5ª Etapa:     El Pont d'Arsèguel - Lles de Cerdanya    (20,200 km)

  UN PASSEIG PEL BARIDÀ, LA CERDANYA MÉS DESCONEGUDAG

Diumenge, 18 de gener de 2026

Itinerari:

El Pont d'Arsèguel, serra de Sant Jaume, cortal del Jordi, Castellnou de Carcolze, serrat dels Pins, collet de la Roca Fembra, torrent de Renoval, torrent de Prat Llançola, Aristot, torrent de Riumajor, Casanet de Dalt, collada de Músser, búnquer, Músser, camí de Lles de Cerdanya, riu d'Arànser, pont del Diable, carretera d'Arànser i Lles de Cerdanya.

Descripció:

Cinquena etapa dels Camins de Transhumància (2ª part) entre les comarques de l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya. Anirem des del Pont d'Arsèguel fins al pintoresc poblet de Lles de Cerdanya. Aquesta etapa travessa tot el Baridà, subcomarca de l'alta vall del Segre situada entre Sant Martí dels Castells i l'Estret de Mollet (el Pont de Bar). El Baridà és un tros de territori de la Catalunya pirinenca, un llarg congost del riu Segre i

Mirador de la serra del Cadí (Aristot)

pas obligat de la via romana l'Strata Ceretana (el Camí de Sant Jaume) entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell. En aquest viatge descobrirem pobles con Castellnou de Carcolze, Aristot, Músser i Lles de Cerdanya, una sotsvegueria plena d’encants paisatgístics, culturals i arqueològics, amb unes vistes immillorables de la serra del Cadí.

Som al Pont d'Arsèguel, a la ctra. N-260 que porta a la Seu (808 m). Seguim un sender entre boscos en direcció nord per la serra de Sant Jaume en clar ascens. Seguim ascendint pel serrat dels Espujols. Passem pel Cortal del Jordi (1.175 m). Un xic més amunt, el sender s'eixampla i es converteix en pista i entrem al poble de Castellnou de Carcolze (1.275 m), encimbellat damunt d'un turó i amb unes excel·lents panoràmiques de la imponent Serra del Cadí cap al sud. Destaquen l'església de Sant Gervasi, d'estil gòtic, i les restes del seu castell medieval. No entrem dins del poble, sinó que l'envoltem per la banda sud. Seguim uns metres la carretera, que ara gira cap al sud; passem un pont sobre el torrent de l'Obac i deixem la carretera per a seguir una pista a l'esquerra (1.244 m), és el Camí del Serrat dels Pins. El sender puja suaument tot travessant el serrat dels Pins fins a assolir el collet de la Roca Fembra (1.334 m). El caminet ara davalla i continua tot flanquejant les parets de la muntanya fins que ens desviem uns pocs metres a la dreta fins un esperó que forma un bon mirador natural cap al Cadí (1.265 m). Passem al costat d'una sèrie de pins de curioses formes, sobretot un pi de tres branques. Creuem un parell de torrents, com el de Riu d'Arques i el torrent de Renoval. Seguim avançant cap a llevant en un puja-baixa continu fins a creuar el torrent de Prat Llançola (1.245 m). El sender ens condueix a una pista més ampla que ens mena directament al poble d'Aristot. El poble es troba al cim d'un turó sobre la vall del Segre. Les cases s'estenen al voltant de les restes del castell medieval, que compta amb un mirador que ofereix unes vistes úniques del Baridà (1.258 m). A la part baixa del poble hi ha l'església romànica de Sant Andreu (s.XII).

