SENDERS DE GRAN RECORREGUT
De La Jonquera a Terrassa (GR 2)
Setena etapa.
Diumenge, dia 19 d'abril
Des que es va obrir el pantà de Sau el 1962, va canviar la fisonomia de la Vall de Sau. El poble de Sant Romà va desaparèixer sota les aigües i només el campanar hi sobresurt de tant en tant. Vilanova de Sau, en canvi, va emergir i l'antic poble rural ha sabut combinar la història amb la creació d'un centre de serveis dedicats a l'oci i el turisme. El pantà va afegir un atractiu més a aquest municipi que des de la Vall s'enfila cap a les frondoses Guilleries, ser
ra d'aigües clares, idònies per a la pesca de riu. Des d'aquí es dominen el Montseny, Tavertet, el Far i les Guilleries. Les formes arrodonides que ofereix el terreny tenen un viu contrast amb l'impressionant paisatge que les envolta: les cingleres dels Munts i Tavertet.Des de la plaça Major, on trobarem una font, el sender GR 2 pren el carrer Guilleries en direcció als cingles de Savassona, anomenats també de Vilanova. Per un camí carreter que puja fort, arribarem dalt dels cingles, des d'on es gaudeix de magnífiques panoràmiques. A la baixada, podrem contemplar, prop del camí, l'espectacular salt de la Minyona, el mirador de la Verge dels Cingles. Més avall, deixarem la pista que puja al proper monestir de Sant Llorenç del Munt o dels Cerdans, el centre històric i religiós més important de l'antiga demarcació de Planeses, antic i encastellat monestir situat a l'extrem d'una cinglera on hi ha l'únic pas practicable al puig de Sant Llorenç (856 m), envoltat de tallats i timberes de gresos roigs.
Seguint la pista de can PuigSec entrem a Sant Julià de Vilatorta pel carrer Mercè, situat en un indret amb aigua i fonts abundoses, com la coneguda font de la Noguera o de Sant Julià. Sobre les fonts,
prop del poble, passarem pel castell de Sant Julià, antiga fortalesa de Bellpuig, coneguda popularment com a castell dels Moros, amb alts murs que sobresurten de la vegetació. Un cop passat el castell, seguirem per l'anomenat camí de la Carena, travessant per sobre l'Eix Transversal. A la dreta del sender podrem contemplar el famós «Bolet gegant», prop també de la cova del Gegant. Després de passar la cruïlla de Vilalleons, arribarem, finalment, al Santuari de la Mare de Déu de Puig-L'Agulla, l'indret més famós de l'antic terme de Vilalleons, un dels centres piatosos més visitats de tota la comarca. *
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+610 m) (-460 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Hermo, Enric, Joan, Àngel i Montse.
En la següent imatge podeu veure el track GPS de la setena etapa De La Jonquera a Terrassa (GR 2), Vilanova de Sau - Santuari de Puig-L'Agulla. Si hi cliqueu, podeu veure el track al Google Earth en 3D i descarregar-vos-el:
Vilalleons i el Santuari de Puig-l'agulla
La petita caseria de Vilalleons (114 h el 2005) és situada al cantó meridional del terme de Sant Julià, vora les muntanyes baixes que tanquen la Plana. A Vilalleons hom fa, per l'Ascensió, un aplec al santuari de Puig-l'agulla, i la festa major se celebra per la Mare de Déu d'Agost.
