

Passem per la Creu de Guillemet. Deixem la casa-refugi de Guillemet a l'esquerra i baixem a buscar la pista de Santa Llúcia; la seguim cap a llevant. Arribem al collet de la Plana Freda (980 m) on abandonem la pista, que gira en direcció sud; nosaltres seguim recte cap a llevant. Creuem el torrent Vedellar i de seguida arribem al collet de l'Home Mort (1.016 m), punt més alt de l'excursió. Seguim el camí del Colomer a Santa Llúcia fins a trobar un indicador d'un mirador, des d'on s'albira el Bassegoda i la Mare de Déu del Mont. Tornem al camí i assolim un collet (920 m). Tot seguit, passem per la font dels Torrents i la magnífica casa dels Torrents. Seguint la pista en clar descens arribem a l'església romànica de Santa Llúcia de Puigmal (s.XII) en un entorn privilegiat (847 m) i la seva font. Sortim de l'ermita seguint una pista en clar descens fins a la riera de Torrents, bonic indret amb uns gorgs espectaculars. Aquesta riera s'ajunta amb el rec de Santigosa i conforma la riera de Santa Llúcia de Puigmal, la qual seguirem pràcticament

Pont de la Rovira (Vall de Bianya)

fins al nostre destí. Ens endinsem en un paratge d'incontables creuaments de rierols i brolladors que alimenten la riera de Santa Llúcia de Puigmal i regalimen aigua per totes bandes, oferint-nos un veritable espectacle d’aigua amb cabrioles, saltirons i giragonses que de ben segur no ens avorriran en cap moment. Creuem el torrent de les Cambres, entrant de ple a la comarca de la Garrotxa i a la Vall de Bianya. Situats al costat esquerre de la riera anem baixant fins a arribar al Pont de la Rovira (608 m). El pont és una joia medieval d'enginyeria popular. 

Passem per diversos torrents, fins a arribar a un lloc màgic, el torrent de Gimferrers, que baixa des de sota del coll de Coubet. Passat el torrent, al costat de les ruïnes de Bosc Morer, deixem un camí a l'esquerra i seguim pel camí de la dreta (pal indicador) que va directe al pont del Molí d’en Solà. Travessem el Bac de la Roca i altres torrents fins a arribar al mas la Rosada, a la nostra dreta (470 m). Arribem al Pont del Molí d'en Solà i la casa homònima, gran masia de la vall de Bianya que data del segle XIV. Seguim un tram asfaltat per a arribar a Sant Pere Despuig. Hi trobem un petit veïnat de cases, com la Bossa i el Llac, i l'església romànica de Sant Pere Despuig (s.XII). Deixem la pista asfaltada i prenem una altra de terra en direcció sud-est, travessant alguns camps de conreu. Abandonem aquesta pista i anem seguint ara la riera de Santa Margarida. Deixem a l'esquerra un trencall que porta a la Torre de Sant Pere Despuig i arribem al petit nucli de Santa Margarida de Bianya (396 m), amb la seva església romànica. Seguint la pista cap a llevant, i entre camps de conreu, arribem finalment al nostre destí: el poble de l'Hostalnou de Bianya, plaça de Joaquim Burch, a la carretera de Camprodon (364 m); final de la sisena etapa dels Camins de Transhumància.

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (20,330 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 485 m) (- 894 m)

Organitza: Vocalia de Senders.