Pont del Diable (s.XVII)

Sortim d'Aristot per un caminoi en suau davallada fins a sortir a una pista i creuar el torrent de Riumajor (1.108 m). Seguim aquesta pista, força planera, cap a llevant i passem per la masia de Casanet de Dalt, a la dreta. La pista s'enfila i travessem la Canal Blanca i més endavant el torrent de Sant Joan. La pista es converteix en sender, és el camí vell d'Aristot. Passem per la vall de Santa Llogaia i arribem a una cruïlla (1.221 m) on trobem un caminoi en direcció sud que mena al cap d'uns 300 metres a la bonica i solitària ermita romànica de Sant Joan de Sobeig (s.XI). Seguim recte per la pista fins a arribar a la Collada de Músser (1.294 m), des d'on podem veure la casa de Sobeig. Acabem d'entrar a la comarca de la Baixa Cerdanya. A l'esquerra, un camí porta a Rocaviva, el Laberint Màgic, un laberint de senders, autèntic museu en plena natura, amb 600 escultures esculpides a les roques, que van ser treballades per en Kliment Olm, un artista eremita. Més endavant, trobem un búnquer de la Línia Pirineus i tot seguit arribem al petit poble de Músser (1.300 m), amb la seva església romànica de Sant Fructuós (s.XI). Passem per la plaça Major, on trobem una font-safareig, i seguim pel carrer del Pont; sortim del poble i anem ascendint suaument entre camps de conreu per l'Antic Camí de Lles de Cerdanya, és l'itinerari de la Cerdanya SC-42, marcat amb senyals grocs. Passem per una zona de lleure amb barbacoes, punt des d’on gaudim d’una bonica vista sobre el poble de Músser amb la cara nord del Cadí darrera. De seguida, entrem al bosc i al cap de poc comencem a davallar, entre frondosos boscos de roures, cap al riu d’Arànser. 

Passem una sèquia i, sempre seguint les marques grogues, arribem fins al bonic Pont del Diable (s.XVII) (1.223 m) sobre el riu d'Arànser [la llegenda diu que veuràs el diable si la nit de cap d’any hi ets, però vestit només amb una samarreta molla i portant una canya verda a la mà. Sembla que ningú no ho ha provat]. Des del pont comencem a ascendir pel sender per un bonic bosc de pins. De seguida, sortim a la carretera de Arànser (1.373 m), que travessem, i continuem el sender per l'altra banda. El camí fa algunes llaçades per fer la pujada més fàcil fins que assolim el poble de Lles de Cerdanya. Entrem pel carrer Travessera on trobem la font-safareig de Lles. Seguim pel carrer del Gral fins a la plaça de Sant Pere on hi ha l'església de Sant Pere, d'origen romànic (1.473 m). Final de la cinquena etapa dels Camins de Transhumància (2ª part).

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (20,200 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.286 m) (- 622 m). Nota: el desnivell positiu és acumulat al llarg de l'etapa i es fa bé, amb bons camins (no és una sortida trencacames).

Lloc i hora de sortida de Terrassa: Rambla d’Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, a les 7 del matí. La tornada serà a la tarda. 

Observacions: El desplaçament es farà en autocar, amb places limitades. Cal treure la inscripció a través del web ce-terrassa.cat  del dia 29 de desembre al 16 de gener, o bé a la secretaria del Centre, de 5 a 9 del vespre, del dia 5 al 16 de gener, ambdós inclosos.

Notes: L’organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l’autocar. Us recordem que el divendres, dia 16 de gener, serà l'últim dia d'inscripció, per tant, preguem que us hi inscrigueu abans d'aquest dia. Per participar en aquesta activitat cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l'assegurança temporal a Secretaria.

