SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2011 - 2012
TRESCANT PEL SUD *DE CATALUNYA
Refugi de Caro - Santuari de Pinós (GR 171)
7a etapa. Prades - Montblanc (25,290 kms).
Del Baix Camp a la Conca de Barberà, carenejant per les Muntanyes de Prades
Diumenge, dia 19 de febrer
Espectacular, variada i preciosa travessa de Prades a Montblanc, creuant de ponent a llevant gran part de les Muntanyes de Prades, resseguint íntegrament el GR 171. El recorregut passa per punts tan emblemàtics com el Tossal de la Baltasana, punt més alt de la serralada, a cavall entre la Conca de Barberà i el Baix Camp, la Mola d'Estats o dels Quatre Termes, les Tres Creus, la Taula dels Quatre Batlles, Rojals, el Barranc de la Vall i l'ermita de Sant Josep, abans d'entrar a Montblanc. La major part de desnivell es fa de baixada, i sobretot entre Rojals i Montblanc. Tan sols cal posar les mans en el darrer tram de pujada a la Mola d'Estats.
Som a Prades (950 m), el poble més elevat de la comarca del Baix Camp. Sortim per la plaça dels Infants i el carrer Nou del Pont pujant pel barranc de la Vall de la Font. Travessem la carretera T-700 de Prades a Poblet i arribem al gran dipòsit d'aigua d’abastiment de Prades. Continuem pujant cap el Coll de la Foguina (1.072 m) i arribem a l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera. Seguim ascendint per la pista fins arribar al Tossal de la Baltasana (1.202 m), punt culminant de la serralada de Prades; vèrtex geodèsic i taula d'orientació. Forma part de la cresta que parteix la conca de l'Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí. És també el cim més alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà. Des del cim, podem gaudir de fantàstiques panoràmiques dels Pirineus, el camp de Tarragona, la serra del Montsant, els Ports, etc.
Davallem del Tossal en direcció nord-est, fins a una bifurcació on hi ha un pal indicador i seguim per la carena. Arribats al Pla de la Moleta, deixem a la dreta la derivació a la Cova del Pere i al mas de l'Espasa. Voregem la Moleta (1.197 m) i passem prop de la font del Mas d'en Pagès, que ens queda a l'esquerra de la pista. Seguim carenejant pels Plans d'en Pagès (1.160 m) i arribem al coll de la Font del Dineral o de la Nevera (1.126 m). Més endavant, passem dos colls més: el coll d'en Perroi (1.052 m) i el coll de la Caldereta (1.038 m), ambdós amb pals indicadors. Carenejant pel camí Vell de Prades, passem pel collet de la Cova Fumada i assolim la Mola d'Estat (1.127 m), des d'on s'albira una gran panoràmica; el lloc és veritablement extraordinari, es podria anomenar "el cor de la serra de Prades". Tot seguit, passem per la Taula dels Quatre Batlles (1.117 m) i la Mola dels Quatre Termes (1.118 m), vèrtex geodèsic. El seu nom prové del fet que a uns 300 metres al sud de la mola convergeixen els termes de quatre municipis: Vimbodí, Prades, Mont-Ral i Rojals.
Seguint la pista de Rojals, arribem al coll del Clot del Llop (1.100 m), on deixem la pista i seguim a la dreta el camí dels Cogullons. En una bifurcació del camí, trobem l'inici i/o final de la variant GR 171-4 que va a Poblet. Passem pel coll dels Cogullons (1.010 m). Al nord-oest, hi ha una derivació al refugi dels Cogullons (1.043 m), que queda a 3 minuts, pertanyent al C.E. Montblanc. El GR 171 davalla tot seguit per un corriol fins a la Font del Grèvol. Seguim pel mas de la Baridana, i entrem al poble de Rojals (974 m), nucli de població que va ser agregat l'any 1940 a Montblanc. Sortim per la carretera TV-7042 i la deixem de seguida per girar a l'esquerra a buscar el Barranc de la Vall. El GR davalla fent llaçades pel barranc, amb molta vegetació i molts arbres de diferents classes. Passem pel costat de la cinglera del Salt de la Guineu, i travessem el barranc de la Vall (800 m). Passem sota el mas d'en Ponet i arribem al Pas de l'Estret (o Estret de la Vall) (390 m).