DESCÀRREGUES

Sant Joan de les Abadesses - L'Hostalnou de Bianya   

Full de ruta 6ª etapa, Sant Joan de les Abadesses - L'Hostalnou de Bianya

Track GPS 6ª etapa, Sant Joan de les Abadesses - L'Hostalnou de Bianya 

Track GPS 6ª etapa en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges 6ª etapa, Sant Joan de les Abadesses - L'Hostalnou de Bianya  

Església de Santa Llúcia de Puigmal (Vall de Bianya)

    5ª Etapa:         Campdevànol - Sant Joan de les Abadesses                    (20,980 km)  

Diumenge, 19 de gener de 2025

Itinerari:

Colònia Molinou, Fontetes de Sant Grau, collet de Capdevila, ermites de Sant Martí Vell, pas del Cargol, mas i mirador de Corones, coll de Saltor, Sant Julià de Saltor, coll de Canyamars, collet del Vent, pas dels Maquis, Santa Maria de Vidabona, collet d'en Baptista, coll de Fullosa, mas del Cortal, mas de la Serra del Cadell, via verda del Ferro i del Carbó i Sant Joan de les Abadesses.

Descripció:

Cinquena etapa dels Camins de Transhumància des de Campdevànol a Sant Joan de les Abadesses, comarca del Ripollès, recorrent íntegrament l'Itinerari de Natura de Sant Julià de Saltor i que coincideix amb el traçat del GR 3. Enmig d'una vegetació exuberant,la ruta freqüenta senders i camins per boscos i paisatges de mitja muntanya pirinenca, on la pau i la tranquil·litat estan omnipresents, i els bells paisatges de muntanya i de camp conviden a recrear i inspirar un profund contacte amb la Natura. La zona està custodiada per la gran mola de Sant Amand i té molt bones vistes cap a la Vall del Freser.

La Vall de Saltor

Iniciem la caminada a la Colònia Molinou a la banda nord de Campdevànol, situada a la vora del riu Freser (750 m). Travessem la carretera i seguim en ascens el camí de la Colònia Molinou, paral·lel al torrent del mateix nom i que segueix el traçat del GR 3. Passem per les Fontetes de Sant Grau i seguim un sender en suau ascens pel costat del torrent de Sant Grau. Assolim el collet de Capdevila (917 m) on trobem una estreta pista. Podem albirar, a la nostra esquerra, l'ermita de Sant Grau enlairada sobre un turó. Al cap de poca estona passem pel costat de les ruïnes de l'ermita de Sant Martí Vell de Baix i seguim pujant per una roureda amb grans vistes sobre la vall, on veiem de lluny el poble de Campdevànol. Deixem la pista i seguim un corriol a mà esquerra. Ara passem per la font de Sant Martí i per les restes de l'ermita de Sant Martí Vell de Dalt (975 m). Comecem a ascendir de forma més acusada per les Solanes de Pernau i ens aproximem a unes formacions rocoses fins a accedir al Pas del Cargol (1.190 m), on trobarem tres plaques commemoratives del centenari de l'excursionisme català. Un cop superat el pas, arribem a una pista i veiem a l'esquerra el gran mas enrunat de Corones (1.265 m). La vista sobre els Torreneules, el Puigmal, el Cadí, el Pedraforca... és esplèndida.

Pas dels Maquis

Anem seguint la petita pista, en clar ascens, que va fent ziga-zagues, fins a arribar al punt més alt de l'excursió, on trobem el petit mirador de Corones (1.435 m). Ara, en suau descens, anem revoltant per la dreta el turó de Corones fins a assolir el coll de Saltor (1.391 m). Girem cap a llevant per la pista i arribem a Sant Julià de Saltor, als peus del puig de Sant Amand i en un entorn bellíssim de prats verds. Trobem un parell de cases i enmig l'església de Sant Julià d'origen romànic (s. XI). A pocs metres de Sant Julià de Saltor arribem al coll de Canyamars (1.374 m). Seguim per una pista en suau baixada però aviat la deixem per a agafar un corriol pel bosc que va planejant amb lleugera pujada fins al collet del Vent (1.389 m). Des del coll anem davallant i arribem a un pas entre roques, és el Pas dels Maquis (1.290 m), i de seguida anem a parar a l'ermita romànica de Santa Maria de Vidabona, totalment enrunada. Més avall, arribem al collet d'en Baptista on concorren diferents corriols. Seguim el camí pel bosc en descens, tot passant pel mas enrunat de cal Baiato, i que desemboca a una pista ampla que ens porta al coll de Fullosa (1.117 m). Deixem aquesta pista i seguim un camí a la dreta en baixada. A la dreta veiem el mas del Xofrè (985 m). Travessem la pista ampla i seguim en baixada; passem pel mas del Cortal i creuem la riera d'Ogassa (807 m). A partir de la riera iniciem una nova ascensió cap als Quintans de can Sau i can Jaumètic. 