Preu de la inscripció: 24 €

Organitza: Vocalia de Senders. (contacte: Enric Cortés, 687 558 875)

DESCÀRREGUES

Resum 5ª etapa, El Pont d'Arsèguel - Lles de Cerdanya         

Full de ruta 5ª etapa, El Pont d'Arsèguel - Lles de Cerdanya   

Track GPS 5ª etapa, El Pont d'Arsèguel - Lles de Cerdanya

Track GPS 5ª etapa en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges 5ª etapa, El Pont d'Arsèguel - Lles de Cerdanya 

Mirador del castell d'Aristot

 

 

  4ª Etapa:                      La Seu d'Urgell - Arsèguel                (20,960 km)

  Als peus de la serralada del Cadí  

Diumenge, 14 de desembre de 2025

Itinerari:

La Seu d'Urgell, pont de la Palanca, borda Cinca, Rec de l'Olla i Segalers, cal Pona, torrent de Formiguera, Alàs, ermita de la Mare de Déu de les Peces, camí de la Foranca, torrent de Banat, coll de la Muga, Vilanova de Banat, Solà del Traver, riu de Vilanova, collet del Serrat del Coll, pont de la Tosca, font Vella i Arsèguel.

Descripció:

Quarta etapa dels Camins de Transhumància (2ª part) des de la Seu d'Urgell fins al poblet d'Arsèguel, a la comarca de l'Alt Urgell. Aquesta etapa és la més propera a la serra del Cadí, per la qual cosa tindrem unes vistes espectaculars de tota la serralada. Travessarem la Seu des de la catedral de Santa Maria fins al riu Segre. Pel pont de la Palanca entrarem a la zona de

Ermita de la Mare de Déu de les Peces

Segalers i anirem seguint el camí de servei del Rec de l'Olla i Segalers fins al nucli d'Alàs. Passarem per l'església romànica de la Mare de Déu de les Peces i arribarem a Vilanova de Banat. Finalment, pel famós pont de la Tosca entrarem a la vila d'Arsèguel, que atresora el Museu de l'Acordió.

Comencem l'excursió a l'aparcament que hi ha a l'avinguda del Camí Ral de Cerdanya (681 m) de la Seu d'Urgell, i sortim pel carrer del Portal de Cerdanya fins a la plaça dels Oms on trobem la Catedral de Santa Maria d'Urgell, l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya (s.XII). Girem pel carrer de Santa Maria i baixem pel carrer porticat dels Canonges, el carrer més antic de la ciutat i format per arcs de mig punt. Seguim per la placeta de Sant Miquel, carrers de la Font i de Sant Agustí, fins a sortir al Camí de la Palanca que seguim, tot davallant, fins a assolir el Pont de la Palanca sobre el Segre (678 m). A l'altra banda del pont, el sender GR 7 tomba cap a la dreta pel Camí d'Estaó, i el GR 3 tomba cap a l'esquerra pel costat del Segre, però nosaltres seguirem recte pel Camí de l'Olla. Deixem el xalet Rebés i cal Parra a l'esquerra i seguim en suau ascens cap a cal Guiu i la Borda Cinca (718 m). De seguida, trobem a l'esquerra el camí de servei del Rec de l'Olla i Segalers amb un pal indicador, el qual seguirem una bona estona pel costat de la canal. Travessem la ctra. C-462 de Cerc i seguim per l'altra banda pel costat de la canal. El caminet del Rec de l'Olla és molt pla en aquests primers quilòmetres. Passem cal Pona i més endavant creuem el torrent de Formiguera. Passada la Roureda antrem al poble d'Alàs. Passem pel carrer Major, l'Ajuntament, la plaça Major i l'església parroquial de Sant Esteve, d'origen romànic (765 m).

Sortim d'Alàs pel camí del cementiri. Deixem el cementiri a mà esquerra i anem pujant pel Camí Vell d'Alàs a Vilanova de Banat. Agafem algunes dreceres per a tallar la pista fins a sortir a l’ermita romànica de la Mare de Déu de les Peces (s.XI), on trobem un bon mirador amb un plafó interpretatiu (908 m). Tot seguit, agafem el camí de l'esquerra, és el Camí de la Foranca, en suau ascens. Seguim el sender, ara amb forta pujada, per un bosc on predominen els roures, alguns de grans dimensions. És el Bosc de Canemassos. Un curt tram en baixada suau ens porta a creuar el torrent de Banat (1.092 m). Tornem a ascendir fort per l'altra banda fins a sortir del bosc i assolim el Coll

Arsèguel i la serra del Cadí

de la Muga (1.251 m), punt més alt de l'excursió, des d'on podem fruir d'unes vistes immenses cap a la serralada del Cadí. En aquest punt deixem la pista i sortim a un sender per l'esquerra entre camps de conreu fins a arribar a Vilanova de Banat (1.249 m), però no entrem al poble, seguim recte pel Solà del Traver. Anem davallant per la pista del Riu i tornem a entrar al bosc. La pista va fent llaçades mentre davallem i travessen el riu de Vilanova (914 m). Ascendim per l'altra banda i sortim de la pista per a seguir un sender en direcció nord. Passem pel Cortal d'Aubèrria (runes) i seguim el sender fins a arribar al collet del Serrat del Coll (1.056 m) (pal indicador), on girem cap a llevant. 

Comencem a davallar pel bosc d'Arsèguel, tot travessant alguns torrents, amb vistes al poble que veiem dalt d'un turó. Arribem al famós pont medieval de la Tosca sobre el riu d'Arsèguel (861 m). Ascendim suaument per l'altra banda per un caminoi que ens mena fins al poble. Passem per davant dels rentadors d'Arsèguel i la font Vella. I per unes escaletes sortim a la carretera local, que mena al Pont d'Arsèguel, on trobem l'església parroquial de Santa Coloma, d'origen romànic, amb el seu esvelt campanar, i amb una vista superba de la serra del Cadí davant nostre (948 m). El nucli d'Arsèguel és considerat uns dels nuclis de muntanya més ben conservats al peu del Cadí de la comarca. El poble d'Arsèguel atresora el Museu de l'Acordió, una petita col·lecció que fou impulsada pel premi Nacional de Cultura Popular i Creu de Sant Jordi, Artur Blasco. En l'interior de l'espai s'hi recullen acordions datats de l'any 1840 fins a l'actualitat. Final de la quarta etapa dels Camins de Transhumància (2ª part).

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (20,960 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 955 m) (- 695 m)

Organitza: Vocalia de Senders. (contacte: Enric Cortés, 687 558 875) 

DESCÀRREGUES

Resum 4ª etapa, La Seu d'Urgell - Arsèguel         

Full de ruta 4ª etapa, La Seu d'Urgell - Arsèguel   

Track GPS 4ª etapa, La Seu d'Urgell - Arsèguel

Track GPS 4ª etapa en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges 4ª etapa, La Seu d'Urgell - Arsèguel 

Alàs i La Seu d'Urgell al fons

 

 

  3ª Etapa:                      Castellbò - La Seu d'Urgell                (20,080 km)

  El Camí de l’Últim Càtar  

Diumenge, 16 de novembre de 2025

Itinerari:

Castellbò, boscos del Comú de Castellbò, Planells de Mardiscla, mas de Mardiscla, Prat de cal Roqueta, collet del Molí, capella de Sant Francesc del Mas d'en Roca, serrat de la Mola, riu Bellestar, ermita de la Mare de Déu dels Dolors de Cal Porredon, torrent de la Guàrdia, serra dels Garrofers, Torre i mas de Santa Eugènia, collada de la Torre, mas de Sant Esteve, monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, Anserall, borda i ermita de Sant Esteve del Pont, Castellciutat i la Seu d'Urgell.

Descripció:

Tercera etapa dels Camins de Transhumància (2ª part) que iniciem al poble de Castellbò, a la comarca de l'Alt Urgell; durant tot el recorregut anirem seguint el Camí de l'Últim Càtar, itinerari en certa manera paral·lel al Camí dels Bons Homes, que coincideix també amb el traçat del GR 3, fins a arribar a la Seu d'Urgell. En aquesta etapa descobrirem indrets interessants com l'ermita de Sant Francesc del Mas d'en Roca, l'església romànica de la Mare de Déu dels Dolors, Santa Eugènia de la Torre i la seva necròpolis de tombes antropomorfes, i finalmernt el monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles prop d'Anserall.

Pont medieval de Castellbò

Iniciem la sortida des de la Plaça de la Font del Pati, on hi ha, efectivament, la font del Pati (810 m). Pugem pel carrer Pla, passem per la Rectoria i arribem a la Plaça de l'Església on trobem la Col·legiata de Santa Maria, d'origen romànic però amb façana gòtica, protegida com a bé cultural d'interès local. A l'esquerra, unes escales ens menarien a les restes del castell romànic de Castellbò. Seguim pel carrer Major, Plaça Major i travessem el pont medieval de Castellbò, construït sobre el riu de Castellbò, afluent del Segre. Aquest pont uneix el nucli central de la vila amb el raval situat a l'altra riba del riu; també està declarat bé cultural d'interès local. Sortim a la plaça de la Vall i avancem per la carretera sortint del poble (798 m). Passem sobre el cementiri de la vila i anem ascendint cap als boscos del Comú de Castellbò. El sender desemboca a una pista més ampla, camí de Mardiscla, la qual anem seguint en suau ascensió cap als Planells de Mardiscla (1.069 m), punt més alt de l'excursió. Davallem per la pista deixant el mas de Mardiscla a mà dreta (950 m). El sender continua descendint fins al Prat de Cal Roqueta (877 m). Ara, tornem a ascendir cap al collet del Molí, on trobem una pista que seguim cap a llevant. Arribem a la capella de Sant Francesc del Mas d'en Roca, al costat de la masia del mateix nom (990 m).

El GR 3 continua cap a llevant fent curtes pujades i baixades; travessem una pista pel Serrat de la Mola (1.033 m) i seguim pel sender en direcció a llevant. Creuem el riu de Bellestar i arribem a la capella de la Mare de Déu dels Dolors de Cal Porredon, és una capella de l'antic casal de Cal Porredon, més amunt del despoblat de Campmajor (1.044 m). Sortim de nou a una pista més ampla que seguim una estona i l'abandonem per a seguir el sender a mà dreta, sense

Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles

deixar mai el GR 3. Anem travessant diversos torrents, com el torrent de la Guàrdia, el barranc del Tossal del Roure, o el torrent del Cortal. Arribats a la serra dels Garrofers trobem la Torre i mas de Santa Eugènia (1.035 m), una petita església romànica amb unes tombes antropomorfes cavades a la roca; i possiblement ja desapareguda, una torre de guaita o vigilància; el conjunt es troba, però, en un estat lamentable de ruïna. Seguim avançant pel sender en direcció a llevant i assolim la Collada de la Torre (1.017 m). A partir d'aquí el camí comença a davallar per sobre del barranc d'Anserall cap a la vall de Valira. Sortim a una pista (748 m) que ens menarà directament al poble d'Anserall. Passem per cal Sant Esteve i girem per la pista de l'esquerra per fer una circumval·lació al poble d'Anserall per a visitar el monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles (o Sant Sadurní de Tavèrnoles) (s. XI) (municipi de les Valls de Valira). Travessem el barranc d'Anserall i arribem al monestir (733 m). La seva situació, al bell mig del camí ral de la Seu a Andorra, el deuria convertir en un lloc d'acolliment i hostalatge.

Seguim ara en direcció sud per un camí pel costat del riu Valira que ens mena al centre d'Anserall. Passem pel carrer Major fins a sortir del poble. En aquest punt abandonem temporalment el GR 3. En arribar a la carretera, baixem per un sender que segueix el curs de la Valira en direcció sud. Passem per la borda de Sant Esteve i la petita ermita romànica de Sant Esteve del Pont (s. XII) (716 m), en estat ruïnós. De seguida, sortim a la pista del GR 3 i la seguim per a arribar en pocs minuts a la població de Castellciutat. Travessem una rotonda i tot seguit girem a l'esquerra i baixem per una arbreda per on entrem a la ciutat de la Seu d'Urgell. Creuem el riu Valira per un pont. Passat el riu entrem al Parc de la Valira. El passeig del parc ens mena al nostre destí final: l'Alberg de Juventut La Valira (Alberg La Seu d'Urgell Xanascat), al carrer de Joaquim Viola Lafuerza (695 m). Final de la tercera etapa dels Camins de Transhumància (2ª part).