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 510 m) (- 1.105 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Seguint la pista de Rojals, arribem al coll del Clot del Llop (1.100 m), on deixem la pista i seguim a la dreta el camí dels Cogullons. En una bifurcació del camí, trobem l'inici i/o final de la variant GR 171-4 que va a Poblet. Passem pel coll dels Cogullons (1.010 m). Al nord-oest, hi ha una derivació al refugi dels Cogullons (1.043 m), que queda a 3 minuts, pertanyent al C.E. Montblanc. El GR 171 davalla tot seguit per un corriol fins a la Font del Grèvol. Seguim pel mas de la Baridana, i entrem al poble de Rojals (974 m), nucli de població que va ser agregat l'any 1940 a Montblanc. Sortim per la carretera TV-7042 i la deixem de seguida per girar a l'esquerra a buscar el Barranc de la Vall. El GR davalla fent llaçades pel barranc, amb molta vegetació i molts arbres de diferents classes. Passem pel costat de la cinglera del Salt de la Guineu, i travessem el barranc de la Vall (800 m). Passem sota el mas d'en Ponet i arribem al Pas de l'Estret (o Estret de la Vall) (390 m).
Passem a frec del Molí de la Vall de Fora, que ens queda a l'esquerra i seguim el camí de Montblanc. A l'entrada de la població, trobem l'ermita de Sant Josep (377 m) i l'àrea de lleure de Sant Josep, amb taules, barbacoes, fonts i bar-restaurant. Finalment, entrem a la vila emmurallada de Montblanc (350 m), capital de la Conca de Barberà, pels carrers Josep Porter, avinguda Manel Ribe, Mare Verduna, muralla de Sant Francesc, muralla de Sant Jordi i carrer Leonor d'Urgell. Final d'aquesta fabulosa setena etapa del GR 171.
Montblanc és una de les viles medievals amb més encant de Catalunya: les muralles que envolten la ciutat, l'església de Sant Marçal, el Palau Reial, el Casal dels Declergues, l'església de Santa Maria, el Museu Comarcal, l'església de Sant Miquel, el Palau del Castlà, a més dels portals d'accés, les torres i els diversos carrers, són llocs que no poden passar per alt al visitant.
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 510 m) (- 1.105 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Enric Cortés, Joan Perich, Àngel Vela i Montse Marchuet.
Les Muntanyes de Prades
Les Muntanyes de Prades són un conjunt orogràfic que forma part de la serralada pre-litoral Catalana. La superfície és de 260 Km2. i culmina al tossal de la Baltasana, a 1201 m. d’altitud. El massís s’alça majestuós entre la Conca de Barberà i la cubeta del Priorat, i forma dues grans branques paral·leles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades, que separa les conques del riu Brugent i del riu de Siurana; al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant. En l’alineació sud-occidental es destaquen La Gritella amb 1098 m. i el pic de Cantacorbs. Mentre que a l’alineació nord-oriental el punt més alt, el tossal de la Baltasana, és flanquejat a l’est per la mola d’Estat amb 1126 m., i al nord pel puig de Sales amb 1043. En la branca sud destaca La Mussara amb 1055 m. i el puig de Gallicant amb 1009 m.
El Parc Natural de les Muntanyes de Prades , ofereix escenaris i atractius insospitats, vistes increïbles sobre el camp de Tarragona, Port Aventura, Salou, Vila-Seca, Cambrils, el Delta de l'Ebre i en ocasions, perdudes en l'horitzó de la mar Mediterrània, es deixa veure la silueta de les Balears. Al costat dels seus milers de racons per descobrir, es creen ambients i espais difícils de comparar. Les seves muntanyes carregades de diversitat natural, biològica, de paisatges, d'història i de patrimoni, han estat modelades per les generacions que en elles han viscut al llarg dels segles. Els seus frondosos i aromàtics boscos, amb cingles nus despenjats del cel, formant l'atalaia natural i balcó del camp de Tarragona i de les tan blaves com tranquil·les i càlides aigües del mar Mediterrani.