Anem seguint el camí de la Serra del Cadell i creuem el torrent de la Ginebrosa. Arribem als Plans del Salomó i a la gran masia de la Serra del Cadell (812 m), ja a les envistes de Sant Joan de les Abadesses. Tot seguit, creuem el torrent del Roser i al cap de poc arribem al camí de la Tolosa, el qual desemboca a la Via Verda del Ferro i del Carbó que ve des de Ripoll seguint el traçat de l'antiga via del ferrocarril tancada fa anys. Seguim ara la via verda en direcció nord-est, tot travessant el barri del Roser, fins a arribar al Parc de l'Estació, on es troba la plaça de l’Estació i l'antiga estació del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses (801 m), final de la cinquena etapa dels Camins de Transhumància.

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (20,980 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.059 m) (- 1.008 m)

Organitza: Vocalia de Senders.

DESCÀRREGUES

Campdevànol - Sant Joan de les Abadesses   

Full de ruta 5ª etapa, Campdevànol - Sant Joan de les Abadesses

Track GPS 5ª etapa, Campdevànol - Sant Joan de les Abadesses 

Track GPS 5ª etapa en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges 5ª etapa, Campdevànol - Sant Joan de les Abadesses 

Filmació de la 5ª etapa amb dron

Vall de Saltor

    4ª Etapa:            Planoles - Campdevànol                      (19,580 km)  

Diumenge, 15 de desembre de 2024

Itinerari:

Planoles, riu Rigard, camí de la Sois, Campelles, castell de Campelles, Molí de can Coll, el Baell, pla del Grau, portella del Barricó, collada de Grats, ermita Sant Pere d'Aüira, coll de la Batalla, font i puig de la Batalla, cal Xandri, collet de Puigcorber, església de Sant Cristòfol i Campdevànol.

Descripció:

Castell de Campelles

Esplèndida caminada per la comarca del Ripollès on podrem gaudir de l'entorn de la Vall de Ribes. Des de Planoles anirem fins a Campdevànol, tot passant pel poble de Campelles i davallant cap al Baell i l’ermita romànica de Sant Pere d’Aüira, a llevant de les serres de Montgrony i de Santa Magdalena. Aquesta ruta ens permet apropar-nos a un trosset de la història i les vivències dels pastors transhumants del nostre territori. 

Sortim de la plaça del Casino de Planoles (1.136 m). Avancem pel carrer de l'Església, avda. de la Mare de Déu de la Mercè i el carrer de Santa Anna, per a creuar la via del ferrocarril (Barcelona-Puigcerdà) pel pas subterrani. Girem a l'esquerra i passem sota la ctra. GIV-4015 que porta al nucli de Nevà (1.088 m). Seguim direcció a llevant per la pista cimentada de cal Gasparó. En un revolt deixem la pista i seguim cap a la dreta; travessem el riu Rigard pel pont de cal Peixó. De seguida, ens endisem en les Obagues del Rigard, espai ombrívol d'interès natural que adquireix una gran bellesa a la tardor, sota l'ombra de pins roigs i avets centenaris. Anirem seguint l'anomenat Camí de la Sois en suau ascens. Passem per la font dels Frares (1.165 m) i creuem el torrent d'Aspre. Anem ascendint tot travessant diferents torrents que baixen de la muntanya de la Llacuna. A partir del torrent de la Mullera d'en Pubill (1.386 m), punt més alt de l'excursió, el camí davalla en direcció a Campelles. Arribem al collet de cal Climent a l'entrada del poble, cruïlla de pistes (1.319 m). El terme de Campelles s'estén per la solana de la serra de la Llacuna en un altiplà per sobre de la vall, que ens permet gaudir de meravelloses vistes de la Vall de Ribes i de les impressionants muntanyes del seu entorn. El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, edificada al final del segle XVIII. Iniciem l'ascensió al castell de Campelles, una fortificació medieval situada al turó de la vila, punt estratègic i de gran interès cultural, històric i paisatgístic, des d'on observar la Vall de Ribes en una visió de 360° (1.339 m).