El Camí de l’Últim Càtar. El catarisme va ser un moviment religiós herètic que durant els segles XII –XIII es va estendre entre les classes cultes i la noblesa. Guillem de Belibasta va ser l’últim prefecte càtar que va ser empresonat a Castellbò. El camí s’inicia al Santuari de Queralt i entra a l’Alt Urgell pel municipi de Josa-Tuixent. Passa pels municipis d’Alàs i Cerc, la Seu d’Urgell, Valls de Valira i Montferrer –Castellbò, per entrar cap a la comarca veïna del Pallars i continuar fins al Castell de Montsegur.

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (20,080 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 681 m) (- 801 m)

Organitza: Vocalia de Senders. (contacte: Enric Cortés, 687 558 875)

DESCÀRREGUES

Resum 3ª etapa, Castellbò - La Seu d'Urgell        

Full de ruta 3ª etapa, Castellbò - La Seu d'Urgell  

Track GPS 3ª etapa, Castellbò - La Seu d'Urgell

Track GPS 3ª etapa en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges 3ª etapa, Castellbò - La Seu d'Urgell 

Castellbò

 

  2ª Etapa:                    Port del Cantó - Castellbò                         (17,930 km) 

Diumenge, 19 d'octubre de 2025

Itinerari:

Port del Cantó, Pla Muntaner, Tossal de l'Àliga, barranc de l'Avedosa, les Solanetes, casa forestal de Pallerols, font de les Planes, torrent del Coll de Leix, coll de Leix, font de la Canenilla, torrent de Mata la Roca, carretera de Sant Joan de l'Erm, Turbiàs, carretera d'Albet, font del Murilló, riu Castellbò, Pla del Castanyer i Castellbò.

Descripció:

Segona etapa d'aquesta segona part dels Camins de Transhumància que iniciem al Port del Cantó, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, i que ens menarà fins al poble de Castellbò, un itinerari que transcorre bona part pel Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Prat Muntaner (Parc Natural de l'Alt Pirineu)

En direcció a Sant Joan de l’Erm, assolirem primer el Tossal de l’Àliga i a partir dels boscos de Pallerols anirem seguint el Camí de l'Últim Càtar en franca davallada cap als nuclis de Turbiàs i Castellbò.  

Som al Port del Cantó, ctra. N-260 que porta a Sort (1.721 m). Sortim del pàrquing que hi ha al costat de la carretera i seguim una pista en direcció nord. Al cap d'uns 90 metres la deixem i seguim un corriol a mà dreta també en direcció nord en franca pujada. El camí s'endinsa en la boscúria i va pujant entre els turons Lo Tossal a mà esquerra i Los Collets a mà dreta. Sortim de l'arbreda i passem per una zona més oberta i planera: és el Pla Muntaner (2.047 m), un magnífic prat alpí tot envoltat de boscos, lloc ideal per a esmorzar. Al cap de poc arribem a una petita bassa on hi ha un camí que marxa a la dreta. Si seguíssim recte per la pista aniríem per la Serra Seca cap al coll de Rubió i el Refugi de les Comes de Rubió, però tombem per aquest camí que marxa a la dreta; el seguim en direcció a llevant en clar ascens, per a assolir el punt més alt de l'excursió: el Tossal de l'Àliga (2.157 m), cim més alt del municipi de Montferrer i Castellbò. Des del Tossal anem baixant per la Socarrada a buscar un camí que ens menarà a una pista molt ampla. La creuem i seguim davallant pels boscos del Castelló i l'Avedosa. El camí ens porta al barranc de l'Avedosa que travessem. Finalment, sortim a la pista que va de Canturri a la Torreta de l'Orri (1.717 m). La seguim en baixada, passem per les Solanetes i arribem a la gran Casa forestal de Pallerols i a l'Àrea de lleure del Bosc de Pallerols (1.627 m) on trobem la font de les Planes.