Les Muntanyes de Prades basten territori de cinc comarques: Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà, Garrigues i Priorat. Es tracta d'un excel·lent exemple de muntanya mediterrània, dominada per un relleu tabular, amb elevades planures com les taquetes trencades per cingles i barrancs construïts sobre una geologia complexa, amb materials tan sorprenents com el gres vermell i les calcàries blanques dels seus cingles, o els granits exquisits d'alguns vessants, a més de profundes coves i avencs. En aquestes muntanyes neixen diversos rius, com ara el Francolí, el Brugent, el Siurana i la Glorieta, nodrits per una pluviometria relativament elevada i amb bastants rieres que es dirigeixen cap al Camp de Tarragona i el Mediterrani. La seva riquesa natural rau en la gran extensió dels seus boscos, amb grans alzinars i pinedes de pi blanc en les parts baixes i de pi vermell en les parts altes. També hi ha nombroses extensions de rouredes, entre les quals cal destacar la roureda de roure reboll, única a Catalunya, i que s'estén al voltant del turó de la Baltasana, el cim més alt d'aquestes muntanyes amb una altitud de 1201 m. En zones altes o ombrívoles són comuns el grèvol i el teix, espècies vegetals protegides, a més d'altres espècies pròpies de zones més fredes i humides que troben en aquests llocs els seus reductes més meridionals. Innombrables fonts i rierols alimenten aquests boscos en els quals habiten el gat salvatge, l'esquirol, la musaranya comuna, el cabirol, el senglar o la mostela, moltes aus forestals com l'astor, l'esparver, el mussol banyut o els petits mallerengues. Dominant els seus cels es pot distingir l'àliga daurada, l'àguila cuabarrada i fins i tot al falcó pelegrí.
Prades està situat a 950 m d'altura, al cor d'aquest massís muntanyós al qual va donar el seu nom, així com al Comtat de Prades del qual va ser capital en l'edat mitjana i un dels més importants de la Corona d'Aragó. És l'anomenada "villa roja" (vila vermella), nomenada així pel color de la pedra de la zona amb la que es va construir tot el seu nucli urbà originari de l'època musulmana, en la qual es van aixecar les muralles com a castell dependent de Siurana, les muralles envolten tot gairebé la totalitat del nucli antic i són patrimoni artístic de Catalunya. És important admirar els portals, la plaça porticada, la famosa i bella font esfèrica renaixentista i l'ermita de l'Abellera que és una edificació de l'any 1570, incrustada en una cova que havia servit d'aixopluc, des d'ella es pot admirar la vall de Capafonts i les muntanyes dels Motllats. Cap al 1484, en aquesta ermita va viure Fra Bernat Boïl que va ser el primer vicari apostòlic de les Índies Occidentals que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. Al costat del poble, no es pot deixar de visitar la gran roca foradada per l'erosió, envoltada d'un bosc de roure reboll l'únic existent actualment a Catalunya.
La Vila Ducal de Montblanc és un nucli urbà Medieval, una de les ciutats medievals més importants de Catalunya, declarada conjunt d'Interès Històric-Artístic. Les seves muralles emboliquen la població amb un perímetre de 1.500 m. i 32 torres, plaça Major, Palau Desclergue, Casa de la Vila, diferents Esglésies, Palau Reial, Antic Hospital de Santa Magdalena. Explica la llegenda que un drac terroritzava la comarca, i que per apaivagar-lo va oferir en sacrifici a la princesa, quan aquesta estava a punt de ser devorada davant de les muralles d'aquesta vila, va aparèixer el cavaller Sant Jordi (Sant Jordi) que va lluitar i matà el drac, que en vessar la seva sang va fer brollar al mateix lloc un roser de roses vermelles. Anualment coincidint amb el 23 d'abril dia de Sant Jordi, en aquesta vila durant tota la setmana es trasllada a l'edat mitjana amb multitud d'actes: mercat medieval, representació de les Corts Catalanes, Sopar medieval, trobada de foc i com a acte central la representació de la llegenda de Sant Jordi. Per la seva fidelitat i rigor històric la setmana medieval de Montblanc ha estat declarada Festa d'Interès Turístic Nacional.
Les Muntanyes de Prades són un referent per a la pràctica del senderisme, la bicicleta de muntanya o l'equitació. Boscos autòctons plens de vida que han perdurat inalterables amb el pas del temps, el cor de les muntanyes de Prades encara batega i ens trasllada a restes encara visibles de l'antic empedrat de camins tradicionals que l'home utilitzava, els mateixos camins que us descobriran amb assossec i lentament els seus secrets, les seves essències en la intimitat dels nostres paisatges. Una densa trama de senders i camins que a poc a poc són rescatats de l'oblit, fan un privilegi el poder recórrer els seus racons més íntims. Antics camins de ferradura, de carro, estretes senderes de carboneig o camins ramaders mil·lenaris destacant entre ells els GR 7, GR 65-5, GR 171, GR 172, GR 175.