L’edifici que concentra gran part de l’interès historico-artístic de Vilalleons és l’església parroquial de bells trets romànics. L'església parroquial de Santa Maria de Vilalleons centra el petit nucli de cases. És un magnífic temple romànic construït pels volts del 1080 i allargat al segle següent amb un atri i una portada que va sobrealçar-se en forma de campanar. L'edificació primitiva subsisteix íntegrament, només amb un afegitó d'època gòtica, dues capelles laterals en forma de creuer i l'adjunció de la part inferior de l'atri com a prolongació de la nau. Aquesta darrera modificació fou la causa de la desaparició de la portalada romànica, bé que se'n conserven les arquivoltes, ornades d'entrellaços i temes vegetals, com a ressalt exterior de la gran rosassa construïda al segle XIX (1849) al mur de ponent. L'absis i els murs laterals tenen decoració de lesenes i arcuacions cegues, ornades amb pedra vermella o d'esmolar. D
issortadament, la volta es va carregar amb una golfa tardana per tal d'evitar humitats i amb un comunidor, que reposa sobre l'absis, els quals li donen una silueta típica, però que deforma la construcció romànica. L'interior, té cinc retaules d'escultura i pintura, refets després de l'incendi i el pillatge que hi practicaren els francesos el 1654. L'altar major prové del 1683, i els altres es feren en dates situades entre aquell any i el 1727. Són, sens dubte, el millor conjunt de retaules barrocs que s'ha conservat a la Plana de Vic.
La parròquia de Vilalleons s'originà a l'entorn d'una gran propietat o vila rural, esmentada des del 927 amb el nom devilla Leonis, cosa que sembla indicar que prové del nom personal de Lleó. Probablement, la primitiva vila rural es trobava a l'indret de la casa forta de la Sala, ja que els seus antics propietaris duien el cognom Vilalleons. La parròquia tenia una part de la demarcació dintre el municipi de Viladrau. Existia ja el 1021, i pertanyia, amb tota la seva demarcació, a l'antic terme del castell de Taradell. Va restar unida a Santa Eugènia de Berga d'ençà del 1385. El municipi tenia batlle autònom des del 1787, però a efectes d'impostos formà una unitat amb Santa Eugènia de Berga fins als volts del 1823. Del 1823 al 1941 tingué plena independència, fins que es va fusionar amb Sant Julià.
En l'àmbit de Vilalleons hi ha la Sala, l'antiga casa senyorial del terme, habitada pels cavallers cognomenats Vilalleons, que es refongueren amb els Alta-riba al principi del segle XV. L'antic casal, que sembla documentar-se el 1231, es convertí en masia i fou renovat al segle XVII. Tot i que l'anomenada presó de Vilalleons ha estat objecte d'una restauració total en el 
curs de la qual ha aparegut, al mur de ponent, on també es veuen antics carreus romànics, un petit finestral partit per un mainell de la fi de l'època romànica, sembla que no es pot considerar ben bé una obra medieval; de fet, a la llinda d'una de les finestres, hi ha la data de 1743 i l'aparell dels murs és molt desordenat, amb pedres de mides molt diferents i amb juntes imprecises.
Dins l'antic terme de Vilalleons hom troba la Pedra del mas el Gili, una roca amb gravats situada a la propietat del Gili de Vilalleons. El suport de les representacions és una roca d'un metre d'alçada que té forma de bolet. Es tracta d'un testimoni d'erosió en un terreny geològic que pertany a la formació anomenada gres de Folgueroles, de ciment calcari i fòssils marins. Els gravats es troben a la superfície plana que forma la part superior d'aquest testimoni. Hom pot apreciar nombroses creus i cassoletes, algunes d'elles unides per canalons. Les figures es disposen en cercle, tot seguint el perímetre de la roca, de manera que sembla que van ser executades des de terra ferma.
A finals de l’any 1654 l’exèrcit francès incendià l’església de Vilalleons i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant l’adversitat, el poble, enlloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situa el trobament de la imatge: a Puig-l’agulla, santuari de pelegrinatge marià. El santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla és l'indret més famós de Vilalleons i un dels centres piadosos més visitats de la comarca. Es troba al SE del terme, al vessant del Montagut o puig l'Agulla (810 m) a poc més d’un quilòmetre del nucli de Vilalleons. Entre el 1704 i el 1712 els ermitans hi feren construir un gran hostal al costat i més tard, cap al 1775, s'erigí l'actual santuari, un edifici barroc amb alguns retaules antics i una imatge mariana, a imitació de l'antiga del segle XVII, destruïda el 1936. Els nombrosos exvots i la gentada que hi acut per l'aplec de l'Ascensió i tots els diumenges de tardor són un bon exponent de la devoció comarcal envers Puig-l'agulla.
*
Àlbum de fotografies d'aquesta setena etapa del GR 2À
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada