El Camí dels Nyerros o el GR del Centenari
És temps de centenaris. Ara recollim els fruits que van sembrar un seguit de persones emprenedores ara fa cent anys, a cavall del segle XIX i el XX, en un context social, cultural i econòmic, que va afavorir l'aparició d'un munt d'entitats. Algunes han anat fent camí i han arribat fins ara, a començaments del segle XXI on, en un context molt diferent del d'aquell temps, segueixen agrupant la gent emprenedora, amb ganes de ser útil i d'oferir al seu entorn més immediat el seu temps, els seus coneixements i les seves il·lusions.
Un centenari és una fita important. El 10 de setembre de 2010 farem cent anys i començaran els actes de celebració d'aquesta efemèride tan important per a nosaltres. Però el 10 de setembre de 2011 arribarà puntual com sempre i començarà l'any cent u de la nostra història. L'efervescència del centenari s'esbravarà i en quedaran només les cròniques, els records i les vivències de cadascú.
Quan anem per la muntanya procurem no deixar rastre. Els muntanyencs estimem la natura i no volem que es noti que hi hem passat. Volem que tothom la pugui gaudir tant com nosaltres i, per tant, ho deixem tot tal com ho hem trobat. Però un Centenari és un Centenari i, per aquesta ocasió, sí que voldríem deixar rastre. Un rastre útil, un rastre de muntanyenc. De la mateixa manera que per pujar un cim seguim els camins que altres han obert, hem volgut obrir una nova ruta perquè tothom la pugui seguir. Un sender nou, format a base d'unir trams de camins antics. Perquè, al nostre país, la tradició d'anar amunt i avall ve de molt antic.
Amb la idea que el centenari no s'acabés el 10 de setembre de 2011, amb la idea d'obrir camins que ens ajudin a conèixer la nostra terra i la nostra història, hem volgut crear un nou GR. Però no ens servia un camí qualsevol. Volíem un camí carregat d'història. Un camí que ens vinculés encara més al país. Un camí que ens fes descobrir alguns dels infinits racons preciosos de Catalunya i que ens parlés d'alguns dels fets que ens fan ser com som. Per aquests motius hem triat seguir el Camí dels Nyerros. Camins secrets que seguien els bandolers d'aquest bàndol per refugiar-se a la baronia de Nyer, en territori ocupat per França, quan els temps aquí, al Principat, eren massa difícils.
No voldríem acabar sense agrair la feina feta per la Vocalia de Senders i per tantes persones que voluntàriament ens han regalat el seu temps per fer possible que el Camí dels Nyerros, el GR del Centenari, sigui una realitat que travessi les fronteres de la nostra celebració i guiï tothom que ho desitgi per aquest sector del nostre país. A tots, moltes gràcies.
Centre Excursionista de Terrassa
1 de juliol de 2010