Ermita de Sant Pere d'Aüira

Baixem del castell pel carrer de Dalt, plaça de la Vila i l'Ajuntament. Sortim del poble pels anomenats Els Corralissos. Tot baixant arribem al Molí de can Coll (1.201 m). A partir d'aquí anirem seguint la pista, en suau ascens cap a El Baell, nucli agregat de Campelles. La pista desemboca en una altra més ampla i cimentada fins a arribar a El Baell (1.233 m). Deixem el conjunt de masies a la nostra esquerra i seguim una pista cimentada en suau descens, que de seguida es converteix en camí. Passem per can Vila i can Coll. Arribem a un collet i el camí gira per baixar enmig del bosc de pins en vistes a Bruguera i al Taga. Passem pel Pla del Grau (1.265 m). Girem cap a l’Obaga de Segalelles i travessem el torrent del Barricó. Un cop passada la Portella del Barricó el camí planeja. Més endavant, agafem el corriol a la dreta direcció a la collada de Grats.

Un quilòmetre més tard, estem a l’encreuament de la Collada de Grats (1.248 m) (pal Itinerànnia) on trobem els senyals del GR 3, el qual seguirem fins al nostre destí. De seguida, ens endinsem en una gran i espectacular fageda. Travessem la fageda fins a arribar al mirador del Pla de Pruners on les vistes són espectaculars: de la Serra de Milany a Gombrèn.

Seguim el corriol, ara tot en baixada, fins a l’ermita romànica de Sant Pere d’Aüira (s.XIII) (1.102 m), on paga la pena visitar l'entorn, ja que és una meravella. L'indret ens ofereix una panoràmica excepcional sobre tota la comarca, amb unes vistes que arriben fins al Pedraforca. Seguim el corriol ben fressat en clar descens fins a arribar al coll de la Batalla (949 m). Agafem el camí de l’esquerra que puja ben dret després d’un cartell informatiu de la Fauna i la Flora de la zona. Girem a la dreta en clar ascens a buscar el Puig de la Batalla. Arribem a la font de la Batalla (992 m). Un corriol a l'esquerra ens menarà fins al Puig de la Batalla (1.053 m), el cim no té gaire vista però és un indret força bonic. Baixem del turó i recorrem la carena del Coll de la Batalla i arribem a la casa en runes de cal Xandri. Davallem pel camí i assolim el collet de Puigcorber (899 m). Ja a les envistes de Campdevànol arribem a l'església de Sant Cristòfol. Passem pel túnel de sota el cementiri de la població i entrem al poble de Campdevànol, tot baixant per carrers cimentats en ziga-zagues, fins a arribar a la carretera de Gombrèn. La travessem i arribem finalment a l'ample carrer del Camí de la Creu, molt a prop de l'estació de tren (733 m); final de la quarta etapa dels Camins de Transhumància.

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (19,580 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 781 m) (- 1.183 m)

Organitza: Vocalia de Senders.

DESCÀRREGUES

Planoles - Campdevànol   

Full de ruta 4ª etapa, Planoles - Campdevànol

Track GPS 4ª etapa, Planoles - Campdevànol 

Track GPS 4ª etapa en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges 4ª etapa, Planoles - Campdevànol 

Campelles