Seguim ara la pista que marxa en direcció nord-est pel barranc del Coll de Leix en suau ascensió. La pista ens mena al Coll de Leix (1.702 m), cruïlla de pistes. Per aquest coll passa el Camí de l'Últim Càtar (itinerari transfronterer que traspassa tres parcs naturals: el Parc Cadí-Moixeró, el Parc de l'Alt Pirineu i el Parc Regional dels Pirineus de l'Arieja, arrencant a Bagà, al Berguedà, i finalitzant a Tarascon-sur-Ariège, a l'Arieja, seguint, en certa manera, un recorregut paral·lel al

Castellbò

del Camí dels Bons Homes), el qual seguirem ja fins al nostre destí: Castellbò. Des del coll anem davallant cap a l'esquerra per un camí pel mig del bosc. Passem per la font de la Canenilla. Creuem el barranc de la Canenilla i anem davallant per les Obagues de Reguerals. Creuem el torrent de Mata la Roca (1.532 m) i arribem a una pista que hem de seguir cap a l'esquerra. Al cap de poc, en una clariana des d'on es gaudeix d'una bona vista panoràmica, cal abandonar la pista per a seguir per la dreta. Si continuéssim per la pista, arribaríem a un dolmen reconvertit en cabana de pedra, a la collada del Pubill, que és un balcó natural al Cadí. Seguim davallant per la Devesa Gran fins que sortim a la carretera d'accés a Sant Joan de l'Erm. Cal baixar-hi uns metres fins a trencar a mà esquerra per un desviament que davalla fins al nucli de Turbiàs. Passem per davant de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Turbiàs (1.226 m). Més avall, prenem un camí que descendeix per l'esquerra i s'endinsa al bosc tot prenent direcció a llevant.

Anem perdent desnivell pel sender que passa pel Solà de Turbiàs. Després d'una llarga baixada, ja per un alzinar, sortim a la carretera que porta al poble d'Albet (880 m). La seguim uns metres avall i de seguida trobem a la dreta la font del Murilló, amb aigua fresca i abundosa. Abandonem la carretera per a agafar una pista a l'esquerra que ens mena al riu Castellbò (831 m); creuem el riu per una passera de fusta i girem cap a llevant. El camí passa pel Prat del Castanyer i el Prat del Molí. Després de passar pel costat d'un antic columbari, des d'on obtenim una privilegiada vista sobre Castellbò, arribem a una pista que agafem en baixada. Al cap de pocs metres, trenquem a l'esquerra per un camí que descendeix i, en un parell de marradetes, s'enfila cap al poble. Ja a l'última baixada entrem a Castellbò just a l'encreuament de la carretera de la Vall i el carrer dels Càtars (802 m). Final de la segona etapa dels Camins de Transhumància (2ª part).

DETALLS DE L’ACTIVITAT

Dificultat:  **  (17,930 km)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 543 m) (- 1.461 m)

Organitza: Vocalia de Senders. (contacte: Enric Cortés, 687 558 875) 

DESCÀRREGUES

Resum 2ª etapa, Port del Cantó - Castellbò        

Full de ruta 2ª etapa, Port del Cantó - Castellbò  

Track GPS 2ª etapa, Port del Cantó - Castellbò

Track GPS 2ª etapa en format GPX per a mòbils

Galeria d'imatges 2ª etapa, Port del Cantó - Castellbò 

Tossal de l'Àliga (Alt Urgell, Parc Natural de l'Alt Pirineu)