Per als escaladors, les Muntanyes de Prades són un paradís de pedra reconegut a nivell mundial que reuneix la major extensió de roca de Catalunya, combinant gres, granit, calcàries i conglomerat. Les més de 6.000 vies existents des de les més senzilles a les de major dificultat, han estat obertes respectant l'estat natural de la roca i estan distribuïdes entre les escoles d'escalada existents, Siurana, La Mussara, Arbolí, La Riba, Mont-Ral són freqüentades pels millors escaladors. Si ets aficionat a encordarte, ja saps de què estem parlant, oi?
Les carreteres de muntanya que travessen el cor d'aquest territori també permeten contemplar amb tranquil·litat boscos ufanosos i paisatges de gran bellesa així com visitar els seus encantadors pobles i viles, gaudir del ric patrimoni monumental i degustar la rica gastronomia de la zona.
Les Muntanyes de Prades basten territori de cinc comarques: Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà, Garrigues i Priorat. Es tracta d'un excel·lent exemple de muntanya mediterrània, dominada per un relleu tabular, amb elevades planures com les taquetes trencades per cingles i barrancs construïts sobre una geologia complexa, amb materials tan sorprenents com el gres vermell i les calcàries blanques dels seus cingles, o els granits exquisits d'alguns vessants, a més de profundes coves i avencs. En aquestes muntanyes neixen diversos rius, com ara el Francolí, el Brugent, el Siurana i la Glorieta, nodrits per una pluviometria relativament elevada i amb bastants rieres que es dirigeixen cap al Camp de Tarragona i el Mediterrani. La seva riquesa natural rau en la gran extensió dels seus boscos, amb grans alzinars i pinedes de pi blanc en les parts baixes i de pi vermell en les parts altes. També hi ha nombroses extensions de rouredes, entre les quals cal destacar la roureda de roure reboll, única a Catalunya, i que s'estén al voltant del turó de la Baltasana, el cim més alt d'aquestes muntanyes amb una altitud de 1201 m. En zones altes o ombrívoles són comuns el grèvol i el teix, espècies vegetals protegides, a més d'altres espècies pròpies de zones més fredes i humides que troben en aquests llocs els seus reductes més meridionals. Innombrables fonts i rierols alimenten aquests boscos en els quals habiten el gat salvatge, l'esquirol, la musaranya comuna, el cabirol, el senglar o la mostela, moltes aus forestals com l'astor, l'esparver, el mussol banyut o els petits mallerengues. Dominant els seus cels es pot distingir l'àliga daurada, l'àguila cuabarrada i fins i tot al falcó pelegrí.
La Vila Ducal de Montblanc és un nucli urbà Medieval, una de les ciutats medievals més importants de Catalunya, declarada conjunt d'Interès Històric-Artístic. Les seves muralles emboliquen la població amb un perímetre de 1.500 m. i 32 torres, plaça Major, Palau Desclergue, Casa de la Vila, diferents Esglésies, Palau Reial, Antic Hospital de Santa Magdalena. Explica la llegenda que un drac terroritzava la comarca, i que per apaivagar-lo va oferir en sacrifici a la princesa, quan aquesta estava a punt de ser devorada davant de les muralles d'aquesta vila, va aparèixer el cavaller Sant Jordi (Sant Jordi) que va lluitar i matà el drac, que en vessar la seva sang va fer brollar al mateix lloc un roser de roses vermelles. Anualment coincidint amb el 23 d'abril dia de Sant Jordi, en aquesta vila durant tota la setmana es trasllada a l'edat mitjana amb multitud d'actes: mercat medieval, representació de les Corts Catalanes, Sopar medieval, trobada de foc i com a acte central la representació de la llegenda de Sant Jordi. Per la seva fidelitat i rigor històric la setmana medieval de Montblanc ha estat declarada Festa d'Interès Turístic Nacional.
Per als escaladors, les Muntanyes de Prades són un paradís de pedra reconegut a nivell mundial que reuneix la major extensió de roca de Catalunya, combinant gres, granit, calcàries i conglomerat. Les més de 6.000 vies existents des de les més senzilles a les de major dificultat, han estat obertes respectant l'estat natural de la roca i estan distribuïdes entre les escoles d'escalada existents, Siurana, La Mussara, Arbolí, La Riba, Mont-Ral són freqüentades pels millors escaladors. Si ets aficionat a encordarte, ja saps de què estem parlant, oi?
Les carreteres de muntanya que travessen el cor d'aquest territori també permeten contemplar amb tranquil·litat boscos ufanosos i paisatges de gran bellesa així com visitar els seus encantadors pobles i viles, gaudir del ric patrimoni monumental i degustar la rica gastronomia de la zona.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada